Amb ulls de poeta: «Per a ser cantada en cas d’alarma nuclear» Carles Fernández Serra "Carles Ferran" Diuen que les imatges valen més que les paraules. S'equivoquen. Les imatges amaguen històries que esperen paraules.

Per a ser cantada en cas d’alarma nuclear

I

Se me’n fot si ells tenen un refugi.
De què els ha de servir restar sota terra
embolcallats en plom,
si al capdavall de la llarga quarantena
prendran possessió, en nom de la demència,
tan sols de runes, cràters i morts?

És divertit jugar amb avions de debò
des del darrere de polides taules
i fer avançar, com si fossin de cartró,
cent mil soldats damunt d’exòtics mapes.
Han fet del món un immens tauler d’un joc
en què fan valer totes les trampes.

II

Se me’n fot si ells tenen un refugi
després de fer del món un monstruós Hiroshima
en pitjar un botó,
si al capdavall no serà món allò que els quedi,
i hauran de manar uns súbdits de silenci
en un regne de desolació.

Llavors potser ja no es creuran tan herois
i es miraran amb una gran basarda;
tot l’Univers serà un clam d’acusació
que tronarà com una immensa onada.
Si ha de ser així el món que els ha de quedar
jo més m’estimo perdre’m l’espectacle.

Carles Fernández Serra
"Carles Ferran"
(Barcelona, 1948)
«Per a ser cantada en cas d’alarma nuclear»

Fotografia:

"Proves nuclears al Sàhara algerià"

Referència:

Fernández Serra, Carles.
«Per a ser cantada en cas d’alarma nuclear».
A: Amb ulls de poeta
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>