"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«L'aranya»

Juan F. Ojeda

Il·lustració:  Odilon Redon

L'aranya que somriu (Odilon Redon)

L'aranya


     No sé com va entrar l'aranya per l'interior de la meva oïda. El doctor Puig afirma que aquesta és l'única via d'entrada que ell considera com la més raonable. Suposo que després es va anar obrint camí, a poc a poc, fins a arribar a alguna zona molt concreta del meu cervell. Llavors va ser quan vaig començar a sentir el desig de menjar insectes. Els caçava com podia i els devorava crus. Cada vegada, però, havia de dedicar-li més temps a aquesta afició. Quan vaig descobrir que la meva saliva, en assecar-se, es convertia en fils de seda, vaig teixir una tela a la meva terrassa. Una teranyina enorme. Em va proporcionar moltes captures, moltes preses. De tota manera, una única tela, per molt profit que em donés, no satisfeia totes les meves necessitats. Així que vaig teixir noves xarxes, per tot l'edifici on visc, malgrat el descontentament inicial de la comunitat de veïns.

     "Puc extreure-li l'aranya, amb el material adequat", m'explica el doctor Puig. "No serà gaire dolorós", afirma. Sembla ben convençut.

     Somric, sense dir-li res. Encara no sap que els ous de centenars de nadons-aranya estan a punt de fer eclosió. I que ell, atrapat en la meva última xarxa, es convertirà en el primer aliment dels meus anhelats fills.


Juan F. Ojeda
(Madrid, 1979)
«L'aranya»

Il·lustració:
'L'aranya que somriu (Odilon Redon)'
"L'aranya que somriu"
Odilon Redon
(Bordeus, França, 1840 - Paris, França, 1916)


Referència:
F. Ojeda, Juan.
«L'aranya»
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25


Lo Càntich - Número 25 - Interludi, 2014
Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


Lo Càntich - Número 25 - Lectures
lectures


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]