«L'aranya» Juan F. Ojeda Il·lustració: Odilon Redon

L'aranya

     No sé com va entrar l'aranya per l'interior de la meva oïda. El doctor Puig afirma que aquesta és l'única via d'entrada que ell considera com la més raonable. Suposo que després es va anar obrint camí, a poc a poc, fins a arribar a alguna zona molt concreta del meu cervell. Llavors va ser quan vaig començar a sentir el desig de menjar insectes. Els caçava com podia i els devorava crus. Cada vegada, però, havia de dedicar-li més temps a aquesta afició. Quan vaig descobrir que la meva saliva, en assecar-se, es convertia en fils de seda, vaig teixir una tela a la meva terrassa. Una teranyina enorme. Em va proporcionar moltes captures, moltes preses. De tota manera, una única tela, per molt profit que em donés, no satisfeia totes les meves necessitats. Així que vaig teixir noves xarxes, per tot l'edifici on visc, malgrat el descontentament inicial de la comunitat de veïns.

     "Puc extreure-li l'aranya, amb el material adequat", m'explica el doctor Puig. "No serà gaire dolorós", afirma. Sembla ben convençut.

     Somric, sense dir-li res. Encara no sap que els ous de centenars de nadons-aranya estan a punt de fer eclosió. I que ell, atrapat en la meva última xarxa, es convertirà en el primer aliment dels meus anhelats fills.

Juan F. Ojeda
(Madrid, 1979)
«L'aranya»

Il·lustració:

"L'aranya que somriu"
Odilon Redon
(Bordeus, França, 1840 - Paris, França, 1916)

Referència:

F. Ojeda, Juan.
«L'aranya»
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>

Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


lectures