.jpg)
Gòlgota (o Vànova)
Quietud i teranyines, he parlat als espectres lassos
Que m'envolten i m'han ofert silenciosos mots
Per alimentar els malsons i els fracassos,
Xiuxiueigs per despertar-me els temors, tots.
Canelobres i ombres, he il·luminat amb fogueres
Apagades i cendres cada racó que temo, que ja temia
Abans de néixer la penombra, i són inútils les esperes
Quan la nit és lentitud i devora qualsevol indici del dia.
Aranya famèlica i parany, he begut el nèctar càlid
De la flor de la pols, he sentit el creixement de l'espiga
De forment eixorc en les venes mentre perdia l'hàlit.
I ara, malgrat que sento que la vànova és enemiga,
M'ajaço i m'endinso en la gola del llop, malson pàl·lid
I gota que se m'escola en la ment, plena d'espectres crassos.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Gòlgota (o Vànova)»

"Ella pensa en el fantasma"
Paul Gauguin
(París, França, 1848 - Hiva Oa, Illes Marqueses, 1903)
Lluís Servé Galan,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu blog:

Es desclou la tenebra
Referència:
Servé Galan, Lluís.
«Gòlgota (o Vànova)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>

Servé Galan, Lluís.
«Gòlgota (o Vànova)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada