![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Inesperada trobada amb l'home-colom
Us heu fixat alguna vegada en el característic moviment dels coloms? Aquest curiós moviment oscil·lant que fan quan caminen. Com una mostra clara de la seva ineficàcia quan es veuen obligats a moure's per terra, a cada pas que donen, el cap va ballant, endavant-endarrere, endavant-endarrere, tot arrossegant el seu pit en aquest moviment perpetu. Problemes per a mantenir l'equilibri, suposo.
Doncs l'altre dia, a la nit, creuava jo el poble de camí a l'estació i, de cop i volta, m'adono que davant meu camina un noi d'allò més estrany. Se'l veia jove, en la vintena. Cabell fosc, molt curt amb una cresta indefinida. Samarreta de màniga llarga fosca, pantalons militars i unes esportives ben extravagants. No, el seu gust en el vestir no era especialment estrany. No, el fet estrany era el curiós moviment que anava fent amb el cap a mesura que caminava. Movia el cap, endavant i endarrere, arrossegant el pit per a acompanyar cada pas. Metòdicament. Caminava bastant ràpid, un, dos, un, dos, endavant, endarrere. Era un ritme hipnòtic. Jo acostumo a caminar bastant ràpid però el xaval es mantenia ferm al meu davant. I, en cada pas, l'oscil·lació del tors. Era fascinant!
En aquell moment, tot plegat era simplement còmic. Un penjat, vaig pensar. Aquest s'ha fotut massa coses xungues i s'ha quedat així. Però la sorpresa va arribar pocs metres després. De cop i volta, el noi va començar a parrupejar. De manera alta i ben sonora. Sense amagar-se de res. De debò, talment semblava un colom gegant. Em vaig quedar al·lucinat.
Però de seguida ho vaig entendre. Talment es tractava d'un colom fet home, de passeig pels carrers del poble, gaudint de la tranquil·litat de la nit. Val a dir que a aquestes hores no corre massa gent pels carrers i és el moment idoni perquè un ésser fantàstic es permeti el luxe de barrejar-se amb els homes.
En un moment donat, el nostre camí arribava a una cantonada. Primer va girar l'home-colom. En breus instants el seguia jo. I ves per on! Allà no hi havia ningú! Al carrer no hi havia cap portal on s'hi podia haver ficat. No estava amagat fent un riu entre els cotxes. Simplement ja no hi era.
La conclusió era evident o, almenys, a mi m'ho va semblar. L'home-colom es devia adonar de la meva persecució involuntària i, sentint-se encalçat, aixecà el vol.
Doncs l'altre dia, a la nit, creuava jo el poble de camí a l'estació i, de cop i volta, m'adono que davant meu camina un noi d'allò més estrany. Se'l veia jove, en la vintena. Cabell fosc, molt curt amb una cresta indefinida. Samarreta de màniga llarga fosca, pantalons militars i unes esportives ben extravagants. No, el seu gust en el vestir no era especialment estrany. No, el fet estrany era el curiós moviment que anava fent amb el cap a mesura que caminava. Movia el cap, endavant i endarrere, arrossegant el pit per a acompanyar cada pas. Metòdicament. Caminava bastant ràpid, un, dos, un, dos, endavant, endarrere. Era un ritme hipnòtic. Jo acostumo a caminar bastant ràpid però el xaval es mantenia ferm al meu davant. I, en cada pas, l'oscil·lació del tors. Era fascinant!
En aquell moment, tot plegat era simplement còmic. Un penjat, vaig pensar. Aquest s'ha fotut massa coses xungues i s'ha quedat així. Però la sorpresa va arribar pocs metres després. De cop i volta, el noi va començar a parrupejar. De manera alta i ben sonora. Sense amagar-se de res. De debò, talment semblava un colom gegant. Em vaig quedar al·lucinat.
Però de seguida ho vaig entendre. Talment es tractava d'un colom fet home, de passeig pels carrers del poble, gaudint de la tranquil·litat de la nit. Val a dir que a aquestes hores no corre massa gent pels carrers i és el moment idoni perquè un ésser fantàstic es permeti el luxe de barrejar-se amb els homes.
En un moment donat, el nostre camí arribava a una cantonada. Primer va girar l'home-colom. En breus instants el seguia jo. I ves per on! Allà no hi havia ningú! Al carrer no hi havia cap portal on s'hi podia haver ficat. No estava amagat fent un riu entre els cotxes. Simplement ja no hi era.
La conclusió era evident o, almenys, a mi m'ho va semblar. L'home-colom es devia adonar de la meva persecució involuntària i, sentint-se encalçat, aixecà el vol.
Francesc Barrio Julio
(Santa Coloma de Gramenet, 1968)
«Inesperada trobada amb l'home-colom»
"Home - Lluna - Colom"
Meritxell Valdearenas
Referència:
Barrio Julio, Francesc.
«Inesperada trobada amb l'home-colom»
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>
Barrio Julio, Francesc.
«Inesperada trobada amb l'home-colom»
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada