"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«El lleó i el ratolí»

Isop

Traducció:  Elvira Mestres i Cervera
Il·lustració: Milo Winter

El lleó i el ratolí (Milo Winter)

El lleó i el ratolí


     Estant un lleó dormint a la falda d'una muntanya, els ratolins del camp, que caminaven jugant, van arribar-hi, i un d'ells va saltar sobre el lleó, i aquest el va agafar. El ratolí, veient-se pres, suplicava al lleó que tingués misericòrdia d'ell, ja que no havia obrat per malícia, per la qual cosa demanava humilment perdó. El lleó, veient que no podia prendre venjança d'aquell ratolí, per ser cosa tan petita, i que matar-lo abans seria un crim i una ignomínia, i no glòria ni lloança, ja que adquireix major glòria aquell que proporciona la llibertat a algun altre, podent-lo matar i no matant-lo; el va deixar anar sense fer-li mal. El ratolí va marxar, donant-li moltes gràcies. Després d'alguns dies el lleó va caure pres en una xarxa, i veient-se així, va començar a rugir amb molt de sentiment i dolor. I com que el ratolí va sentir aquest clam, es va apropar i li va preguntar què li havia esdevingut i quin era el mal. I coneixent que estava pres en aquella xarxa i llaç, va dir-li: "Oh, senyor, pren bon esforç, ja que no és cosa que hagis de témer; jo em recordo del bé que de tu vaig rebre, per la qual cosa et vull tornar el servei i favor". I així va començar a rosegar amb les seves dents els lligams i els llaços, en aquells llocs i parts on coneixia que era necessari per desfer-lo i deslligar-lo, de manera que a poc a poc va alliberar el lleó.

     Vol aquesta faula dir que ningú ha de presumir i de menysprear i fer mal els més petits, ja que algunes vegades esdevé a la gent gran, que han de menester dels petits, i se serveixen d'ells: no deuen els poderosos menysprear els petits, perquè en algun temps els han menester.


Isop
(Segle VII aC)
«El lleó i el ratolí.»

Il·lustració:
'El lleó i el ratolí (Milo Winter)'
"El lleó i el ratolí"
Milo Winter
(Princeton, Illinoi, Estats Units d'Amèrica, 1888 - Nova York, Estats Units d'Amèrica, 1956)

Traducció:
Elvira Mestres i Cervera
(Vilanova i la Geltrú, 1940)


Referència:
Isop.
«El lleó i el ratolí».
Traducció: Mestres i Cervera, Elvira.
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25


Lo Càntich - Número 25 - Interludi, 2014
Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


Lo Càntich - Número 25 - Lectures
lectures


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]