"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Memento Mori»
(Recorda que has de morir)

Toni Arencón i Arias

Veu:  Sílvia Cantos



En la veu de:
Sílvia Cantos
Sílvia Cantos

Conductora del programa "Històries" emès per Ràdio Argentona i Vilassar Ràdio.


Memento Mori -Recorda que has de morir- (Toni Arencón i Arias)

Memento Mori
(Recorda que has de morir)


     Tinc disset anys. Diuen que sóc preciosa. Dissabte passat vaig ser coronada reina local de la bellesa. Malauradament, no hi ha cap fotografia que ho demostri. En aquesta maleïda ciutat, al bell mig de la selva, les càmeres no ens proporcionen ni profit ni servei. Els aparells es rovellen a causa de la humitat, els rodets es podreixen per la calor i els revelats es desfan entre núvols efímers de polsim ocre. Si volem evitar que els cucs de l'oblit ens sostreguin de la memòria les imatges dels éssers estimats hem de recórrer als serveis d'en Nicomedes, el pintor de difunts.

     A mi —malgrat que no em va voler cobrar ni un cèntim pel recordatori dels pares, en cos present, quan l'epidèmia de còlera se'ls va endur—, la seva presència em provoca un inconsolable terror. Sé que es delecta recollint amb els pinzells l'última ganyota post mortem dels cadàvers. Ho sé. És un ésser fastigós. Em repugna la seva figura encorbada, l'alè selènic i el caminar fúnebre, arrossegant els peus. M'estremeixo d'esglai si ens creuem pel carrer. Tremolo de por quan em mira, amb els ulls freds i desiguals. En vida ningú no s'atreveix a servir-li de model. Asseguren que esgarrapa els esperits i absorbeix les ànimes. Té un do maligne, latent... covat. Afirmen que atreu la mort. Jo també ho crec.

     Avui, a l'hora baixa de la tarda, m'ha vingut a visitar. Neguitosa, he pressentit un mal auguri. Portava un llenç sota el braç. He sufocat un xiscle d'horror quan m'ha mostrat la pintura i, amb veu relliscosa, m'ha demanat si em volia casar amb ell. Una gèlida esgarrifança m'ha reptat per l'espinada en veure'm, retratada a l'oli, immortalitzada en el moment de coronar-me reina de la bellesa. «És el regal de prometatge», ha referit. Un fil de bava li regalimava de la boca.

     «No passis ànsia, bufona», ha somrigut, sinistre i malèvol, en adonar-se de la meva pal·lidesa. «Gaudiràs d'una llarga... llarga... llarga vida. Hom sap que una obra no resta finida fins que l'artista no inclou la rúbrica decisiva


Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
«Memento Mori»
(Recorda que has de morir)


Del recull:
'Colors (Diversos autors)'
"Colors"
(ARC, 2014)
Diversos autors



Referència:
Arencón i Arias, Toni.
«Memento Mori»
(Recorda que has de morir)

Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25


Lo Càntich - Número 25 - Interludi, 2014
Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


Lo Càntich - Número 25 - Lectures
lectures



0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]