"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Jo al Paradís»
(Me in Paradise)

Brenda Shaughnessy

Traducció:  Montserrat Aloy i Roca
Il·lustració: Gustav Klimt

Masturbació (Gustav Klimt)

Jo al Paradís


Oh, estar-hi preparada, per al no-coit, ni de bon tros!
Tenir només un ull crític que mai
separa el defecte de la lliçó.

Jugar sense vergonya. Ser una dona
que sent només el plaer del costum
i qui reanima de l'usuari

l'emissió anguniosa en una terra
per a gaudir-ne en el futur, per a
comprar-se mitges, exhibir-se en barques.

Acoquinar el coratge sense témer el coratge,
sense aguantar el buit, aturaré
la super-bala a la gola

i sentiré la seva força sorprenent
amb entusiasme. Xuclant aquella mena
de renom. Dec ser un ésser

amb braços molt curts per haver-te perdut,
per comprovar en les finestres dels préstecs
el rètol "per llogar" en el meu cervell,

que batega amb la claror evident
d'un policia en la meva porta més meridional.
Desitjar i no espifiar-la: desitjar

i no lloar-te: desitjar-te i oblidar-ho.
Minvar-me amb líquid calent
i trobar-me gratament sorpresa.

Assetjo el sofà i espero un llampec,
només un altre espasme,
que em torni la meva lenta puresa.

Enyorar-te sense aquesta fredor extrema
que em ronda. Abraçar-te sense morir-me.
Morir sense perdre la mort com a opció.

Explotar en la carn, sense desmai.
Emmalaltir l'esquelet, en tot el confeti
seriós de les meues cèl·lules, i saber-ne el perquè.

Estimar-te m'ha fet tan indecentment
guapa. Entregar-me només a tu.
Quina sort trobar-te. Per cometre qualsevol altre error.


Brenda Shaughnessy
(Okinawa, Japó, 1970)
«Jo al Paradís»

Il·lustració:
'Masturbació (Gustav Klimt)'
"Masturbació"
Gustav Klimt
(Baumgarten, 1862 - Viena, 1918)

Traducció:
Montserrat Aloy i Roca
El seu blog: cantireta
(Lleida, 1967)
«Jo al Paradís»
de l'obra:

«Me in Paradise»

Brenda Shaughnessy

Oh, to be ready for it, unfucked, ever-fucked.
To have only one critical eye that never
divides a flaw from its lesson.

To play without shame. To be a woman
who feels only the pleasure of being used
and who reanimates the user’s

anguished release in a land
for the future to relish, to buy
new tights for, to parade in fishboats.

To scare up hope without fear of hope,
not holding the hole, I will catch
the superbullet in my throat

and feel its astounding force
with admiration. Absorbing its kind
of glory. I must be someone

with very short arms to have lost you,
to be checking the windows
of the pawnshop renting space in my head,

which pounds with all the clarity
of a policeman on my southernmost door.
To wish and not jinx it: to wish

and not fish for it: to wish and forget it.
To ratchet myself up with hot liquid
and find a true surprise.

Prowling the living room for the lightning,
just one more shock,
to bring my slow purity back.

To miss you without being so damn cold
all the time. To hold you without dying otherwise.
To die without losing death as an alternative.

To explode with flesh, without collapse.
To feel sick in my skeleton, in all the serious
confetti of my cells, and know why.

Loving you has made me so scandalously
beautiful. To give myself to everyone but you.
To luck out of you. To make any other mistake.

ooO0Ooo


Referència:
Shaughnessy, Brenda.
«Jo al Paradís».
(Me in Paradise)
Traducció: Aloy i Roca, Montserrat.
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
ISSN 2014-3036-N.27

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]