"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Bumerang»

Raimond Aguiló Bartolomé

XXIII Premi de Poesia de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental
Òmnium Cultural - Granollers
Pagès editors

Bumerang (Raimond Aguiló Bartolomé)

Bumerang

Raimond Aguiló Bartolomé

XXIII Premi de Poesia de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental
Òmnium Cultural - Granollers

Pagès editors
Pàgines: 120 - Enquadernació: Rústica amb solapes
ISBN: 9788499755014


Pròleg:
Sandra Aguiló

     Quan se'm va oferir la possibilitat d'escriure quatre ratlles sobre BUMERANG no m'ho vaig pensar dues vegades, tot i que, certament, em va venir de nou. Feia temps que el meu pare havia escrit aquests versos i que havien temptejat en algun concurs literari, però dissortadament, o no, no s'esqueien a la decisió d'un jurat, i nosaltres ens havíem aferrat a una teoria.

     La meva padrina es distingia per una forta personalitat i a casa havíem bromejat sobre l'atzar de part de la nostra història. Sens dubte, la padrina o volia encara que sortissin a la llum. Així doncs, el para els va deixar impresos i enquadernats en un prestatge del despatx, on van romandre literalment fins a esgrogueir-se'n les dues puntes i part del llom que quedaven al descobert i encarats al sol del migdia. Un bon dia els va agafar de nou, en va canviar l'ordre o més ben dit els va desordenar i els va imprimir en color vainilla. En llegir-los una altra vegada, els vaig reviure com a la primera lectura, i el degoteig de persones conegudes, imatges viscudes, anècdotes explicades i fonts, cases, finques i carrers xafats -i pels quals, aquests sí, encara es pot caminar avui dia- va ser indefugible. De cop i volta em vaig traslladar als orígens i vaig alliberar una part de la meva identitat paterna que els dies m'asservien al passat per tal d'ancorar en un futur diari; en acabar, un d'aquells pics de felicitat efímera que de tant en tant et regala la vida em va recórrer per tot el cos i em va esbossar un somriure. Els vaig deixar de nou sobre l'ordinador amb la certesa de tenir entre les mans la llavor i el fruit poetitzats d'on arrelà el pare. L'endemà començaria el compte enrere d'aquell format bastant més gran que l'actual on ballava cada vers per tensar-se el filament que encén el record del passat, quan els padrins eren vius i a la casa "que va veure créixer al meu pare" cremaven empre els llums enmig el desori d'un dinar familiar. [...] De nou pren com a punt de referència, talment en el poema que enceta "Bumerang", la casa dels seus pares, a partir de la qual se n'abstreu per traslladar-se directament a l'actualitat , a l'edat dels anys viscuts i valorats, a l'edat horaciana en què els seixanta segons s'arrodoneixen a un i els seixanta anys, a un instant anhelat de vida heretada.


Tast de Bumerang:


El record

La casa que m'ha vist néixer
se'm mostra ara ben endreçada,
com si el temps fos sabedor
que hi tornaria, per tenir la gosadia
de col·locar les coses al seu lloc
i que el silenci, que ara et duc sense recança,
no destorba mai cap porta
ni és capaç per si sol
de tancar els llums del menjador.


La fusta

És blanca, de pi de casa,
les mides: dos per cinquanta,
els cantons clavats amb claus,
i a la tapa: una creu negra sobreposada.
Aviat estarà habitada per un cos
amb el pit obert per una llaga,
amb una nafra al cap
i una espina clavada a l'ànima.

1939


Bumerang

Tinc a les mans les cartes obertes,
t'ho asseguro,
no estan marcades.
No hi ha certitud
ni pupil·les que em delatin
ni arpiots rovellats vinguts d'herència.
El vostre estiu és tan lluny
com l'alzina tallada dels meus avis
a la terra venuda a l'anglès.


'Bumerang (Raimond Aguiló Bartolomé)'
"Bumerang"
Raimond Aguiló Bartolomé



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«Bumerang»
Raimond Aguiló Bartolomé
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>
ISSN 2014-3036-N.26

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]