
Els dissabtes
Deixa'm pensar... Porto la Visa i 500 € per si de cas; ui, agafo també el paraigua que està molt gris i no vull impediments, avui és el meu dia!
Dissabte passat va ser frustrant, em vaig resseguir totes les sabateries d'elit, i només vaig poder comprar-me tres parells de sabates negres i unes botes blanques.
Avui toca pantalons. He de centrar-me, si no m'esgotaré emprovant. Potser blaus? Sí, blaus!
Som-hi! Tot a punt, m'he posat un tanga blau marí, sostenidor i top blau marí.
Estic esgotada, però contenta, he trobat cinc pantalons blaus de diferents models, tres per cerimònia i dos esportius.
Que llarga s'està fent la setmana dins la cabina, veient passar cotxes i més cotxes, sembla talment que vagin sols; els conductors o parlen pel mòbil o tenen la mirada fixa al davant esperant que s'alci la barrera per sortir disparats.
Sort que puc entretenir-me de tant en tant fent compres online. No és tan gratificant però també m'agrada la sorpresa d'obrir el paquet i sentir enuig o satisfacció, i si he de retornar-ho, cosa que em passa sovint, és com un divertiment maquiavèl·lic.
Dissabte un altre cop, el meu dia! Tota la setmana que tinc un corcó dins meu. Avui sé el que vull, prou que vaig patir dissabte passat havent de resistir la temptació, mirant de lluny els aparadors de jerseis. Sé que serà difícil, els vull de moher, de qualsevol color, però llisos.
M'encanta veure la cara de les dependentes de les botigues de marca quan em veuen entrar per primera vegada. La meva imatge de dona descuidada i esquerpa sempre els sobta, però quan hi torno, com que ja em coneixen i saben que compro molt i pago bé, em serveixen ràpid; de ben segur que ho fan perquè acabi aviat, deuen tenir por que els espanti les fines i delicades clientes de l'alta societat.
Imagino el que deuen dir quan me'n vaig: quan es deu posar aquesta, tota la roba que es compra?
La meva roba i complements de disseny tenen un destí preferent, ser guardats per sempre. Per omplir els armaris de colors, textures i formes, perquè els pugui contemplar cada matí abans d'enfrontar-me a la grisor del dia, resseguint-los amb delicadesa, amb les mans ben netes, per impregnar-me de la seva olor, i mirar-me'ls cada nit abans d'anar a dormir, per sentir el desig de despertar.
Aquest són els únics moments que donen sentit a la meva vida.
Dissabte passat va ser frustrant, em vaig resseguir totes les sabateries d'elit, i només vaig poder comprar-me tres parells de sabates negres i unes botes blanques.
Avui toca pantalons. He de centrar-me, si no m'esgotaré emprovant. Potser blaus? Sí, blaus!
Som-hi! Tot a punt, m'he posat un tanga blau marí, sostenidor i top blau marí.
Estic esgotada, però contenta, he trobat cinc pantalons blaus de diferents models, tres per cerimònia i dos esportius.
Que llarga s'està fent la setmana dins la cabina, veient passar cotxes i més cotxes, sembla talment que vagin sols; els conductors o parlen pel mòbil o tenen la mirada fixa al davant esperant que s'alci la barrera per sortir disparats.
Sort que puc entretenir-me de tant en tant fent compres online. No és tan gratificant però també m'agrada la sorpresa d'obrir el paquet i sentir enuig o satisfacció, i si he de retornar-ho, cosa que em passa sovint, és com un divertiment maquiavèl·lic.
Dissabte un altre cop, el meu dia! Tota la setmana que tinc un corcó dins meu. Avui sé el que vull, prou que vaig patir dissabte passat havent de resistir la temptació, mirant de lluny els aparadors de jerseis. Sé que serà difícil, els vull de moher, de qualsevol color, però llisos.
M'encanta veure la cara de les dependentes de les botigues de marca quan em veuen entrar per primera vegada. La meva imatge de dona descuidada i esquerpa sempre els sobta, però quan hi torno, com que ja em coneixen i saben que compro molt i pago bé, em serveixen ràpid; de ben segur que ho fan perquè acabi aviat, deuen tenir por que els espanti les fines i delicades clientes de l'alta societat.
Imagino el que deuen dir quan me'n vaig: quan es deu posar aquesta, tota la roba que es compra?
La meva roba i complements de disseny tenen un destí preferent, ser guardats per sempre. Per omplir els armaris de colors, textures i formes, perquè els pugui contemplar cada matí abans d'enfrontar-me a la grisor del dia, resseguint-los amb delicadesa, amb les mans ben netes, per impregnar-me de la seva olor, i mirar-me'ls cada nit abans d'anar a dormir, per sentir el desig de despertar.
Aquest són els únics moments que donen sentit a la meva vida.
Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
Paraula de Núria:
«Els dissabtes»

"Fantasia de fons d'armari"
Abbie Rios
(Rosario, Argentina, 1991)
Núria Niubó i Cabau, autora i col·laboradora de Lo Càntich,
és autora del poemari:

"De l'alba al capvespre"
Referència:
Niubó i Cabau, Núria
«Els dissabtes»
A: Paraula de Núria
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>

Niubó i Cabau, Núria
«Els dissabtes»
A: Paraula de Núria
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada