«42» Iris Borda García Fotografia: NASA

42

L'astrofísic mira al cel,
cap aquella eterna lluita
entre la lliure llum i la Gravetat que l'empresona.
La Gravetat mou peça,
i els àtoms luminescents es fonen
en tristes ruïnes de prot, neutr, electr -ons.
Però forta i dura i reagrupada
la nana blanca il·lumina novament el món.
Guillotinat el seu orgull,
mou altra peça la Gravetat, i guanya,
però la llum es torna a reagrupar;
però la Gravetat encara guanya,
neutro-nalment.
I ara ja no hi ha àtoms, ni llum,
ni neutrons, ni protons, ni electrons;
només hi ha la Reina Gravetat Absoluta
i una massa inexistent i fosca
envoltada de llunyanes llums
que a poc a poc i amb molta enveja
anirà menjant, destruint. Contaminant.
I l'astrofísic ho veu i riu:
“Oh, àtoms, fills d'un temps ja oblidat,
que ara porteu la foscor per orgull,
i ja res no us pot il·luminar.”
L'astrofísic plora, i encara plora i plorarà,
però mai s'adona de la mateixa guerra fosca
tot just darrere seu,
on hi ha un poble,
vençut i mutilat,
que sa virtut és la carència,
sa bandera és imposada
i el seu lema: submissió.

Iris Borda García
(Vilanova i la Geltrú, 1991)
«42»

Fotografia:

"Forat negre"
NASA

Referència:

Borda García, Iris.
«42»
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>