"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Els Dorments»

Josep Maria Repullés Pey

Il·lustració:  Carles Melis

neurocel (Carles Melis)

Els Dorments


     Escolteu-ho bé. No tinc gaire temps. Sóc un antisistema i m'he infiltrat a l'ordinador central. Us he de dir que tot el que veieu és mentida. Són somnis induïts que un ordinador us ha implantat al cervell. Explicar què va passar, perquè hagi succeït això, em portarà una mica de temps i espero que no m'enxampin, sinó formaré part del sistema, com vosaltres.

     Tot va començar fa uns cent anys. Un científic amb bones intencions va descobrir que el cervell funcionava per ones elèctriques i que mitjançant un líquid, que ell va crear, podia viure sense cos. Creia que això podria tenir aplicacions a la medicina i saber alguna cosa més del cervell humà, però els poderosos van descobrir una altra cosa més important. Quan el cervell treballa emet electricitat, que ben conduïda és capaç de fer funcionar qualsevol aparell elèctric. Llavors van crear el sistema GRAF, que en un primer moment tan sols va ser investigació pura i dura; però quan va haver-hi la crisi energètica ho van posar en marxa a gran escala.

     En un principi, el sistema GRAF consistia que la gent que tenia malalties terminals, que no eren cerebrals, abans que morissin els extreien el cervell, l'introduïen en un líquid que el mantenia en bon estat i que, connectat a la xarxa, proporcionava energia a tot el sistema. El cervell de la persona pensava que encara estava viu, ja que l'ordinador central recopilava els records i els hi feia viure la vida una i una altra vegada.

     Sembla que no és dolent per als cervells, que en el fons no saben que ja no tenen cos i que tan sols segueixen "vivint" un bucle dels records que ja han passat. Però es van adonar que, quan estaven tristos, estressats o infeliços, els cervells generaven més energia. Un dels científics més propers al poder va començar a introduir pensaments negatius i altres modificacions als records de tots, i així aconseguiren incrementar en un 100% el volum d'electricitat del sistema. Alguns cervells van entrar en malalties cerebrals o en coma, però tot i així van continuar. Imagineu-vos en cent anys com és GRAF d'immens. Milers i milers de cervells vivint vides, patint per la subsistència i tan sols per generar més i més energia.

     Però la medecina ha evolucionat molt en cent anys i cada cop hi ha menys morts i la gent viu més, necessitant més i més energia. La solució va ser fer servir a gent considerada "prescindibles", encara que no tinguessin malalties. Ha arribat un punt que no sé fins a on arribaran i tothom té por.

     Us he explicat tot això perquè podeu fer alguna cosa per alliberar-vos i descansar d'una vegada. Sigueu feliços, intenteu viure el millor que pugueu, allibereu-vos dels mals pensaments i, si tots ho feu, aconseguireu col·lapsar el sistema i l'hauran de desconnectar. En els vostres pensaments està que tot torni a ser com abans i que la vida segueixi el seu camí.

     Ho sento, us voldria explicar moltes coses més, però ja venen els vigilants de seguretat. Si puc, algun dia em tornaré a connectar. Adéu.


     P.D. Tot aquest relat és una fal·làcia. Quin ésser humà faria una cosa així a una altra persona per tan sols aconseguir energia, poder i el seu benestar?


Josep Maria Repullés Pey
(Manresa, Bages, 1956)
«Els Dorments»

Il·lustració:
'neurocel (Carles Melis)'
"neurocel"
Carles Melis


Referència:
Repullés Pey, Josep Maria.
«Els Dorments»
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25


Lo Càntich - Número 25 - Interludi, 2014
Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


Lo Càntich - Número 25 - Lectures
lectures



0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]