«La cançó de la morfina» (La canción de la morfina) Julián del Casal Traducció: Ismael Guerrero Il·lustració: Santiago Rusiñol

La cançó de la morfina

Amants de la quimera,
jo calmaré el vostre mal:
sóc la joia artificial,
que és la joia veritable.

Isis que esquinça el seu vel
empolvorat de diamants,
davant els ulls amants
on fulgura l'anhel;

encantadora sirena
que atrau, amb la seva cançó,
cap a la oculta regió
en què defalleix la pena;

bàlsam que cicatritza
els llavis d'oberta nafra;
astre que mai no s'apaga
sota la cendra gelada;

vermella columna de foc
que guia el mortal perdut,
fins al país promès
d'on no retorna després.

Guardo, per fascinar
el que sento al voltant,
delits com l'amor,
secrets com la mar.

Tinc les àuries escales
de les celestes regions;
dono al cos sensacions;
presto a l'esperit ales.

Percep el cos adormit
pel meu màgic sopor,
sons en el color,
colors en el so.

Puc fer en un instant
amb el meu poder sobrehumà,
de cada gota un oceà,
de cada còdol un diamant.

Davant la mirada freda
de qui cobdícia un tresor,
aboca cascades d'or,
en golfs de pedreria.

Davant els bards sensuals
de boja imaginació,
obro la règia mansió,
dels gaudis orientals,

on odalisques belles
de rosacis cossos lleugers
cenyeixen, amb blanques mans,
fresques corones de roses

i alcen un himne sonor
entre el fum perfumat
que exhala l'ambre cremat
en peveters d'or.

Qui m'ha provat una vegada
mai no m'abandonarà.
Quina altra embriaguesa trobarà
superior a la meva embriaguesa?

Tant el meu poder abasta
que amb mi han oblidat
la seva misèria el desgraciat
i la seva opulència el monarca.

Jo venço la realitat,
il·lumino el negre arcà
i faig del dolor humà
dolça voluptuositat.

Jo sóc l'únic bé
que mai va engendrar el tedi.
Res iguala el poder meu!
Dins meu hi ha un Edèn!

I ofereixo al mortal desig
l'ésser que ferí la sort aspra,
amb la calma de la Mort,
la dolçor del Leteu.

Julián del Casal
(L'Havana, 1863-1893)
«La cançó de la morfina»
(La cançó de la morfina)
"Hojas al viento", 1890

Il·lustració:

"La morfina"
Santiago Rusiñol
(Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931)

Traducció:
Ismael Guerrero
«La cançó de la morfina»
de l'obra:

«La canción de la morfina»

Julián del Casal

Amantes de la quimera,
yo calmaré vuestro mal:
soy la dicha artificial,
que es la dicha verdadera.

Isis que rasga su velo
polvoreado de diamantes,
ante los ojos amantes
donde fulgura el anhelo;

encantadora sirena
que atrae, con su canción,
hacia la oculta región
en que fallece la pena;

bálsamo que cicatriza
los labios de abierta llaga;
astro que nunca se apaga
bajo su helada ceniza;

roja columna de fuego
que guía al mortal perdido,
hasta el país prometido
del que no retorna luego.

Guardo, para fascinar
al que siento en derredor,
deleites como el amor,
secretos como la mar.

Tengo las áureas escalas
de las celestes regiones;
doy al cuerpo sensaciones;
presto al espíritu alas.

Percibe el cuerpo dormido
por mi mágico sopor,
sonidos en el color,
colores en el sonido.

Puedo hacer en un instante
con mi poder sobrehumano,
de cada gota un océano,
de cada guija un diamante.

Ante la mirada fría
del que codicia un tesoro,
vierte cascadas de oro,
en golfos de pedrería.

Ante los bardos sensuales
de loca imaginación,
abro la regia mansión,
de los goces orientales,

donde odaliscas hermosas
de róseos cuerpos livianos
cíñenle, con blancas manos,
frescas coronas de rosas

y alzan un himno sonoro
entre el humo perfumado
que exhala el ámbar quemado
en pebeteros de oro.

Quien me ha probado una vez
nunca me abandonará.
¿Qué otra embriaguez hallará
superior a mi embriaguez?

Tanto mi poder abarca
que conmigo han olvidado
su miseria el desdichado
y su opulencia el monarca.

Yo venzo a la realidad,
ilumino el negro arcano
y hago del dolor humano
dulce voluptuosidad.

Yo soy el único bien
que nunca engendró el hastío.
¡Nada iguala el poder mío!
¡Dentro de mí hay un Edén!

Y ofrezco al mortal deseo
del ser que hirió ruda suerte,
con la calma de la Muerte,
la dulzura del Leteo.

ooO0Ooo

Referència:

Del Casal, Julián.
«La cançó de la morfina».
(La canción de la morfina)
Traducció: Guerrero, Ismael.
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>

Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


lectures