![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
«Empremtes de l'habitar»
Anna Llimós
Exposició
Del 29 d'abril al 30 de juny de 2015
Fundació Felícia Fuster
Anna Llimós és una jove artista de 26 anys que ha desenvolupat un treball de gran sensibilitat, fruit de l’ajut que va rebre de la Fundació Felícia Fuster l’any 2013 en la seva convocatòria per a Joves creadors visuals.
Anna Llimós Vidal va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. L’any 2013 obté l’accèssit en la 10ª Edició del Premi Climent Muncunill i Roca i posteriorment l’Ajuntament de Sabadell li concedeix una residència artística a la Nau Estruch. Actualment complementa la producció artística amb els estudis de Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies a la Universitat Oberta de Catalunya i forma part activa del col·lectiu TCteamwork, on col·labora amb Tom Carr, juntament amb altres joves artistes.
Anna Llimós Vidal va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. L’any 2013 obté l’accèssit en la 10ª Edició del Premi Climent Muncunill i Roca i posteriorment l’Ajuntament de Sabadell li concedeix una residència artística a la Nau Estruch. Actualment complementa la producció artística amb els estudis de Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies a la Universitat Oberta de Catalunya i forma part activa del col·lectiu TCteamwork, on col·labora amb Tom Carr, juntament amb altres joves artistes.
L’eix vertebrador al voltant del qual s’estructura Empremtes de l’habitar és la manera com els objectes quotidians tendeixen a caure en l’oblit dins dels espais privats. “Trobo que en aquests objectes s’hi amaga una via de representació del pas del temps”, explica Llimós que remarca el que deia Walter Benjamin: “Els dota d’una aura especial que no deixa que ens en separem. D’alguna manera s’acaben convertint en la materialitat dels records, dels moments que ja no podrem tornar a atrapar”. Benjamin afirma: “Habitar és deixar empremtes”, i és precisament aquest consum de l’habitar, el desgast dels espais i els objectes, el que Anna Llimós posa en el punt de mira amb Empremtes de l’habitar.
Entre els objectes que ens acompanyen en la nostra quotidianitat sempre trobem aquells que prenen importància per sobre dels altres. D’alguna manera s’acaben convertint en la materialitat dels records o d’aquells moments dels que ja només en conservem records fragmentats.
Entre els objectes que ens acompanyen en la nostra quotidianitat sempre trobem aquells que prenen importància per sobre dels altres. D’alguna manera s’acaben convertint en la materialitat dels records o d’aquells moments dels que ja només en conservem records fragmentats.
Les algorfes es converteixen, amb els anys, en una mena d’arxiu històric que recull els diferents moments pels que ha passat la pròpia casa. Els objectes que havien format part de la vida quotidiana els trobem avui apartats en racons. A poc a poc es fonen amb l’entorn, desapareixent per moments.
La temporalitat es reflecteix sobre els fulls en blanc amb l’acumulació de partícules de pols i l’esgrogueïment del paper. En una expressió mínima del dibuix, el grafit ens descriu allò que queda impassible al pas del temps. A poc a poc, els llibres, aquests objectes materials contenidors de coneixement, quedaran oblidats en els prestatges i, com un escenari abandonat pels actors, aniran perdent a poc a poc la seva funció.
La temporalitat es reflecteix sobre els fulls en blanc amb l’acumulació de partícules de pols i l’esgrogueïment del paper. En una expressió mínima del dibuix, el grafit ens descriu allò que queda impassible al pas del temps. A poc a poc, els llibres, aquests objectes materials contenidors de coneixement, quedaran oblidats en els prestatges i, com un escenari abandonat pels actors, aniran perdent a poc a poc la seva funció.
“Combinant un dibuix refinat i virtuós amb la pròpia essència de la fotografia en unes suggestives composicions, l’Anna desvela la presència de llibres a través de la pròpia absència i evoca objectes que es fan metàfora -i testimoni alhora- d’un sistema perdut, o transcorregut, en el què s’ha fonamentat fins ara la generació i la difusió del nostre saber. L’artista reconfigura unes petjades efímeres del sol sobre uns papers i magnifica una realitat virtual que al·ludeix a la concepció actual del temps, entès ja no com un present que mira al passat i a la tradició per programar un futur millor, sinó com un present continu sense memòria, on el coneixement es fa simultani i equivalent per a totes les coses.”
Massimo Cova, arquitecte i professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona
“Viure és passar d’un espai a un altre, fent el possible per no colpejar-se”, escrivia Georges Pérec en el seu llibre “Espèces d’espaces” (1973-74. (...) L’Anna Llimós Vidal comparteix amb en Pérec aquest interès per la noció d’espai, en les seves nombrosíssimes variants i, com Pérec, en els seus treballs salta sense complexos per diferents “espècies d’espais”.
Montse Badia, crítica d’art i comissària d’exposicions
Inauguració el 29 d’abril a dos quarts de vuit del vespre.
Referència:
Culturàlia.
«Empremtes de l'habitar»
Anna Llimós
Fundació Felícia Fuster
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
Culturàlia.
«Empremtes de l'habitar»
Anna Llimós
Fundació Felícia Fuster
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada