![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Anna Casassas i Figueras
1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?
Tradueixo de l'italià i del francès, i sempre -sempre- al català, perquè és l'idioma que conec a fons de tota la vida i en el qual, per tant, puc trobar els registres i les solucions que necessito per poder reflectir el to dels originals.
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
El que tinc més clar és quin va ser el primer llibre significatiu o "important" que em va emocionar traduir: Sobre la lectura, de Marcel Proust, un llibre curt escrit amb aquelles frases tan llargues de Proust, que són tot un joc d'enginy i d'anàlisi, un repte per al traductor.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
Ara treballo en un llibre d'en Marcello Fois, un autor sard contemporani. És una obra de ficció sobre la vida real d'un bandit llegendari de la primera meitat del segle XX, escrita amb un estil molt personal.
El problema més gros que tinc, i que encara no sé com resoldré, és la barreja de sard i italià, sobretot per les diverses maneres com ho fa: no és, per exemple, algun personatge que s'expressa sempre en sard (i en aquest cas pots trobar un català connotat amb alguna característica que pugui "personalitzar" el parlar del personatge), sinó que el mateix personatge diu frases en sard i frases en italià.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
Home, l'editor, és clar; tu no pots pas anar a veure'l i dir "ep, que això ho vull fer jo!". Sobre aquest tema hi ha una cosa que no trobo gens bé, i és que moltes vegades els editors no respectin que sigui el mateix traductor qui tradueixi els diferents llibres d'un autor i en canvi trobin indiferent canviar de traductor d'un títol a l'altre. Encara que només fos per respecte al lector, haurien de continuar amb el mateix traductor.
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
El traductor és, per definició, escriptor, però no autor d'originals, no té una obra pròpia com a autor. La gran diferència entre l'escriptor-traductor i l'escriptor-autor és que el primer no s'ha de preocupar per l'estructura i la tècnica de l'obra, per exemple, ni per l'argument, és clar. Pel que fa a la resta, ha de tenir totes les qualitats d'un escriptor-autor i, a més, una de suplementària i indispensable que els escriptors-autors no tenen (o no cal que tinguin) que és la de saber adaptar-se a la personalitat de cada original, la de transformar-se d'un llibre a l'altre.
Aquest és l'únic punt en què, si l'escriptor d'originals no tingués prou present que com a traductor ha d'estar al servei total del llibre que tradueix i es deixés vèncer per les seves preferències personals i el seu estil, la seva condició d'autor podria arribar a ser un inconvenient (però dic "podria" perquè normalment no passa, tot i que hi ha alguna desventurada excepció).
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
Fa de mal triar... Potser em quedaria amb dos títols: un de Constance de Salm (Vint-i-quatre hores d'una dona sensible), de començament del XIX, que són quaranta-sis cartes d'amor i gelosia escrites per la mateixa persona en el transcurs d'un dia, un exercici d'estil esplèndid i un retrat sorprenent de les muntanyes russes emocionals que la gelosia pot produir. I l'altre el de Wajdi Mouawad que aquest últim any ha fet parlar tant: Ànima, que segurament és la traducció que m'ha impactat més i que m'ha dut a fer reflexions més personals.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Diria que no hi ha cap mecanisme tècnic explicable, sinó que més aviat és un procés d'identificació amb l'autor, que si es produeix porta a trobar solucions felices (com si l'escriptor parlés simplement per boca del traductor, perdó: a través del dits del traductor), però que si no es produeix fa que la traducció es torni molt més laboriosa.
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Tens raó de dir "en un camp semàntic concret", perquè cada idioma té els seus: el que té més maneres de dir, per exemple, "blanc", té menys maneres de dir "cistell". Si passa això, s'ha de resoldre traduint la paraula que no té una correspondència exacta per més d'una (per continuar amb l'exemple del blanc, doncs "blanc trencat", o "blanc brut", o "blanc blavós", etc).
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
No ho crec. Jo ho prefereixo, sí. Però si la connexió entre obra i traductor, igual que entre obra i lector, es fa bé, la traducció ha de sortir bé independentment dels coneixements literaris previs.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
L'empatia funciona molt bé, quan funciona; però jo trobo més important la intuïció.
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
Potser diria que m'alegro del naixement d'editorials petites que en general tenen més respecte pel traductor i l'escolten més, amb la qual cosa, de retruc, també el poden aprofitar més, tant pel que fa a criteris literaris i recomanacions, com pel que fa a la promoció de l'obra en presentacions i debats o clubs.
Tradueixo de l'italià i del francès, i sempre -sempre- al català, perquè és l'idioma que conec a fons de tota la vida i en el qual, per tant, puc trobar els registres i les solucions que necessito per poder reflectir el to dels originals.
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
El que tinc més clar és quin va ser el primer llibre significatiu o "important" que em va emocionar traduir: Sobre la lectura, de Marcel Proust, un llibre curt escrit amb aquelles frases tan llargues de Proust, que són tot un joc d'enginy i d'anàlisi, un repte per al traductor.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
Ara treballo en un llibre d'en Marcello Fois, un autor sard contemporani. És una obra de ficció sobre la vida real d'un bandit llegendari de la primera meitat del segle XX, escrita amb un estil molt personal.
El problema més gros que tinc, i que encara no sé com resoldré, és la barreja de sard i italià, sobretot per les diverses maneres com ho fa: no és, per exemple, algun personatge que s'expressa sempre en sard (i en aquest cas pots trobar un català connotat amb alguna característica que pugui "personalitzar" el parlar del personatge), sinó que el mateix personatge diu frases en sard i frases en italià.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
Home, l'editor, és clar; tu no pots pas anar a veure'l i dir "ep, que això ho vull fer jo!". Sobre aquest tema hi ha una cosa que no trobo gens bé, i és que moltes vegades els editors no respectin que sigui el mateix traductor qui tradueixi els diferents llibres d'un autor i en canvi trobin indiferent canviar de traductor d'un títol a l'altre. Encara que només fos per respecte al lector, haurien de continuar amb el mateix traductor.
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
El traductor és, per definició, escriptor, però no autor d'originals, no té una obra pròpia com a autor. La gran diferència entre l'escriptor-traductor i l'escriptor-autor és que el primer no s'ha de preocupar per l'estructura i la tècnica de l'obra, per exemple, ni per l'argument, és clar. Pel que fa a la resta, ha de tenir totes les qualitats d'un escriptor-autor i, a més, una de suplementària i indispensable que els escriptors-autors no tenen (o no cal que tinguin) que és la de saber adaptar-se a la personalitat de cada original, la de transformar-se d'un llibre a l'altre.
Aquest és l'únic punt en què, si l'escriptor d'originals no tingués prou present que com a traductor ha d'estar al servei total del llibre que tradueix i es deixés vèncer per les seves preferències personals i el seu estil, la seva condició d'autor podria arribar a ser un inconvenient (però dic "podria" perquè normalment no passa, tot i que hi ha alguna desventurada excepció).
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
Fa de mal triar... Potser em quedaria amb dos títols: un de Constance de Salm (Vint-i-quatre hores d'una dona sensible), de començament del XIX, que són quaranta-sis cartes d'amor i gelosia escrites per la mateixa persona en el transcurs d'un dia, un exercici d'estil esplèndid i un retrat sorprenent de les muntanyes russes emocionals que la gelosia pot produir. I l'altre el de Wajdi Mouawad que aquest últim any ha fet parlar tant: Ànima, que segurament és la traducció que m'ha impactat més i que m'ha dut a fer reflexions més personals.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Diria que no hi ha cap mecanisme tècnic explicable, sinó que més aviat és un procés d'identificació amb l'autor, que si es produeix porta a trobar solucions felices (com si l'escriptor parlés simplement per boca del traductor, perdó: a través del dits del traductor), però que si no es produeix fa que la traducció es torni molt més laboriosa.
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Tens raó de dir "en un camp semàntic concret", perquè cada idioma té els seus: el que té més maneres de dir, per exemple, "blanc", té menys maneres de dir "cistell". Si passa això, s'ha de resoldre traduint la paraula que no té una correspondència exacta per més d'una (per continuar amb l'exemple del blanc, doncs "blanc trencat", o "blanc brut", o "blanc blavós", etc).
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
No ho crec. Jo ho prefereixo, sí. Però si la connexió entre obra i traductor, igual que entre obra i lector, es fa bé, la traducció ha de sortir bé independentment dels coneixements literaris previs.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
L'empatia funciona molt bé, quan funciona; però jo trobo més important la intuïció.
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
Potser diria que m'alegro del naixement d'editorials petites que en general tenen més respecte pel traductor i l'escolten més, amb la qual cosa, de retruc, també el poden aprofitar més, tant pel que fa a criteris literaris i recomanacions, com pel que fa a la promoció de l'obra en presentacions i debats o clubs.
(uns quants títols, triats entre els que m'han agradat més)
AGNELLO HORNBY, Simonetta. La Mennulara. Barcelona: La Magrana, 2003.
ALCOFORADO, Mariana. Cartes d'amor de la monja portuguesa. Barcelona: Angle, 2006.
BALZAC, Honoré de. La incapacitació. Barcelona: Ed. Alpha, 2012.
BRUNO, Giordano. El sopar de cendra. Barcelona: Ed. de 1984, 2014
CALASSO, Roberto. La follia que ve de les nimfes. Barcelona: Quaderns Crema, 2007.
CALVINO, Italo. Lliçons americanes. Barcelona: Ed. 62, 2000.
CAMILLERI, Andrea. La concessió del telèfon. Barcelona: Ed. 62, 1999.
CITATI, Pietro. Kafka. Barcelona: Quaderns Crema, 2012.
COURTEMANCHE, Gil. Un diumenge a la piscina a Kigali. Barcelona: La Magrana, 2003.
ECHENOZ, Jean. Córrer. Barcelona: Raig Verd, 2013.
GIOTTI, Virgilio. Apunts inútils. Figueres: Ed. Cal·lígraf, 2014
HUGO, Victor. Claude Gueux / L'últim dia d'un condemnat. Barcelona, Ed. de 1984, 2002.
KOUROUMA, Ahmadou. Al·là no té cap obligació. Barcelona: Ed. 62, 2001.
LUCA, Erri de. El pes de la papallona. Alzira: Ed. Bromera, 2011.
MAGGIANI, Maurizio. El viatger nocturn. Barcelona: Ed. de 1984, 2006.
MAGRIS, Claudio. Microcosmos. Barcelona: Ed. Empúries, 1999.
MAGRIS, Claudio. El Danubi. Barcelona: Ed. de 1984, 2002.
MAGRIS, Claudio. Vostè ja ho entendrà. Barcelona: Ed. de 1984, 2007.
MAGRIS, Claudio. Il·lacions al voltant d'un sabre. Barcelona: Ed. de 1984, 2014.
MOUAWAD, Wajdi. Ànima. Barcelona: Periscopi, 2013.
N’DIAYE, Marie. Tres dones fortes. Barcelona: Quaderns Crema, 2010.
NÉMIROVSKY, Irène. Suite francesa. Barcelona: La Magrana, 2006.
POTOCKI, Jan. Manuscrit trobat a Saragossa. Barcelona: Quaderns Crema,
2009.
PROUST, Marcel. Sobre la lectura. Barcelona: Quaderns Crema, 1996.
SAINT-EXUPÉRY, Antoine de. El petit príncep. Barcelona: Ed. Empúries,1998.
SALM, Constance de. Vint-i-quatre hores d'una dona sensible. Barcelona: Angle, 2008.
SIMENON, Georges. La neu era bruta. Barcelona: Quaderns Crema, 2014.
STUPARICH, Giani. L'illa. Barcelona: Ed. Minúscula, 2010.
VEGLIANI, Franco. La frontera. Barcelona: Ed. De 1984, 2012.
Sílvia Romero i Olea
www.silviaromeroolea.es.tl
La veu del traductor
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Anna Casassas i Figueras»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>
Romero i Olea, Sílvia.
«Anna Casassas i Figueras»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada