![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Les contraportades
Les contraportades, com no podia ser d’altra manera i tal com se’ns indica en el subtítol de la pàgina, és “un bloc, sobretot, sobre llibres”. Un espai en el qual la seva responsable només pretén compartir impressions al voltant d’aquelles lectures de què li abelleix parlar. Això sí: ens matisa que no cal que patim perquè no farà spoilers. Tot un detall. Gràcies.
Us convido a entrar-hi per visitar-lo tot conversant amb la seva autora.
Us convido a entrar-hi per visitar-lo tot conversant amb la seva autora.
1. Quan trio un blog per fer aquestes entrevistes no acostumo a mirar qui el condueix. M’agrada deixar-me seduir per aquell espai d’internet que em parla de llibres. Però en el moment de contactar sí que cerco la informació del perfil del seu autor o autora. En el teu cas i en aquest sentit, i corregeix-me si m’equivoco, no hi ha cap dada. Com valores l’anonimat o l’autoria del responsable d’un blog? Creus que pot tenir alguna relació directa amb els articles que s’hi publiquen?
Per a mi un bloc és un espai per poder deixar-me anar. M’agrada que siga independent de la meua vida personal (dins i fora de la xarxa). Això em dóna llibertat per poder opinar, reflexionar i pensar sense estar condicionada per res més i centrar-me només en el que vull expressar. D’esta manera el lector no es veu repercutit per res extern i pot formar-se una opinió més genuïna sobre l’entrada que està llegint o sobre el bloc en sí, sense deixar-se influir sobre el que li pot agradar més o menys de mi com a persona. Pense que així pot valorar millor el que escric al meu espai.
2. Personalment m’ha agradat el títol amb què et presentes, Les contraportades, i de seguida se m’ha creat la típica imatge d’una llibreria amb una àmplia exposició de llibres, i l’àvid lector espigolant entre els diferents volums i llegint-ne, precisament, les contraportades. Va ser en base a aquesta evocació que vas decidir el nom del teu blog, o quins altres motius et van dur a triar-lo?
Volia que el títol fóra representatiu del que pretenia amb el bloc, que era escriure opinions sobre llibres que havia llegit. La xarxa és molt gran i els blocs són molt versàtils. Hi ha gent que escriu sobre sèries i pel·lícules, però també parla sobre receptes i explica històries personals, tot al mateix lloc. Jo només volia parlar sobre el que llegia i no volia que portara a confusió. Per algú que entrara al bloc, havia de quedar clar. Crec que el nom ha quedat ben encertat, perquè expressa just el que el bloc pretén ser.
Malgrat tot, de vegades totes les nostres intencions “romàntiques” se’n van en orris perquè resulta que algú ha sigut original abans i la plataforma no et deixa posar el nom que vols. En este cas, vaig tindre sort!
3. Parla’ns del temps que fa que condueixes el blog i de les hores que t’ocupa. Recordes la data en què el vas inaugurar i quina va ser la primera publicació que hi vas penjar?
No és el primer bloc que tinc i sóc conscient que pot portar molta feina. Però feia temps que em rondava pel cap obrir aquest espai perquè llig bastant i em feia il·lusió tindre un historial dels llibres que van passant per les meues mans. Deixar constància sobre ells a la xarxa em semblava un bonic homenatge que, alhora, pot resultar útil a altra gent per decidir a llegir-se’l (o no). Així que un dia d’encara no farà un any i mig em vaig animar i el vaig començar. La primera publicació simplement va ser sobre el llibre que havia acabat de llegir: “In the blood” de Steve Robinson. Era una novel·leta lleugera en anglés sobre misteris, genealogia i història. De vegades llig algun llibre per refrescar la llengua i en aquell moment va coincidir amb aquest.
4. I continuant amb aquesta qüestió del temps: sabries calcular, aproximadament, quantes hores a la setmana li dediques?
Escric una entrada després d’acabar-me un llibre. Això de vegades pot voler dir una o fins i tot dues entrades per setmana o una entrada després de dos mesos. Depén del que estic llegint i de si la meva vida personal em deixa més o menys temps. Però puc dir que una entrada em costa de preparar més o menys una vesprada. Sé que és una unitat de mesura un tant imprecisa, però crec que s’entén.
5. A Les contraportades, a la part superior, es mostren tot un seguit de pestanyes en funció de les quals catalogues les teves lectures: negra, thriller, fantàstica... Consideres que aquesta informació és la més valuosa de cara al visitant del teu blog per fer cerques? O potser és un ordre que fas més per a tu mateixa?
És una mica de tot. En un principi, va ser una manera d’organitzar les entrades perquè no fóra una barreja caòtica. Ordenar-les per gènere em va semblar una bona opció que a més podia ajudar els lectors a rebuscar dins del meu bloc. Al final ha resultat ser també una manera de mesurar què llig jo i, inconscientment, de vegades em guia (o condiciona) sobre la tria de la següent novel·la que vull llegir. Per exemple, sóc una lectora àvida de novel·la negra i de vegades he estat capaç de llegir en un mes deu novel·les d’aquest gènere. Ara, amb el bloc, em controle més perquè quantifique realment què llig i, en la mesura en què em ve de gust, intente variar un poc més.
6. Encara amb aquest tema de la catalogació per subgèneres, m’ha cridat l’atenció la que duu el títol “Ucronia”, en la qual ara per ara només trobem un comentari sobre la novel·la “Els Ambaixadors”, d’Albert Villaró. Podem entendre que es tracta, doncs, d’uns apartats en un procés continu d’implantació? És a dir, que afegeixes els diferents subgèneres a mesura que publiques els teus comentaris?
Sí, és així. Com he dit, intente fer una tria variada pel que fa als gèneres i en vaig afegint a mesura que vaig llegint llibres de gèneres nous. En el cas d’Els Ambaixadors va ser un regal per Sant Jordi i no havia llegit mai abans cap altra ucronia. De moment, no n’he llegit encara cap més però em va resultar molt interessant. M’agradaria llegir-ne alguna altra per comparar, perquè la veritat és que m’ho vaig passar molt bé amb aquesta obra.
7. Hi ha un aspecte que m’ha cridat l’atenció i que, personalment, he valorat com una mostra de professionalitat lectora. Em refereixo al fet que has esperat la publicació de totes les obres de la “Trilogia del Baztán” per tal de fer la lectura en conjunt i així poder-la analitzar de forma fefaent. Sempre fas el mateix en el cas de sagues literàries, o aquesta ha estat la primera vegada?
Des que tinc el bloc, només he ressenyat senceres aquesta saga de Dolores Redondo i la saga juvenil “Els Jocs de la Fam”. Però només ho he pogut fer perquè en ambdós casos són sagues curtes. En el cas de la “Trilogía del Baztán” vaig voler deixar passar una mica el boom inicial i deixar reposar uns mesos l’última novel·la. Creia que podria ser un experiment interessant llegir-les i ressenyar-les totes seguides, per poder veure’n el conjunt. Certament, ho he trobat força engrescador. Ho vaig poder fer perquè des del principi se sabia que havien de ser tres llibres, i vaig decidir esperar. Però no sempre es pot: seguisc una altra saga de Michael Connelly, per exemple, que són més de quinze novel·les i és impossible fer-ho així (i tampoc tindria massa sentit).
8. Un altre apartat de Les contraportades és el que dediques als enllaços cap a altres blogs que segueixes. Amb tot, no he vist comentaris al voltant de trobades blogaires ni cap tipus d’activitat d’aquest estil. A banda de seguir de forma virtual altres blogs, coneixes i has participat en algun d’aquests actes que esmento?
La veritat és que m’agradaria poder moure’m més pel món blocaire, en aquest sentit i poder fer més activitats d’aquest estil, que enriquirien més la meva experiència en la blogosfera. Però també és cert que això requereix un temps del qual, malauradament, no dispose gaire. Malgrat tot, és un aspecte que sempre he pensat explotar però volia esperar, almenys, que el bloc tinguera un contingut i que agafara cos. Potser ara és moment de fer un pas més.
9. Potser des que vas inaugurar el blog t’has trobat amb més d’una i més de dues anècdotes curioses o divertides: correus de lectors, missatges d’escriptors, comentaris peculiars... Si és així, ens podries fer cinc cèntims sobre alguna d’elles?
Com que el bloc està molt centrat en la literatura, la majoria de situacions generades se centren en opinions més o menys acalorades sobre els llibres. No sempre és fàcil trobar gent a qui apassiona la lectura o a qui agrade el mateix tipus de literatura que t’agrada a tu. A internet tots estem més a mà i la veritat és que és un plaer poder parlar i opinar sense embuts sobre un llibre que has acabat, perquè de seguida trobes algú que l’ha llegit i pots intercanviar sensacions ràpidament. És una fantàstica manera de compartir passions.
10. Gairebé hem arribat al final, però en aquesta última pregunta tu tens la paraula: hi ha alguna qüestió que no hagi plantejat i que t’agradaria comentar? Vols afegir alguna cosa?
Com a reflexió final m’agradaria afegir que el que al principi només pretenia ser un recull de les opinions que em mereixen els llibres que llig, està resultant una experiència molt enriquidora. D’una banda, m’ajuda a reflexionar d’una altra manera sobre les novel·les (no és el mateix “sentir” el llibre i prou, que haver de plasmar les sensacions per escrit). De l’altra, em fa obrir-me a gèneres literaris que potser durant molts mesos deixava de banda i que ara procure tindre en compte. I a més, em fa esforçar-me a prestar atenció a aspectes de les novel·les que vull compartir i això em fa disfrutar més de les lectures. Així que espere poder dedicar-me al bloc durant molts anys més i poder compartir-lo cada vegada amb més gent. Ho estic gaudint.
Per a mi un bloc és un espai per poder deixar-me anar. M’agrada que siga independent de la meua vida personal (dins i fora de la xarxa). Això em dóna llibertat per poder opinar, reflexionar i pensar sense estar condicionada per res més i centrar-me només en el que vull expressar. D’esta manera el lector no es veu repercutit per res extern i pot formar-se una opinió més genuïna sobre l’entrada que està llegint o sobre el bloc en sí, sense deixar-se influir sobre el que li pot agradar més o menys de mi com a persona. Pense que així pot valorar millor el que escric al meu espai.
2. Personalment m’ha agradat el títol amb què et presentes, Les contraportades, i de seguida se m’ha creat la típica imatge d’una llibreria amb una àmplia exposició de llibres, i l’àvid lector espigolant entre els diferents volums i llegint-ne, precisament, les contraportades. Va ser en base a aquesta evocació que vas decidir el nom del teu blog, o quins altres motius et van dur a triar-lo?
Volia que el títol fóra representatiu del que pretenia amb el bloc, que era escriure opinions sobre llibres que havia llegit. La xarxa és molt gran i els blocs són molt versàtils. Hi ha gent que escriu sobre sèries i pel·lícules, però també parla sobre receptes i explica històries personals, tot al mateix lloc. Jo només volia parlar sobre el que llegia i no volia que portara a confusió. Per algú que entrara al bloc, havia de quedar clar. Crec que el nom ha quedat ben encertat, perquè expressa just el que el bloc pretén ser.
Malgrat tot, de vegades totes les nostres intencions “romàntiques” se’n van en orris perquè resulta que algú ha sigut original abans i la plataforma no et deixa posar el nom que vols. En este cas, vaig tindre sort!
3. Parla’ns del temps que fa que condueixes el blog i de les hores que t’ocupa. Recordes la data en què el vas inaugurar i quina va ser la primera publicació que hi vas penjar?
No és el primer bloc que tinc i sóc conscient que pot portar molta feina. Però feia temps que em rondava pel cap obrir aquest espai perquè llig bastant i em feia il·lusió tindre un historial dels llibres que van passant per les meues mans. Deixar constància sobre ells a la xarxa em semblava un bonic homenatge que, alhora, pot resultar útil a altra gent per decidir a llegir-se’l (o no). Així que un dia d’encara no farà un any i mig em vaig animar i el vaig començar. La primera publicació simplement va ser sobre el llibre que havia acabat de llegir: “In the blood” de Steve Robinson. Era una novel·leta lleugera en anglés sobre misteris, genealogia i història. De vegades llig algun llibre per refrescar la llengua i en aquell moment va coincidir amb aquest.
4. I continuant amb aquesta qüestió del temps: sabries calcular, aproximadament, quantes hores a la setmana li dediques?
Escric una entrada després d’acabar-me un llibre. Això de vegades pot voler dir una o fins i tot dues entrades per setmana o una entrada després de dos mesos. Depén del que estic llegint i de si la meva vida personal em deixa més o menys temps. Però puc dir que una entrada em costa de preparar més o menys una vesprada. Sé que és una unitat de mesura un tant imprecisa, però crec que s’entén.
5. A Les contraportades, a la part superior, es mostren tot un seguit de pestanyes en funció de les quals catalogues les teves lectures: negra, thriller, fantàstica... Consideres que aquesta informació és la més valuosa de cara al visitant del teu blog per fer cerques? O potser és un ordre que fas més per a tu mateixa?
És una mica de tot. En un principi, va ser una manera d’organitzar les entrades perquè no fóra una barreja caòtica. Ordenar-les per gènere em va semblar una bona opció que a més podia ajudar els lectors a rebuscar dins del meu bloc. Al final ha resultat ser també una manera de mesurar què llig jo i, inconscientment, de vegades em guia (o condiciona) sobre la tria de la següent novel·la que vull llegir. Per exemple, sóc una lectora àvida de novel·la negra i de vegades he estat capaç de llegir en un mes deu novel·les d’aquest gènere. Ara, amb el bloc, em controle més perquè quantifique realment què llig i, en la mesura en què em ve de gust, intente variar un poc més.
6. Encara amb aquest tema de la catalogació per subgèneres, m’ha cridat l’atenció la que duu el títol “Ucronia”, en la qual ara per ara només trobem un comentari sobre la novel·la “Els Ambaixadors”, d’Albert Villaró. Podem entendre que es tracta, doncs, d’uns apartats en un procés continu d’implantació? És a dir, que afegeixes els diferents subgèneres a mesura que publiques els teus comentaris?
Sí, és així. Com he dit, intente fer una tria variada pel que fa als gèneres i en vaig afegint a mesura que vaig llegint llibres de gèneres nous. En el cas d’Els Ambaixadors va ser un regal per Sant Jordi i no havia llegit mai abans cap altra ucronia. De moment, no n’he llegit encara cap més però em va resultar molt interessant. M’agradaria llegir-ne alguna altra per comparar, perquè la veritat és que m’ho vaig passar molt bé amb aquesta obra.
7. Hi ha un aspecte que m’ha cridat l’atenció i que, personalment, he valorat com una mostra de professionalitat lectora. Em refereixo al fet que has esperat la publicació de totes les obres de la “Trilogia del Baztán” per tal de fer la lectura en conjunt i així poder-la analitzar de forma fefaent. Sempre fas el mateix en el cas de sagues literàries, o aquesta ha estat la primera vegada?
Des que tinc el bloc, només he ressenyat senceres aquesta saga de Dolores Redondo i la saga juvenil “Els Jocs de la Fam”. Però només ho he pogut fer perquè en ambdós casos són sagues curtes. En el cas de la “Trilogía del Baztán” vaig voler deixar passar una mica el boom inicial i deixar reposar uns mesos l’última novel·la. Creia que podria ser un experiment interessant llegir-les i ressenyar-les totes seguides, per poder veure’n el conjunt. Certament, ho he trobat força engrescador. Ho vaig poder fer perquè des del principi se sabia que havien de ser tres llibres, i vaig decidir esperar. Però no sempre es pot: seguisc una altra saga de Michael Connelly, per exemple, que són més de quinze novel·les i és impossible fer-ho així (i tampoc tindria massa sentit).
8. Un altre apartat de Les contraportades és el que dediques als enllaços cap a altres blogs que segueixes. Amb tot, no he vist comentaris al voltant de trobades blogaires ni cap tipus d’activitat d’aquest estil. A banda de seguir de forma virtual altres blogs, coneixes i has participat en algun d’aquests actes que esmento?
La veritat és que m’agradaria poder moure’m més pel món blocaire, en aquest sentit i poder fer més activitats d’aquest estil, que enriquirien més la meva experiència en la blogosfera. Però també és cert que això requereix un temps del qual, malauradament, no dispose gaire. Malgrat tot, és un aspecte que sempre he pensat explotar però volia esperar, almenys, que el bloc tinguera un contingut i que agafara cos. Potser ara és moment de fer un pas més.
9. Potser des que vas inaugurar el blog t’has trobat amb més d’una i més de dues anècdotes curioses o divertides: correus de lectors, missatges d’escriptors, comentaris peculiars... Si és així, ens podries fer cinc cèntims sobre alguna d’elles?
Com que el bloc està molt centrat en la literatura, la majoria de situacions generades se centren en opinions més o menys acalorades sobre els llibres. No sempre és fàcil trobar gent a qui apassiona la lectura o a qui agrade el mateix tipus de literatura que t’agrada a tu. A internet tots estem més a mà i la veritat és que és un plaer poder parlar i opinar sense embuts sobre un llibre que has acabat, perquè de seguida trobes algú que l’ha llegit i pots intercanviar sensacions ràpidament. És una fantàstica manera de compartir passions.
10. Gairebé hem arribat al final, però en aquesta última pregunta tu tens la paraula: hi ha alguna qüestió que no hagi plantejat i que t’agradaria comentar? Vols afegir alguna cosa?
Com a reflexió final m’agradaria afegir que el que al principi només pretenia ser un recull de les opinions que em mereixen els llibres que llig, està resultant una experiència molt enriquidora. D’una banda, m’ajuda a reflexionar d’una altra manera sobre les novel·les (no és el mateix “sentir” el llibre i prou, que haver de plasmar les sensacions per escrit). De l’altra, em fa obrir-me a gèneres literaris que potser durant molts mesos deixava de banda i que ara procure tindre en compte. I a més, em fa esforçar-me a prestar atenció a aspectes de les novel·les que vull compartir i això em fa disfrutar més de les lectures. Així que espere poder dedicar-me al bloc durant molts anys més i poder compartir-lo cada vegada amb més gent. Ho estic gaudint.
Sílvia Romero i Olea
Xarxa literària: blogs
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Les contraportades»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
Romero i Olea, Sílvia.
«Les contraportades»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada