"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Entrevista a:
Eduard López Mercadé
"Interseccions"

Sandra Domínguez Roig
Éntrevistes: Eduard López Mercadé (Sandra Domínguez Roig)


"Interseccions"
Eduard López Mercadé


Ifeelbook Editors


Interseccions (Eduard López Mercadé)

Entrevista a:
Eduard López Mercadé

"Interseccions"

Per: Sandra Domínguez Roig

     Eduard López Mercadé (Reus, 1961) va estudiar la carrera de Dret i es va especialitzar en llenguatge jurídic. Es va iniciar professionalment com a corrector d'estil en premsa local i va col·laborar en distintes publicacions periòdiques com a dibuixant i periodista. Posteriorment ha desenvolupat una carrera administrativa en el camp ocupacional.

     Ha estat els darrers anys molt present en les xarxes socials, on manté el blog d'agitació cultural Col·lectiu d'antiartistes i ha col·laborat assíduament a la revista digital "Nervi".

     Com a narrador i poeta ha publicat de manera regular a diferents espais a la xarxa, com "Relats en Català" o "Binibook". També, diversos contes a la revista "Valors". Aquest passat mes octubre ha vist la llum el seu llibre, Interseccions, amb Ifeelbook Editors, editorial amb seu a Palma de Mallorca.

     Interseccions és un compendi de vint relats escrits en una excelsa prosa, diria que poètica fins i tot, on algunes vegades el lector ha de tancar el llibre per admirar la bellesa de les paraules.

     Eduard López Mercadé ha escrit un llibre que es va confegint amb el llegat del capítol anterior, on els personatges es van rellevant per confegir les seves petites grans històries, unes històries que conviden a la reflexió intima mentre observes per la finestra cada una de les vides que componen el llibre. Personatges quotidians amb l'ombra dels fantasmes interiors que lluiten les seves batalles sense defallir en l'intent de viure. De totes les edats i gènere es van passant la torxa il·luminada per mostrar-te un nou bocí de llum.

Eduard López Mercadé

     SD: Estimat Eduard, després de llegir el llibre, una imagina que els personatges eren dins teu fa molt de temps, que s'han covat amb tu, fins que han decidit prendre la iniciativa de mostrar-se al món. Quan comença l'aventura d'interseccions?

     L'aventura aquesta comença farà uns quatre anys, com a conseqüència d'un repte dins el web "Relats en català", que crec que tots coneixeu bé. Es tractava de fer un relat curt assumint algunes normes mínimes, i un seguit de paraules obligatòries. Això em va obligar a ser molt concís i precís, cosa que va afectar la meva manera d'escriure, que fins llavors tendia a un cert barroquisme en el llenguatge i a esplaiar-se en les descripcions. A partir d'aquells primers relats vaig anar fent la resta, aplicant aquest nou estil.

     Un cop els vaig tenir enllestits, es van quedar a un "calaix" informàtic. Va ser l'atzar, la sort, o el destí, que em va fer trobar una adreça d'email, precisament al teu blog, d'una nova editorial que no sabia ni on estava localitzada. D'això fa ara més d'un any. Els editors, pel que m'han dit després, de seguida van creure en el llibre, però el procés d'edició ha trigat uns mesos.

     SD: El llibre és molt original ja que no hi ha un fil conductor. Quan pensava en interseccions, pensava en personatges que es creuaven entre ells per motius d'atzar, i, en canvi, vas descrivint la història a partir de l'últim personatge del capítol anterior. Deixa'm felicitar-te per aquest fet. Aquesta manera ha estat fortuïta o intencionada?

     Va ser intencionada, així ho vaig calcular a partir dels dos o tres primers relats. Els vaig anar escrivint consecutivament, en el mateix ordre que apareix al llibre, amb una excepció: el conte "Glòria del matí". El tenia escrit de feia uns anys, i el vaig encabir fent encaixar la seqüència de personatges. He de dir que responia a un estil molt diferent, i els editors m'ho van assenyalar, de manera que el vaig revisar totalment, i vaig escurçar-lo suprimint tota una primera secció que en la versió definitiva queda reduïda a un parell de frases. També els editors em van aconsellar suprimir uns quants contes, alguns dels quals ja havia publicat a la revista "Valors", cosa que va suposar haver de revisar algun altre per respectar la concatenació.

     En realitat, ho vaig veure com un conjunt des de gairebé el principi. Jo partia de la imatge de les relacions humanes com una analogia amb els mapes d'una ciutat, on carrers i avingudes es creuen formant interseccions, cruïlles, o tracen paral·leles o quasi paral·leles que no arriben a trobar-se. Com un plànol redueix a dues dimensions múltiples plans superposats d'una ciutat, en aquest llibre es redueix a uns instants, uns contactes fugissers, el continu entrellat de vides que conforma un mapa virtualment infinit de relacions. He deixat que un cert atzar resolgui el retrat d'aquestes relacions, d'aquestes trobades entre éssers humans que poden o no esdevenir més duradores. En tot cas, la narració no va més enllà. En ocasions pot mirar al passat per explicar el present fugaç que queda atrapat al relat, però després, com si diguéssim, obre la mà i deixa que els personatges continuïn amb la seva vida ja fora de camp.

     SD: Sempre he pensat que escrivim el que llegim, que d'alguna manera la nostra escriptura s'impregna d'allò que admirem de la resta, quins són els teus referents?

     Com acostumo a dir, vaig tenir com a lector dues grans il·luminacions, separades uns pocs anys al final de la meva adolescència: Julio Cortázar, primer, amb un recull de contes d'una edició molt econòmica que corria per casa, i William Faulkner, després, a través d'una troballa en un lloc de saldos de la seva obra mestra Luz de agosto. Amb els anys he devorat tot el que han escrit. Un i altre m'influeixen fins al punt de resultar perillosos per a la meva escriptura, ja que inevitablement l'acaben "contaminant", però tinc moltes altres influències, sens dubte. Pla va ser el meu primer autor català que vaig llegir a fons. Confesso que tinc bastants mancances en la literatura catalana, no tant en la poesia, però sí en la narrativa. Sempre m'havia decantat més per l'americana contemporània, tant del nord com del sud. De la literatura europea puc destacar Kafka i Dostoievski, i en els últims anys Conrad i Henry James –que és bàsicament europeu encara que nord-americà d'origen-.

     SD: En quant de temps has escrit Interseccions?

     Aproximadament en un any, descomptant el conte anterior que he citat, que ve de bastant enrere.

     SD: Llegint el teu blog "col·lectiu d'antiartistes" de seguida t'adones que ets al davant d'un escriptor amb una increïble capacitat per copsar fins a l'últim detall de cada lectura, fins i tot allò que passa desapercebut al lector habitual. Si haguessis de fer una petita ressenya d'Interseccions quins trets destacaries?

     Destacaria en primer lloc aquesta visió molt respectuosa amb la intel·ligència del lector que he insinuat abans: no dono tots els detalls de les vides que es presenten en un moment i lloc molt delimitats. Principalment, perquè situo el narrador a peu de carrer, com si diguéssim, al mateix nivell que el lector. D'altra banda, però, multiplico els punts de vista sobre les relacions que queden descrites per tal de no quedar-nos amb una sola visió. Estem lluny de seguir un narrador omniscient que coneix tots els aspectes de l'entrellat que ens descriu. Deies tu mateixa que els encreuaments de personatges poden obeir a un motiu de pur atzar. Bé, penso que ens queda la incògnita de si el mateix atzar és el que governa la vida dels personatges, o darrere d'aparents casualitats s'amaga la força de la fatalitat, d'un destí preestablert. També aquí deixo al lector ser lliure per decidir.

     En segon lloc, remarco el que ja he comentat, s'usa un llenguatge depurat, concís, per evitar extensions excessives, que es correspon a la voluntat d'evitar descripcions reiteratives. Això no vol dir que no s'obri pas un llenguatge amb un cert to poètic. De vegades he usat aquesta aproximació. El llenguatge poètic és deliberadament ambigu, permet suggerir més que precisar, i això em permetia, novament, deixar marge a la interpretació del lector.

     En definitiva, el llibre conforma una representació petita i modesta, però per això mateix única i irrepetible, d'aquest univers de relacions que dia a dia es donen a qualsevol racó del nostre planeta, fonamentalment a les aglomeracions urbanes. Un univers que tendeix a l'infinit però on, a la fi, sempre donem voltes als grans temes: l'amor, la mort, la fidelitat, la traïció, la solitud... Crec que tothom se sentirà identificat amb almenys alguna de les situacions que s'hi plantegen.

     SD: Eduard, des de l'equip de Lo Cántich t'agraïm molt que hagis respost aquesta entrevista i et desitgem el millor dels èxits.

Interseccions (Eduard López Mercadé)
Interseccions
Eduard López Mercadé


Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
«Entrevista a: Eduard López Mercadé»


Referència:
Domínguez Roig, Sandra.
«Entrevista a: Eduard López Mercadé»
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25


Lo Càntich - Número 25 - Interludi, 2014
Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


Lo Càntich - Número 25 - Lectures
lectures


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]