«Bumerang» Raimond Aguiló Bartolomé XXIII Premi de Poesia de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental Òmnium Cultural - Granollers Pagès editors

Bumerang

Raimond Aguiló Bartolomé

XXIII Premi de Poesia de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental
Òmnium Cultural - Granollers
Pagès editors
Pàgines: 120 - Enquadernació: Rústica amb solapes
ISBN: 9788499755014

Pròleg:
Sandra Aguiló

     Quan se'm va oferir la possibilitat d'escriure quatre ratlles sobre BUMERANG no m'ho vaig pensar dues vegades, tot i que, certament, em va venir de nou. Feia temps que el meu pare havia escrit aquests versos i que havien temptejat en algun concurs literari, però dissortadament, o no, no s'esqueien a la decisió d'un jurat, i nosaltres ens havíem aferrat a una teoria.

     La meva padrina es distingia per una forta personalitat i a casa havíem bromejat sobre l'atzar de part de la nostra història. Sens dubte, la padrina o volia encara que sortissin a la llum. Així doncs, el para els va deixar impresos i enquadernats en un prestatge del despatx, on van romandre literalment fins a esgrogueir-se'n les dues puntes i part del llom que quedaven al descobert i encarats al sol del migdia. Un bon dia els va agafar de nou, en va canviar l'ordre o més ben dit els va desordenar i els va imprimir en color vainilla. En llegir-los una altra vegada, els vaig reviure com a la primera lectura, i el degoteig de persones conegudes, imatges viscudes, anècdotes explicades i fonts, cases, finques i carrers xafats -i pels quals, aquests sí, encara es pot caminar avui dia- va ser indefugible. De cop i volta em vaig traslladar als orígens i vaig alliberar una part de la meva identitat paterna que els dies m'asservien al passat per tal d'ancorar en un futur diari; en acabar, un d'aquells pics de felicitat efímera que de tant en tant et regala la vida em va recórrer per tot el cos i em va esbossar un somriure. Els vaig deixar de nou sobre l'ordinador amb la certesa de tenir entre les mans la llavor i el fruit poetitzats d'on arrelà el pare. L'endemà començaria el compte enrere d'aquell format bastant més gran que l'actual on ballava cada vers per tensar-se el filament que encén el record del passat, quan els padrins eren vius i a la casa "que va veure créixer al meu pare" cremaven empre els llums enmig el desori d'un dinar familiar. [...] De nou pren com a punt de referència, talment en el poema que enceta "Bumerang", la casa dels seus pares, a partir de la qual se n'abstreu per traslladar-se directament a l'actualitat , a l'edat dels anys viscuts i valorats, a l'edat horaciana en què els seixanta segons s'arrodoneixen a un i els seixanta anys, a un instant anhelat de vida heretada.

Tast de Bumerang:

El record

La casa que m'ha vist néixer
se'm mostra ara ben endreçada,
com si el temps fos sabedor
que hi tornaria, per tenir la gosadia
de col·locar les coses al seu lloc
i que el silenci, que ara et duc sense recança,
no destorba mai cap porta
ni és capaç per si sol
de tancar els llums del menjador.

La fusta

És blanca, de pi de casa,
les mides: dos per cinquanta,
els cantons clavats amb claus,
i a la tapa: una creu negra sobreposada.
Aviat estarà habitada per un cos
amb el pit obert per una llaga,
amb una nafra al cap
i una espina clavada a l'ànima.

1939

Bumerang

Tinc a les mans les cartes obertes,
t'ho asseguro,
no estan marcades.
No hi ha certitud
ni pupil·les que em delatin
ni arpiots rovellats vinguts d'herència.
El vostre estiu és tan lluny
com l'alzina tallada dels meus avis
a la terra venuda a l'anglès.

"Bumerang"
Raimond Aguiló Bartolomé

Referència:

Culturàlia.
«Bumerang»
Raimond Aguiló Bartolomé
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>