«L'Escriptor Maleït» (El Escritor Maldito) Jeremías Daniel Vergara Traducció: Ismael Guerrero Il·lustració: Ernst Ludwig Kirchner

L'Escriptor Maleït

Endolceixes en pena el carbó del matí,
brollador de laments
carrega el pes en la seva esquena.

L'aliment d'ells
el teu paper no abasta per esplaiar-ho,
el teu paper no aguanta el pes que sostens
que has de suportar,
no és apte ni tampoc ganes té.

Portes l'agonia a les mans,
portes la mort en els murmuris de cada traç que dónes,
el de cadascun d'ells.

Pactes, rituals, sacrificis,
la mateixa mort
el gep que pesa no pot moure.

Grisos incerts del no-res mateix
reflectit en una ment de paper i lletres.
Anònima a la realitat, cap a un amor,
a un món únicament teu.

Dolça bogeria dolça, mors en cada lletra
i de tu queda la rosada de la teva ànima
mentre ells viuen en el teu paper.

S'apropa la teva hora, tu mors d'aquells
que solament ells t'entenen,
l'únic que tens són els que et reclamen.

La teva cambra és la cova, la fosca pena.
La flama que et dóna la llum tancada de vida
és el teu camí a la paraula.
Cau de l'escriptor maleït,
palau del mateix, regne del més trist.

En el teu paper s'empunya el valor
la càrrega de tots aquells
que en papirs vas fer existir.

Rei geperut de la misèria,
savi de la pena,
aquí les teves creacions,
aquí les teves ombres del paper
exigeixen el teu nom,
exigeixen que empunyis en carbó
la teva pena, la teva foscor, la teva sang,
la resina del que els pertany,
la teva ànima.

En el temps tal vegada trobis la teva llum
aquesta pau màxima,
la de l'home lliure de pena
i que estiguis una vegada més
amb aquells que existeixen en veritat.

Jeremías Daniel Vergara
(San Martín de los Andes, Argentina, 1990)
«L'Escriptor Maleït»
(El Escritor Maldito)

Il·lustració:

"El poeta agitat"
Ernst Ludwig Kirchner
(Aschaffenburg, Alemanya, 1880 - Frauenkirch, Suïssa, 1938)

Traducció:
Ismael Guerrero
«L'Escriptor Maleït»
de l'obra:

«L'Escriptor Maleït»

Jeremías Daniel Vergara

Endulzas en pena el carbón de la mañana,
manantial de lamentos
carga el peso en su espalda.

El alimento de ellos
tu papel no alcanza para explayarlo,
tu papel no aguanta el peso que sostienes
que debes soportar,
no es apto ni tampoco ganas tiene.

Llevas la agonía en las manos,
llevas la muerte en los susurros de cada trazo que das,
el de cada uno de ellos.

Pactos, rituales, sacrificios,
la misma muerte
la joroba que pesa no puede mover.

Grises inciertos de la nada misma
reflejada a una mente de papel y letras.
Anónima a la realidad, hacia un amor,
a un mundo solo tuyo.

Dulce locura dulce, mueres en cada letra
y de ti queda el rocío de tu alma
mientras ellos viven en tu papel.

Se acerca tu hora, tú mueres de aquellos
que solo ellos te entienden,
lo único que tienes son los que te reclaman.

Tu cuarto es la cueva, la oscura pena.
La llama que te da la luz encerrada de vida
es tu camino a la palabra.
Madriguera del escritor maldito,
palacio del mismo, reino del más triste.

En tu papel se empuña el valor
la carga de todos aquellos
que en papiros hiciste existir.

Rey jorobado de la miseria,
sabio de la pena,
aquí tus creaciones,
aquí tus sombras del papel
exigen tu nombre,
exigen que empuñes en carbón
tu pena, tu oscuridad, tu sangre,
la resina de lo que les pertenece,
tu alma.

En el tiempo tal vez encuentres tu luz
esa paz máxima,
la del hombre libre de pena
y que estés una vez más
con aquellos que existen en verdad.

ooO0Ooo

Referència:

Vergara, Jeremías Daniel.
«L'Escriptor Maleït».
«El Escritor Maldito».
Traducció: Guerrero, Ismael.
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>