"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

El mercader de tulipes:
«Quin nom tan estrany!»

Toni Arencón i Arias
El mercader de tulipes (Toni Arencón i Arias)
   "El mercader de tulipes amava tant les seves flors que envoltava els peduncles amb pergamins lligats amb cintes blaves i descrivia en versos d'elogi les seves qualitats. Mai no va saber que no li compraven les tulipes per la seva bellesa, sinó per la bellesa dels seus versos, escrits en pergamins nuats amb cintes blaves, que envoltaven les tiges de les seves flors amades."

Destí (Toni Arencón i Arias)

Quin nom tan estrany!


El destí remena les cartes,
però nosaltres som els que juguem.

William Shakespeare

     —Ets el pare —afirma la Maria, lliurant-me el nadó.

     —No té el color dels meus ulls...

     —Has de cuidar d'ell —insisteix, sens mirar-me; com si no hi fos, tot i que encara hi és—. Tinc les febres. Em moro.

     —No sé ni cuidar de la meva pròpia pellerofa —replico, mentre veig com s'allunya i el vent agita el seu vestit grisenc.

     Com m'ha pogut trobar? Fa mesos que vivim encauats en aquesta miserable cabana, abestiats, des del matí que ens van córrer a trets per tota la serra després de malencertar l'atemptat contra el coronel Vélez Mendoza.

     —El nen... Com es diu? —crido des de la distància.

     No em respon. Diria que ni tan sols m'ha sentit. «Destí», escolto que mussita; però no ho diu ella, dels seus propis llavis; encara que ho diu ella, des de l'interior del meu cap.

     «Destí? Quin nom tan estrany!», penso.

     Faig tard. Els altres han marxat, sens mi, considerats; potser recordant la brava femella que sempre ha estat la Maria.

     —Ens hi veiem al camí de ferro —m'han dit, acotant el cap.

     No sé què fer amb el nadó als braços, espaventat. Plora. Potser té gana. Amb què el puc alletar? Fins i tot la cabra se'ns va morir en arribar la sequera i agafar-nos desproveïts de queviures i d'esperit. Va ser abans, molt abans, que vingués la Maria i els companys marxessin, car era l'hora prevista per rebentar el tren carregat amb l'or del govern, robat a pobres tan pobres com nosaltres.

* * *

     Han passat dues setmanes. He regressat a la que va ser casa meva, amb l'esper que el meu fill gaudeixi de la vida que jo mai no he pogut tenir.

     No ho entenc... M'expliquen que la Maria va morir en donar a llum... i que el nadó va desaparèixer entre la confusió i els gemecs de les ploracossos.

     Jo no me'ls crec. No. La hi vaig veure, al llindar de la cabrera. Els companys donarien fe si no fos perquè tots ells han estat esventrats, excepte jo, que no vaig poder acompanyar-los a la vall... on m'aguaitava la Mort.

     «Destí!», penso, mirant el meu fill, «Quin nom tan estrany!»

oo0O0oo


Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
«Quin nom tan estrany!»

Il·lustració:
'Destí (Toni Arencón i Arias)'
"Destí"
Toni Arencón i Arias


Referència:
Arencón i Arias, Toni.
«Quin nom tan estrany!»
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>
ISSN 2014-3036-N.26

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]