![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
.jpg "El noi del costat del padrí (Jesús M. Tibau)")
El noi del costat del padrí
Col·lecció: Notes de color, 66
112 pàgines - Rústica amb solapes
ISBN: 978-84-9034-196-4
Natural de Cornudella de Montsant i tortosí d'adopció, Jesús M. Tibau és especialista en relats breus, i no cedeix en el seu intent de "viure del cuento", com ara els que es troben als reculls El vertigen del trapezista, Una sortida digna o I un cop de vent els despentina. Entre altres, ha obtingut el premi Marian Vayreda de Narrativa i el Premi Blocs Catalunya pel seu blog "Tens un racó dalt del món", que també dóna nom al programa de televisió que presenta a Canal 21 de les Terres de l'Ebre. El 2013 va rebre el premi Mèrit de les Lletres Ebrenques a Amposta. Li agrada llegir els seus contes amb el recital Relats a recer d'una guitarra.
Dels vuit llibres publicats per l'autor, aquest ja és el sisè recull de contes; la qual cosa demostra el seu idil·li amb el gènere. La seva capacitat per la síntesi, per concentrar emocions en poques línies, arriba al límit amb els nanocontes, textos d'un parell de línies amb què arrodoneix aquest recull.
El noi del costat del padrí és el títol del primer conte, i s'hi troba un dels seus primers personatges més habituals; anònim, secundari, senzill, aparentment sense importància, però que amaga grans dosis d'humanitat i tendresa.
Dels vuit llibres publicats per l'autor, aquest ja és el sisè recull de contes; la qual cosa demostra el seu idil·li amb el gènere. La seva capacitat per la síntesi, per concentrar emocions en poques línies, arriba al límit amb els nanocontes, textos d'un parell de línies amb què arrodoneix aquest recull.
El noi del costat del padrí és el títol del primer conte, i s'hi troba un dels seus primers personatges més habituals; anònim, secundari, senzill, aparentment sense importància, però que amaga grans dosis d'humanitat i tendresa.
Jesús M. Tibau
Em dic Joan, com el padrí, i aquest lligam nominal, unit al de la sang, ha fet que sempre em miri l'única foto que en conservo amb un afecte especial. Me la va regalar el pare quan vaig fer quaranta anys, com una mena de testimoni generacional. Sabia que em faria il·lusió, perquè quan era petit sempre li demanava que me l'ensenyés i, de tant en tant, anava a la calaixera del seu quarto a mirar-la d'amagat. M'atreia, potser pel blanc i negre, tirant a gris, per la data escrita al darrere amb cal·ligrafia tremolosa (1927), pel desdibuixat fons de la plaça del poble amb els porxos, les persianes abaixades i els xiquets que havien deixat de córrer per parar atenció al fotògraf… I pel noi del costat del padrí, que li passa una mà per l'espatlla. Mon pare mai ha sapigut qui era, i ma mare, que té més memòria per a aquestes coses, tampoc; per això sempre li hem dit així: el noi del costat del padrí.
(Fragment. Cortesia de Cossetània Edicions)
"El noi del costat del padrí"
Jesús M. Tibau
Referència:
«El noi del costat del padrí»
Jesús M. Tibau
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>
«El noi del costat del padrí»
Jesús M. Tibau
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada