"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Tinta xinesa»

Xarxa literària: blogs


Sílvia Romero i Olea
Xarxa literària: blocs (Sílvia Romero i Olea)

"Ens llevem, connectem el portàtil i ja hem obert una finestra al món: són els blocs. Diaris personals, viatges, notícies, comentaris diversos... però els que teixeixen la xarxa literària són els que ens parlen de llibres. Coneguem qui hi ha rere aquests blocs!"

Tinta xinesa
Tinta xinesa


     Rere el blog Tinta xinesa, un nom que ens fa viatjar mentalment no només a terres llunyanes, sinó a una cultura ben diferent de la nostra, trobem Biel Barnils i Carrera. Un home a qui, ara que està tan de moda aquesta expressió, podríem qualificar d'activista cultural per la quantitat de camps en què es mou i per la sòlida presència que manté a la xarxa.

Biel Barnils i Carrera

     1. La primera pregunta potser és ben simple, però no sé evitar-la: per què aquest nom de Tinta xinesa? Què pretens evocar amb ell?

     M'agrada com sona, les dues tes, les dues is, les dues enes, les dues as, la e oberta, la meravellosa ics i la essa sonora. També que sigui un nom seguit d'un adjectiu. A més a més, si a força de repetir-ho, aconsegueixo corregir la barbaritat del barbarisme "tinta xina" a una sola persona, ja em dono per satisfet.

     La "tinta xinesa" és una tècnica pictòrica i m'agrada que això encapçali un blog literari, perquè quan parlem de cultura parlem sempre del mateix: pintura, literatura, escultura, ciència, música, teatre, dansa, filosofia o cuina, expliquen el món i a nosaltres mateixos, encara que amb diverses eines.

     L'adjectiu "xinesa" evoca terres llunyanes, com tu dius molt bé, i aquest és un efecte buscat en el títol. Internet és present arreu del planeta i procuro que el meu blog combini la literatura catalana amb literatures de tot el món. Allò més local està íntimament lligat amb allò més universal, sense una cosa no pot existir l'altre, es necessiten i es complementen. Josep Pla, per exemple, és un autor localíssim, però a la vegada és del tot universal. Potser precisament pel seu localisme.

     2. D'acord al que ens acabes de comentar, què et va dur a iniciar aquest blog i quan vas fer la primera entrada?

     Jo he llegit sempre molt i de les lectures em vaig acostumar a fer-ne una breu ressenya. Dels llibres de poemes marcava els poemes que més m'havien colpit. Amb el blog vaig començar a fer-ho públic, cosa que m'obligava a ser més curós i, sobretot, constant.

     El vaig començar animat per una companya de feina d'aleshores, la Laia Gargallo, que tenia llavors un blog molt seguit, "Flaneuse".

     La primera entrada la vaig publicar el 4 de gener de 2006 i és tota una declaració d'intencions, un poema de Vicent Andrés Estellés, del llibre Horacianes, 1963-1970, concretament el poema LXXVII:

     mai no escriuré el teu nom.
     mes no per covardia,
     sinó per no embrutar amb el teu nom covard, indigne, llefiscós,
     aquest text que estime desesperadament.

     3. Sí, tota una declaració d'intencions, cosa que em duu al subtítol del blog: "Cada setmana del món una poesia o les impressions d'un llibre". Des que el vas inaugurar, has pogut complir sempre amb aquest propòsit?

     La gràcia dels blogs, suposant que en tinguin alguna, és la seva continuïtat. Només descanso durant l'estiu, un, dos o tres mesos, però sempre avisant i anunciant la tornada. Descansar algunes setmanes l'any em serveix per desconnectar i per no avorrir més del necessari als lectors.

     4. Això de la desconnexió em planteja un altre comentari, perquè en el lateral de la dreta hi ha un apartat titulat "També se'm pot llegir, veure o escoltar a" i tot seguit hi ha enllaços cap a diferents ubicacions teves dins la xarxa. Ets de les persones que viuen gairebé sempre connectades a aquest món d'internet?

     Navego per internet des del 1998. Vaig ser una de les primeres promocions de la Universitat Oberta de Catalunya. Des de llavors hi entro pràcticament cada dia. Hi trobo espais d'oci, de feina, de coneixements, d'informació i de relacions humanes.

     Així com amb el mòbil em vaig resistir molt a tenir-ne, en tinc des de fa escassos 4 anys, de seguida vaig copsar les enormes possibilitats d'internet i la revolució que suposava. Tinc la sensació que quan vaig néixer ja existia això d'internet, cosa que és falsa.

     5. Una altra secció que trobem en aquest lateral de la dreta és "Entrades ordenades". I a partir d'aquí hi ha tot d'etiquetes amb què catalogues les teves entrades. N'hi ha moltes: novel·la, novel·la traduïda, novel·la negra, novel·la gràfica, recull de contes, antologia poètica, teatre, epistolaris, assaig... És evident que no podrem pas parlar de totes, però per exemple, en el cas de les novel·les, em crida l'atenció que tan aviat comentes llibres de literatura per a adults com juvenils, passant també per la novel·la gràfica. Com selecciones les obres que comentaràs en el teu blog?

     Procuro parlar de llibres que estan absents als mitjans de comunicació tradicionals, tot i que em puc saltar aquesta norma quan em vaga. M'agraden els llibres de fons i no tant les taules de novetats. Però, sobretot, busco la diversitat, que cada llibre sigui diferent dels anteriors. Hi ha una voluntat de totalitat, tot i que sóc molt conscient de les meves limitacions i tampoc cal abastar-ho tot. Assossec.

     6. Gairebé la mateixa pregunta te la plantejo al voltant de l'etiqueta "Poesia visual o objecte", una relació d'entrades al blog que, crec jo, gaudeixen d'una bellesa i plasticitat encomiables. Què és el que et fa decidir publicar un o altre poema visual? Et fixes en l'impacte de la imatge, en el missatge...?

     Sobretot em fixo en el missatge, és a dir, en la interpretació que en faig jo del missatge, conscient que aquell poema visual en tindrà múltiples d'interpretacions.

     La imatge també és important però per mi no és allò determinant a l'hora de triar-lo. Fons i forma estan íntimament lligades, si és que no és el mateix.

     M'agrada molt la poesia visual perquè és un xoc d'idees, una combinació única i inesperada.

     7. Els últims enllaços d'aquesta secció que estem comentant, "Entrades ordenades", corresponen a noms d'escriptors, periodistes, poetes... Citaré només els primers: Ramon Barnils, Gabriel Ferrater, Josep Pla, V. A. Estellés, Joan Vinyoli... Però de fet, aquesta relació no és la llista sencera d'autors que has treballat a Tinta xinesa. Què és el que et fa decidir crear aquestes etiquetes en concret i no pas una llista d'autors comentats al blog?

     Són autors que estimo, és a dir, que llegeixo sovint i els vaig a favor. Amb la creació de l'etiqueta em comprometo a anar-hi penjant ressenyes de llibres o poemes. És la meva manera de recordar-m'ho a mi mateix i de facilitar la recerca al lector.

     És cert, no hi són tots els noms, i potser sí que algun dia hauria de crear aquells núvols on els més citats surten amb la lletra més grossa. Ho vaig provar quan blogger ho permetia però ja hi havia moltíssimes entrades publicades i suposaria una feinada fer-ho.

     8. Una peculiaritat del blog que trobo curiosa i simpàtica és la catalogació o valoració que fas en acabar el teu comentari sobre una obra. Per exemple: "llibres que si fins ara no han guanyat cap premi literari deu ser que no els cal per demostrar la seva qualitat literària", "llibres que agraden per la senzillesa, els personatges extremats i la seva aparent superficialitat", "llibres que casen còmic i música", "llibres de la mare dels anys seixanta que m'he volgut endur com un tresor". I així en trobem molts, molts més. És aquest el teu intent de personalitzar al màxim el blog, o bé quina és la intenció d'aquesta breu frase resum amb què finalitzes les impressions sobre la lectura?

     Sí, és una manera de personalitzar la ressenya. També em permet acabar d'explicar el llibre i posar-hi un toc humor o portar-ho cap a les vivències més personals.

     De fet, quan vaig començar el "Tinta xinesa", volia que aquest fos el to de tota la ressenya, però em vaig decidir per aquest altre de més neutre i informatiu.

     9. Des que tires endavant el blog Tinta xinesa, t'has trobat amb anècdotes curioses a partir de la publicació d'alguna de les entrades? Ens en pots explicar alguna?

     Un dia vaig publicar un poema inèdit d'una coneguda i quan vaig fer-ho es va avergonyir. Em va demanar que, si us plau, l'esborrés. Mai m'havia passat. Va tenir allò que se'n diu pànic escènic. Es veu que és molt tímida, ella.

     10. Biel: gràcies per dedicar-me el teu temps. I ja per acabar, vols afegir alguna cosa a aquesta entrevista? Potser hi ha algun tema que no he tocat i que consideres important, a tenir en compte?

     No caldrà, m’has fet preguntes que m'han permès explicar moltes coses. Gràcies a tu, Sílvia. I als lectors que han arribat fins a aquest punt final.


Sílvia Romero i Olea

Xarxa literària: blogs
Xarxa literària: blogs



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Tinta xinesa»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25


Lo Càntich - Número 25 - Interludi, 2014
Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


Lo Càntich - Número 25 - Lectures
lectures



2 [ Comentar aquesta entrada ]:

Biel Barnils Carrera ha dit...

Gràcies per l'entrevista. Va ser un plaer contestar les peguntes i una responsabilitat formar part d'aquest llamp de pàgina.

Sílvia ha dit...

Gràcies a tu, Biel. Un plaer conèixer el teu blog i contactar amb tu per parlar-hi.

Sílvia Romero

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]