.jpg)
L'espill és una lluna de vidre i de paper...
Prefaci del poemari Noves llunes“Recuperant els versos, ara palpo
que no vull que perdin el sentit.”
“El llarg camí d’escriure”, Marc Freixas
que no vull que perdin el sentit.”
“El llarg camí d’escriure”, Marc Freixas
L'espill és una lluna de vidre i de paper,
la meua lluna nova feta de velles llunes.
Els poemes són les llunes del sol imaginari que habita a dintre meu,
un sol que és com un déu que tot ho il·lumina.
Quan parla tothom calla!
I jo sóc el primer...
Hi ha llunes de colors, o sols en blanc i negre?
Hi ha llunes de fum i de boira, que omplen els forats del meu cervell,
els forats del gruyère, com dic en aquell vers,
i es fan i es desfan, com els castells a la plaça Major de la vila.
Hi ha llunes de dol, com les prunes quan són tendres i joves,
també hi ha llunes de sang, les has de viure encara que no les vols,
i les llunes dels espills, lluentes, brunzides, d'acer,
si creues a l'altra banda seràs en un altre món,
més pur, més eteri, fins i tot més colpidor,
però mai no podràs tornar a sentir la teua pell.
Nit de lluna plena, com diu la cançó,
però, potser hi ha llunes buides?
No ho sé!
Les meues de moment són ben plenes...
Ací us les deixe, i espere que gaudiu de la seua llum.
la meua lluna nova feta de velles llunes.
Els poemes són les llunes del sol imaginari que habita a dintre meu,
un sol que és com un déu que tot ho il·lumina.
Quan parla tothom calla!
I jo sóc el primer...
Hi ha llunes de colors, o sols en blanc i negre?
Hi ha llunes de fum i de boira, que omplen els forats del meu cervell,
els forats del gruyère, com dic en aquell vers,
i es fan i es desfan, com els castells a la plaça Major de la vila.
Hi ha llunes de dol, com les prunes quan són tendres i joves,
també hi ha llunes de sang, les has de viure encara que no les vols,
i les llunes dels espills, lluentes, brunzides, d'acer,
si creues a l'altra banda seràs en un altre món,
més pur, més eteri, fins i tot més colpidor,
però mai no podràs tornar a sentir la teua pell.
Nit de lluna plena, com diu la cançó,
però, potser hi ha llunes buides?
No ho sé!
Les meues de moment són ben plenes...
Ací us les deixe, i espere que gaudiu de la seua llum.
Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)
«L'espill és una lluna de vidre i de paper...»
Prefaci del poemari Noves llunes
.jpg)
"Clar de lluna"
Joseph Mallord William Turner
(Covent Garden, Londres, 1775 - Chelsea, 1851)
Referència:
Arnau i Chinchilla, Francesc.
«L'espill és una lluna de vidre i de paper...»
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>

Arnau i Chinchilla, Francesc.
«L'espill és una lluna de vidre i de paper...»
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>

1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Bon motiu poètic sempre, la lluna.
Publica un comentari a l'entrada