"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«L'Escriptor Maleït»
(El Escritor Maldito)

Jeremías Daniel Vergara

Traducció:  Ismael Guerrero
Il·lustració: Ernst Ludwig Kirchner

El poeta agitat (Ernst Ludwig Kirchner)

L'Escriptor Maleït


Endolceixes en pena el carbó del matí,
brollador de laments
carrega el pes en la seva esquena.

L'aliment d'ells
el teu paper no abasta per esplaiar-ho,
el teu paper no aguanta el pes que sostens
que has de suportar,
no és apte ni tampoc ganes té.

Portes l'agonia a les mans,
portes la mort en els murmuris de cada traç que dónes,
el de cadascun d'ells.

Pactes, rituals, sacrificis,
la mateixa mort
el gep que pesa no pot moure.

Grisos incerts del no-res mateix
reflectit en una ment de paper i lletres.
Anònima a la realitat, cap a un amor,
a un món únicament teu.

Dolça bogeria dolça, mors en cada lletra
i de tu queda la rosada de la teva ànima
mentre ells viuen en el teu paper.

S'apropa la teva hora, tu mors d'aquells
que solament ells t'entenen,
l'únic que tens són els que et reclamen.

La teva cambra és la cova, la fosca pena.
La flama que et dóna la llum tancada de vida
és el teu camí a la paraula.
Cau de l'escriptor maleït,
palau del mateix, regne del més trist.

En el teu paper s'empunya el valor
la càrrega de tots aquells
que en papirs vas fer existir.

Rei geperut de la misèria,
savi de la pena,
aquí les teves creacions,
aquí les teves ombres del paper
exigeixen el teu nom,
exigeixen que empunyis en carbó
la teva pena, la teva foscor, la teva sang,
la resina del que els pertany,
la teva ànima.

En el temps tal vegada trobis la teva llum
aquesta pau màxima,
la de l'home lliure de pena
i que estiguis una vegada més
amb aquells que existeixen en veritat.


Jeremías Daniel Vergara
(San Martín de los Andes, Argentina, 1990)
«L'Escriptor Maleït»
(El Escritor Maldito)


Il·lustració:
'El poeta agitat (Ernst Ludwig Kirchner)'
"El poeta agitat"
Ernst Ludwig Kirchner
(Aschaffenburg, Alemanya, 1880 - Frauenkirch, Suïssa, 1938)

Traducció:
Ismael Guerrero
«L'Escriptor Maleït»
de l'obra:

«L'Escriptor Maleït»

Jeremías Daniel Vergara

Endulzas en pena el carbón de la mañana,
manantial de lamentos
carga el peso en su espalda.

El alimento de ellos
tu papel no alcanza para explayarlo,
tu papel no aguanta el peso que sostienes
que debes soportar,
no es apto ni tampoco ganas tiene.

Llevas la agonía en las manos,
llevas la muerte en los susurros de cada trazo que das,
el de cada uno de ellos.

Pactos, rituales, sacrificios,
la misma muerte
la joroba que pesa no puede mover.

Grises inciertos de la nada misma
reflejada a una mente de papel y letras.
Anónima a la realidad, hacia un amor,
a un mundo solo tuyo.

Dulce locura dulce, mueres en cada letra
y de ti queda el rocío de tu alma
mientras ellos viven en tu papel.

Se acerca tu hora, tú mueres de aquellos
que solo ellos te entienden,
lo único que tienes son los que te reclaman.

Tu cuarto es la cueva, la oscura pena.
La llama que te da la luz encerrada de vida
es tu camino a la palabra.
Madriguera del escritor maldito,
palacio del mismo, reino del más triste.

En tu papel se empuña el valor
la carga de todos aquellos
que en papiros hiciste existir.

Rey jorobado de la miseria,
sabio de la pena,
aquí tus creaciones,
aquí tus sombras del papel
exigen tu nombre,
exigen que empuñes en carbón
tu pena, tu oscuridad, tu sangre,
la resina de lo que les pertenece,
tu alma.

En el tiempo tal vez encuentres tu luz
esa paz máxima,
la del hombre libre de pena
y que estés una vez más
con aquellos que existen en verdad.

ooO0Ooo


Referència:
Vergara, Jeremías Daniel.
«L'Escriptor Maleït».
«El Escritor Maldito».
Traducció: Guerrero, Ismael.
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
ISSN 2014-3036-N.27

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]