"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«El Montbaig»

Pau Mestres i Parés

Fotografies:  Pau Mestres i Parés

El Montbaig - Fotografia: Pau Mestres i Parés

El Montbaig


Proa al nord-est del massís del Garraf
vers la plana deltaica del riu Llobregat,
vista panoràmica des del seu cim
des d'on s'albira la serra de Collserola,
el Montseny, el Montnegre,
la Mola de Sant Llorenç del Munt,
la muntanya de Montserrat,
quasi tot el massís del Garraf
del qual en forma part,
així com un tros important
del Pirineu Oriental amb la Serra del Cadí
i el Puigmal com principals bastions,
atalaia per guaitar en dies molt nítids,
la serra de Tramuntana de Mallorca.

Aquest cimal que li manca un xic per assolir 300 metres,
pertany a tres municipis,
a l'est Viladecans, al sud Sant Climent de Llobregat
al nord i a l'oest Sant Boi de Llobregat.

A finals del segle XIX,
damunt del seu cim
s'aixecà una ermita d'estil neogòtic
imperant a l'època,
consagrada al patró de les parteres
Sant Ramon Nonat.
Des de sempre ha estat una capella solitària
de fervorosa devoció pels creients,
amb molt de respecte
pels no creients
d'aquestes contrades.

Per menar-hi existeixen molts camins
per tots els vessants,
essent els més concorreguts,
el de la Font de Golbes,
el dels Canons,
els dos camins que bàsicament
pugen de Viladecans
i els tres camins
que menen de Sant Climent.

En aquesta ermita ascendeixen
persones de totes les ideologies
i maneres de ser
que sempre són ben rebudes
en el bar-restaurant
del costat de l'ermita.

Moltes dones i molts homes de totes les edats
que pugen a peu
són d'admirar per l'esforç
que s'ha de fer
per pujar-hi.

Esmento un gran embadaliment
per un individu que fa molts anys
que hi puja,
malgrat la seva deficiència física
que amb molta voluntat
i constància va superar romandre
en cadira de rodes per sempre més.

Un altre ésser cada dia hi puja
amb els seus tres gossos,
posseïdor d'una fortalesa admirable
per superar problemes de diabetis,
doncs, en caminar unes hores
cada dia,
fa que s'alenteixi
l'avanç d'aquesta malaltia.

Malgrat tot, s'ha de fer una glossa
d'enlairament humanístic,
per aquesta muntanya
que acull moltes persones
en el seu cim,
encara que faci fred o calor,
aixoplugant-les sempre
malgrat les diferents creences
i ideologies.

Hem esmerçat paraules
cercadores d'un monument
a les persones senzilles
freqüentadores d'aquest turó eremític,
entreveient-se des de molts racons
del Baix Llobregat.

El Montbaig -- Fotografia: Pau Mestres i Parés


Pau Mestres i Parés
(Sant Boi de Llobregat, 1943)
«El Montbaig»


Referència:
Mestres i Parés, Pau.
«El Montbaig»
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25


Lo Càntich - Número 25 - Interludi, 2014
Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


Lo Càntich - Número 25 - Lectures
lectures





0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]