"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

L'erotisme a la literatura:
«Fi de secció»

Joan Abellaneda i Fernández
L'erotisme a la literatura (Joan Abellaneda i Fernández)
"Amb aquesta secció ens volem apropar al coneixement d'aquesta realitat de la persona i la cultura: l'erotisme i, per tant, de la sexualitat humana. Naturalment, sempre en relació a la literatura i donarem un tomb per la història i per la geografia. Parlarem, doncs, de l'amor, de la persona, de la felicitat, del desig, dels instints, de la luxúria..."

La temptació ((Tomasso di Cristoforo Fini)
"La temptació"
Tomasso di Cristoforo Fini


L'erotisme a la literatura:
Fi de secció


     Benvolguts amics i amigues, col·laboradors i/o "consumidors" de Lo Càntich, avui m'adreço a vosaltres per acomiadar la meva secció "L'erotisme a la literatura".

     Han estat gairebé tres anys de col·laboració amb la revista, des del març del 2012 fins avui. En aquest període he intentat escriure sobre l'erotisme al llarg de la història de la humanitat i des de variats aspectes: us he parlat de manifestacions eròtiques prehistòriques, romanes, egípcies; us he parlat dels orígens dels carnavals, de vocabulari català eròtic; us he parlat de contes eròtics, de prosa eròtica, de poetesses eròtiques...

     A més he tingut el plaer de comptar amb molts col·laboradors/es que han aportat a cada article la seva visió particular de l'erotisme. Vull agrair doncs a la Montse Aloy, la Montse Pellicer, la Txell Escrigas, la Marta Pérez Sierra, la Pilar Navarrro, el Joan G. Pons, el Xavi Serra i el Carles Fernández les seves aportacions tan interessants i enriquidores.

     Per últim jo he tingut també el plaer de poder editar alguns dels meus poemes i narracions eròtiques. Espero que tot plegat, en algun moment, us hagi resultat tan interessant i enriquidor com ho ha estat per mi.

Gràcies a tot l'equip de Lo Càntich.

Fins aviat!

Venus recreant-se amb l'amor i la música (Tiziano Vecellio di Gregorio)
"Venus recreant-se amb l'amor i la música"
Tiziano Vecellio di Gregorio



L'eròtica més actual


     Acomiado aquesta part de la secció amb tres aportacions fantàstiques de la Montse Aloy, un plaer.


Menta


     Aturo el fregadís del cos contra el soc fragant, la fusta que m'atia, la gran A oberta de la clivella tan generosa que es bada només amb el nom. I el mos del bes, aquell que aplega les capes de la humitat. Mossego coixins, escric amb els dits les línies dels poemes significatius per al desig, obro gemecs lligats amb blondes negres. El calaix de la roba dels avenços eròtics roman entreobert. Llesco llenques de mes natges per al teu viatge d'estiu. El giny del meu verb roman intacte. Les pigues saben compondre l'astronomia més nostra a la meva pell. Sospira. Hi ha angles que, tot i ser rectes, porten a la perdició. Truca'm mentre em mires als ulls. M'agrades, tant com la flaire dels tomàquets madurs... Menta.


Montserrat Aloy i Roca
El seu bloc: cantireta
«Menta»


M'és constant


     Vull desempegar-te de la meva pell. I de la xafogor que hi estens només en parlar-me'n. Del desig que vas escriure quan érem menys cauts, del que em vas crear com si Baudelaire no hagués existit mai. De la dona amb orgasme en aquella imatge... sí, aquella. La faldilla que em descrivia sense carrils ja no forma part de la meva vida. En emprovadors amb llum m'imaginava els gafets saltant a la teva voluntat, els pits cridant-te com orfes de la teva mà calenta, el bull efervescent del mugró en veure't arribar. Somiava jaure al capó i allà al damunt et versificava, impudent, imprudent, els alexandrins menys orfes del teu cos. Decantar-me el poema sencer de les dents fins a la vulva, lligar amb seda l'ànima mentre fuig per l'ofec del sexe humit. Urgència del correu, de la turgència de la paraula ferma, de la samarreta d'estiu que gargoteja "poca roba". Vull desescriure el vers per escopir-lo de la boca, esborrar el tatuatge del paper, abocar-te'l gola avall en un petó llarg i saborós, i acomiadar-te lluny de mi. Però no pateixis per mi. Un altre em dulcifica el vers del melic vertical. M'és constant...


Montserrat Aloy i Roca
El seu bloc: cantireta
«M'és constant»


Dígrafs


     S'estimaven tant que eren l'enveja de tothom. Tant s'estimaven que no els havia calgut dir-s'ho mai. Vivien d'esquena l'un contra l'altre, percebent-se a l'orella i als muscles ben perfilats del coll, notant-se l'alè calent mentre respiraven i es desitjaven. Feien l'amor com qui respira. Eren semblants en forma i en essència, necessaris cadascú per a l'altre. El so es modificava per emmotllar-se al seu pas... Tanmateix, aquell paradís domèstic en què havien viscut seria trasbalsat ben aviat. El destí va voler que els separessin per no tornar-se a ajuntar mai. S'acomiadaren breument, mirant l'esquena que tanta conversa els havia donat: "Tens un cabell blanc... m'agrades... veurem Cuenca aquesta nit?.... Ja saps què vull dir!... ets un pocasolta... corda-te'ls tu, que no tinc força als dits, amb aquests gafets... ara no, que ens miren, però si vols..." Aquell guionet malcarat va envair la seva vida idíl·lica d'una manera pertorbadora i certament cruel. En un obrir i tancar de glotis l'altra part del dígraf es va haver de conformar amb viure a la línia de sota d'aquell paràgraf tan mal escrit. Sí, pertany a un relat eròtic, però tant hi fa. De tant en tant s'envien un missatge quan l'editor fa figa, i queden per acariciar-se i es fan petons francesos i gemeguen d'enyorança...


Montserrat Aloy i Roca
El seu bloc: cantireta
«Dígrafs»


El racó ocult del joandemataro


     Per acomiadar-me de tots i totes vosaltres m'agradaria fer-ho amb un poema molt especial per a mi, que vaig publicar a RC el 2010 quan tot just començava a descobrir aquest món de la literatura. A més vaig tenir la gran sort que en Toni Arencón em regalés un dels seus dibuixos per il·lustrar el poema.


Per un forat


Per un forat voldria veure
com t'entregues al desig
i, tota desinhibida, et toques
íntimament...
cercant el més pur dels gaudis.

Per un forat voldria veure
com lentament fas lliscar
el lli que et cobreix la pell
i com nua davant l'espill
amb lascívia a la mirada
t'acaricies els pits
i jugant amb els mugrons
te'ls excites fins que erectes
es lliuren al teu deler.

Per un forat voldria veure
com et busques amb les mans
a l'entrecuix els teus llavis
humitejats de passió
i com amb els dits, resseguint-los,
els separes, per donar entrada
al plaer erotitzat.

Per un forat voldria veure
com ja no et pots controlar
i amb vici i ritme frenètic
et lliures en un orgasme
mentre et mossegues els llavis
pels teus bleixos amortir,
i els ulls et queden en blanc
com fortament enlluernats
en arribar al paradís.

Per un forat voldria veure
com nua t'estireganyes,
ja satisfeta, en el llit
i deixes anar un sospir
tot dibuixant als llavis
un somriure picardiós.

Per un forat voldria veure't
i violant ta intimitat
donar plaer a la meva
i entre carícies de muses,
enmig d'un somni daurat,
banyar-me a la Font del Desig.


Joan Abellaneda
«Per un forat»


Fins sempre amics i amigues !
Joan Abellaneda
Desembre2014


Joan Abellaneda i Fernández,
articulista i membre de l'Equip Editorial de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Esquitxos d'una vida' -Joan Abellaneda i Fernández- (obre nova finestra)
Esquitxos d'una vida



Referència:
Abellaneda i Fernández, Joan.
«Fi de secció»
A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25


Lo Càntich - Número 25 - Interludi, 2014
Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


Lo Càntich - Número 25 - Lectures
lectures


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]