"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Inesperada trobada amb l'home-colom»

Francesc Barrio Julio

Il·lustració:  Meritxell Valdearenas

Home - Lluna - Colom (Meritxell Valdearenas)

Inesperada trobada amb l'home-colom


     Us heu fixat alguna vegada en el característic moviment dels coloms? Aquest curiós moviment oscil·lant que fan quan caminen. Com una mostra clara de la seva ineficàcia quan es veuen obligats a moure's per terra, a cada pas que donen, el cap va ballant, endavant-endarrere, endavant-endarrere, tot arrossegant el seu pit en aquest moviment perpetu. Problemes per a mantenir l'equilibri, suposo.

     Doncs l'altre dia, a la nit, creuava jo el poble de camí a l'estació i, de cop i volta, m'adono que davant meu camina un noi d'allò més estrany. Se'l veia jove, en la vintena. Cabell fosc, molt curt amb una cresta indefinida. Samarreta de màniga llarga fosca, pantalons militars i unes esportives ben extravagants. No, el seu gust en el vestir no era especialment estrany. No, el fet estrany era el curiós moviment que anava fent amb el cap a mesura que caminava. Movia el cap, endavant i endarrere, arrossegant el pit per a acompanyar cada pas. Metòdicament. Caminava bastant ràpid, un, dos, un, dos, endavant, endarrere. Era un ritme hipnòtic. Jo acostumo a caminar bastant ràpid però el xaval es mantenia ferm al meu davant. I, en cada pas, l'oscil·lació del tors. Era fascinant!

     En aquell moment, tot plegat era simplement còmic. Un penjat, vaig pensar. Aquest s'ha fotut massa coses xungues i s'ha quedat així. Però la sorpresa va arribar pocs metres després. De cop i volta, el noi va començar a parrupejar. De manera alta i ben sonora. Sense amagar-se de res. De debò, talment semblava un colom gegant. Em vaig quedar al·lucinat.

     Però de seguida ho vaig entendre. Talment es tractava d'un colom fet home, de passeig pels carrers del poble, gaudint de la tranquil·litat de la nit. Val a dir que a aquestes hores no corre massa gent pels carrers i és el moment idoni perquè un ésser fantàstic es permeti el luxe de barrejar-se amb els homes.

     En un moment donat, el nostre camí arribava a una cantonada. Primer va girar l'home-colom. En breus instants el seguia jo. I ves per on! Allà no hi havia ningú! Al carrer no hi havia cap portal on s'hi podia haver ficat. No estava amagat fent un riu entre els cotxes. Simplement ja no hi era.

     La conclusió era evident o, almenys, a mi m'ho va semblar. L'home-colom es devia adonar de la meva persecució involuntària i, sentint-se encalçat, aixecà el vol.


Francesc Barrio Julio
(Santa Coloma de Gramenet, 1968)
«Inesperada trobada amb l'home-colom»

Il·lustració:
'Home - Lluna - Colom (Meritxell Valdearenas)'
"Home - Lluna - Colom"
Meritxell Valdearenas


Referència:
Barrio Julio, Francesc.
«Inesperada trobada amb l'home-colom»
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>
ISSN 2014-3036-N.26

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]