
Lliures com les flors
I demà
si tu obres
una cançó
recorda que encara
malgrat els homes
potser en algun lloc
desordenadament creixen flors,
fes un llarg silenci
a la creu de tots els temps
i no ploris, no.
Marxa enllà,
allà on el mar perd les onades,
deixa la guerra dels homes
i obre una nova cançó,
quieta i callada cançó
per la més petita de les gotes d'aigua
que es fon a la neu,
als hiverns dels homes
que encara s'estimen
i neixen solitaris, desordenats
i lliures com les flors.
Banyoles, 1971
Pep Estany Ferrer
(Cassà de la Selva, Gironès, 1946)
«Lliures com les flors»

"Violes"
Cristina Cray
Referència:
Estany Ferrer, Pep.
«Lliures com les flors»
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>

Estany Ferrer, Pep.
«Lliures com les flors»
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>


Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014
http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada