«Tot u» Empar Argudo Alegre Il·lustració: Roser Piñol

Tot u

     L'ha perduda i ell ho sap, però no pot imaginar fins a quin punt la trobarà a faltar. Encara no ha posat els peus al terra, no és conscient que els buits que ara comença a notar no els omplirà una simple nit de festa o una quedada amb els amics. Però ell intenta no recordar-la, fa mil esforços per pensar que tot anirà bé en tan sols dues hores. Incrèdul, hipòcrita.

     L'ha perduda, sí. Es torna a repetir dues hores després que és conscient i no se n'adona que feia dues hores s'havia promés no recordar-la en aqueix moment. Però a l'hora d'agafar l'abric de la perxa no hi veu les seues pertinences, i eixe és el primer cop que el cor li batega més de pressa. El precipici està a sota dels seus peus però és prompte per caure. El pitjor no ha començat.

     Entra a l'ascensor, es gira, i el cor, més present que mai, li torna a fer saber que el que necessita és girar-se i tenir a qui besar en secret, tendrament, en aquell espai públic, però per a ells un espai especial. Mira al terra i li cau una llàgrima subtil, cau lentament, però ell no li fa cas.

     Entra al garatge, obri el cotxe, de cinc portes, del qual d'ara endavant sols n'obrirà una. L'arranca i se'n va. Però al poc s'adona d'un petit detall més: no té a qui, junt amb ell, canvie les marxes del cotxe, únicament està la seua mà i la palanca solitària; ja no està al mig eixa mà dolça, suau que l'ajudava. El cor, insistent hui, batega i batega, i la troba a faltar.

     Arriba al lloc on havia quedat amb els seus amics i tots el tracten com si no haguera passat res. D'una banda fa que el record d'ella, un poc nítid, desaparega per uns instants; però per altra banda s'adona que, ningú no li ha preguntat un simple "com et trobes", i el fa sentir sol entre la multitud. I el cor li batega, de nou, com porta fent des d'aquest matí, de manera incontrolada lletrejant el seu nom. Es pensa que l'estima es regeix pel temps, que quan més temps passa, més s'oblida. De nou ,incrèdul, hipòcrita.

     Quatre hores dins d'aquell bar per no veure nevar sol, i un nou record torna a la seua ment. La seua tradició de fer àngels al terra. El cor li fa mal, no sols batega ràpid. Ha perdut la seua companya de viatge, de sofà, d'ascensor, de cotxe... "No vull aquest viatge sol", pensa.

     Decideix anar-se'n i en el jardí que hi ha darrere del seu pis es gita en la neu. Fa un àngel primer, després s'alça i al seu costat en fa un altre, a penes es rocen les mans dels dos àngels dibuixats. Però... ell pensa: "Serà un àngel, un bonic querubí, per sempre". No entén el perquè haguera de deixar-lo tan prompte, però no existeix cap explicació, el destí és l'únic que ho sap.

     Es gita, de nou sol, i somia com degué ser aquell moment on el destí decidí que fóra ella i no un altre. S'imagina el cotxe accelerat i el conductor mig begut el qual, de sobte, la sorprengué, i que ,cap alé isquera de la seua boca després d'aquell colp. No es podrà venjar mai. El conductor no es va dignar ni a veure si ,de veritat, l'haguera morta o no, però sap que el seu càstic serà la tremolor de la consciència que mai no callarà.

     El dia de cap d'any decideix no eixir, decideix passar-lo a casa, com un dia més ja que no hi mereix cap celebració. S'adorm i fa el seu desig de cap d'any: ser un àngel amb ella.

     Diuen que l'estima pot amb qualsevol repte que es propose. I, mai no us heu preguntat el per què? Doncs Amor, aquella nit, va deixar el món dels vius per reunir-se amb Eternitat i per no separar-se mai més.

Empar Argudo Alegre
«Tot u»

Il·lustració:
Roser Piñol
(Barcelona, 1985)
«Dolor»

Referència:

Argudo Alegre, Empar.
«Tot u»
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>