L'art de la nit eterna: «Un amor estrany» Sandra Domínguez Roig "El meu romanç amb les lletres rau amb el meu primer poema sobre una pedra de riu, i vuit diaris secrets, però aquestes son altres històries. L'única cosa que puc dir és que sóc un prisma polièdric, veuràs una o una altra cara de mi, segons d'on vingui la llum. Sóc capaç de perdre'm en un detall simple i desconectar del món real. El meu mon interior em permetria viure sense res més a fer que escriure i pensar."

Un amor estrany

     Vaig a parlar-te, com si fossis una amiga, com li diria a la millor de les amigues, així me'n desfaré d'aquesta estranya apatia que em fa desistir de totes les creences que considerava justes i assentades en mi. Et demano que no et rendeixis, que la vida és una constant lluita, on per més difícil que sigui nedar has de seguir surant en l'aigua, si estàs exhausta, sura per un temps fins que l'impuls t'atiï a moure de nou els braços, perquè l'he vist, no és freqüent, és cert, però hi ha un amor tan fort que t'arrossega com les onades embravides i que et llença impetuosament en braços d'un altre, una força indescriptible on vas a morir cada cop que t'abeures als seus llavis, o, simplement una carícia que et fa viatjar a cada temps, seqüencial, si, la vida esdevé seqüències d'una pel·lícula que mai hagueres cregut protagonitzar. Hi ha un amor estrany, indescriptible que fa que s'aturi el món en un instant i tot el que t'envolta és congelat en el temps, i ho saps, saps perfectament que t'ha imantat, que estàs exposada als seus ulls, que els cerques a tot arreu, i t'imagines que uns altres braços, són en realitat els d'ell, que et salven, et salven de tot, fins i tot d'una pluja de meteorits. I no importa que estiguis d'esquenes, ni de costat, ni en angle, ni en diagonal, perquè perceps el seu pensament com un picot a la fusta, un estremiment et recorre el cos com uns dits delerosos que sucumbeixis, és un pensament tan fort que no el pot impedir absolutament res, perquè no ve només del cos, és una admiració inaguantable també de l'ànima. Els espirituals diuen "Amor Kàrmic", però en realitat és la projecció de tu en un altre, el reflex al mirall on potenciem les nostres virtuts per veure-les lluents en les pupil·les de l'altre, així que no et rendeixis, que fins i tot el silenci és còmode perquè les ànimes es fan companyia i aleshores si vols, conforma't, aleshores si finalment has trobat algú que mirant-te diu de tu el que no saps, aquella persona amb qui el desert es transforma, si desganat vagareges per la vida amb un somriure il·lús, felicitats! Haurà pagat la pena, aquest viatge inacabable amb el qual alguns peregrins i peregrines s'hi passen la vida traginant solituds.

Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
«Un amor estrany»
[ L'art de la nit eterna ]

Il·lustració:

"Dama amb jaqueta verda"
August Macke
(Meschede, Rin del Nord, Alemanya, 1887 – Xampanya-Ardenes, França, 1914)

Sandra Domínguez Roig,
membre de l'Equip Editorial de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Papallones en la llum

És autora de:

De blanc setí
Sandra Domínguez Roig
Editorial Germania

Referència:

Domínguez Roig, Sandra.
«Un amor estrany»
A: L'art de la nit eterna
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>

Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


lectures