"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Amor sense receptor és dibuixant»

Iris Borda García

Il·lustració:  Marc Chagall

Vesprada en la finestra (Marc Chagall)

Amor sense receptor és dibuixant


Dibuixa llavis que besar,
Mans on xocar,
Pèls al pit que tastar en sempre pocs orgasmes.
Imagina converses encara no parlades,
I viatges i bromes i secrets murmurats.
I metre dibuixo desitjos al fons del clot que hi ha entre el cel i els meus llavis,
Veig la perfecta representació sortint de la cova.
Encaixen els teus llavis amb el dibuix per estimar, de bes en bes,
Damunt mans inquietes
I boscosos pèls al pit.
Havia imaginat converses nostres de pingüins, dinosaures i ardrèvols.
T’imaginava, a tu.
Et repassava, a tu —calcomania platònica d'allò desitjat.
I els viatges, entre bromes i orgasmes,
A mons on els crancs no són cranc, sinó cavalls de Troia plens de nans vinguts a envair la Terra i mon enteniment, que se'l beuen,
Perquè em dónes això i tant més,
I doncs: passa el que passa.
Sento aquella oblidada vella amiga,
Ràfega de Tramuntana,
Que arrossega papallones cap al més baix llac en pensar-te.
No em manca res més
Sinó veure-ho tot sota el reflex de ta llum.
I per primera volta, consulto el futur sense pressa,
I et veig encaixant en cada paisatge,
En cada esbojarrada idea de records del que voldria fer.
Vaja, enamorada. Carai.
Però romanc en un mar d'aigua calma. Ni tan sols navego pels moguts rierols de l'anti-reflex d'un mirall trencat.
Em limito a obrir la finestra,
Veure els arbres, la pluja, la carretera i la boira grumollosa,
I a rebentar de beneita felicitat.
D'aquella felicitat tan enyorada que encén la llum de
L'ara
On tan sols hi havia
I si,
I que apaga pors perquè borra el temps, i només conjuga allò de: amb tu.
Perquè ets present en històries que encara no he creat.
I perquè, aleshores, això és l'amor (oi?).
Contar-hi. Amb tu. Per a tot.
Fins a dos, cinc o cent. O per a tot.
Contar ara i passat demà i abans-d'ahir.
Contar-hi sense peròs, i amb aiiiii, mmmmh i tantes madonna.
Contar-hi, i prou.


Iris Borda García
(Vilanova i la Geltrú, 1991)
«Amor sense receptor és dibuixant»

Il·lustració:
'Vesprada en la finestra (Marc Chagall)'
"Vesprada en la finestra"
Marc Chagall
(Vítebsk, Bielorússia, 1887 – Saint-Paul de Vence, França, 1985)


Referència:
Borda García, Iris.
«Amor sense receptor és dibuixant»
Lo Càntich. N.26.
Gener - Març, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 26>
EAN: 9772014303002 26>
ISSN 2014-3036-N.26

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]