"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Llampec d'abisme»
(Éclair de gouffre)

Jules Laforgue

Traducció:  Claudi Giné
Il·lustració: Félix Valloton

Retrat pòstum de Jules Laforgue (Félix Valloton)

Llampec d'abisme


Em trobava en una torre enmig de les estrelles!

De sobte, un vertigen. En un llamp, sense vels,
Escrutava tremolant de pànic, de por,
L'enigma del Cosmos en tot el seu estupor!
Tot està sol? On sóc? A on va el bloc que roda
I em porta? - I jo puc morir! morir, partir,
Sense saber res! Parla! Oh ràbia, i el temps corre
Sense retorn! Atura't! atura't! i gaudir?
Car tot ho ignoro, jo! La meva hora potser ha arribat:
No ho sé! Jo era en la nit, llavors he nascut.
Per què? I l'univers? A on va? Car el sacerdot
És només un home. Res no sabem! Mostra't, apareix,
Déu, testimoni etern! Parla, per què la vida?
Tot està en silenci! Oh! l'espai no té cor! Un moment!
Astres! Jo no vull pas morir! Sóc una intel·ligència!
Ah! convertit en res irrevocablement!


Jules Laforgue
(Montevideo, Uruguai, 1860 - París, França, 1887)
«Llampec d'abisme»

Il·lustració:
'Retrat pòstum de Jules Laforgue (Félix Valloton)'
"Retrat pòstum de Jules Laforgue"
Félix Valloton
(Lausana, Suïssa, 1865 – París, França, 1925)

Traducció:
Claudi Giné
(Nimes, Pays catalans, 1977)
«Llampec d'abisme»
de l'obra:

«Éclair de gouffre»

Jules Laforgue

J'étais sur une tour au milieu des étoiles !

Soudain, coup de vertige. Un éclair où, sans voiles,
Je sondais grelottant d'effarement, de peur,
L'énigme du Cosmos dans toute sa stupeur !
Tout est-il seul ? Où suis-je ? Où va ce bloc qui roule
Et m'emporte ? - Et je puis mourir ! mourir, partir,
Sans rien savoir ! Parlez ! Ô rage, et le temps coule
Sans retour ! Arrêtez ! arrêtez ! et jouir ?
Car j'ignore tout, moi ! Mon heure est là peut-être:
Je ne sais pas ! J'étais dans la nuit, puis je nais.
Pourquoi ? D'où l'univers ? Où va-t-il ? Car le prêtre
N'est qu'un homme. On ne sait rien ! Montre-toi, parais,
Dieu, témoin éternel ! Parle, pourquoi la vie ?
Tout se tait ! Oh ! l'espace est sans cœur ! Un moment !
Astres ! Je ne veux pas mourir ! J'ai du génie !
Ah ! redevenir rien irrévocablement !

ooO0Ooo


Referència:
Laforgue, Jules.
«Llampec d'abisme»
(Éclair de gouffre)
Traducció: Giné, Claudi.
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>
ISSN 2014-3036-N.26

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]