«Els Dorments» Josep Maria Repullés Pey Il·lustració: Carles Melis

Els Dorments

     Escolteu-ho bé. No tinc gaire temps. Sóc un antisistema i m'he infiltrat a l'ordinador central. Us he de dir que tot el que veieu és mentida. Són somnis induïts que un ordinador us ha implantat al cervell. Explicar què va passar, perquè hagi succeït això, em portarà una mica de temps i espero que no m'enxampin, sinó formaré part del sistema, com vosaltres.

     Tot va començar fa uns cent anys. Un científic amb bones intencions va descobrir que el cervell funcionava per ones elèctriques i que mitjançant un líquid, que ell va crear, podia viure sense cos. Creia que això podria tenir aplicacions a la medicina i saber alguna cosa més del cervell humà, però els poderosos van descobrir una altra cosa més important. Quan el cervell treballa emet electricitat, que ben conduïda és capaç de fer funcionar qualsevol aparell elèctric. Llavors van crear el sistema GRAF, que en un primer moment tan sols va ser investigació pura i dura; però quan va haver-hi la crisi energètica ho van posar en marxa a gran escala.

     En un principi, el sistema GRAF consistia que la gent que tenia malalties terminals, que no eren cerebrals, abans que morissin els extreien el cervell, l'introduïen en un líquid que el mantenia en bon estat i que, connectat a la xarxa, proporcionava energia a tot el sistema. El cervell de la persona pensava que encara estava viu, ja que l'ordinador central recopilava els records i els hi feia viure la vida una i una altra vegada.

     Sembla que no és dolent per als cervells, que en el fons no saben que ja no tenen cos i que tan sols segueixen "vivint" un bucle dels records que ja han passat. Però es van adonar que, quan estaven tristos, estressats o infeliços, els cervells generaven més energia. Un dels científics més propers al poder va començar a introduir pensaments negatius i altres modificacions als records de tots, i així aconseguiren incrementar en un 100% el volum d'electricitat del sistema. Alguns cervells van entrar en malalties cerebrals o en coma, però tot i així van continuar. Imagineu-vos en cent anys com és GRAF d'immens. Milers i milers de cervells vivint vides, patint per la subsistència i tan sols per generar més i més energia.

     Però la medecina ha evolucionat molt en cent anys i cada cop hi ha menys morts i la gent viu més, necessitant més i més energia. La solució va ser fer servir a gent considerada "prescindibles", encara que no tinguessin malalties. Ha arribat un punt que no sé fins a on arribaran i tothom té por.

     Us he explicat tot això perquè podeu fer alguna cosa per alliberar-vos i descansar d'una vegada. Sigueu feliços, intenteu viure el millor que pugueu, allibereu-vos dels mals pensaments i, si tots ho feu, aconseguireu col·lapsar el sistema i l'hauran de desconnectar. En els vostres pensaments està que tot torni a ser com abans i que la vida segueixi el seu camí.

     Ho sento, us voldria explicar moltes coses més, però ja venen els vigilants de seguretat. Si puc, algun dia em tornaré a connectar. Adéu.


     P.D. Tot aquest relat és una fal·làcia. Quin ésser humà faria una cosa així a una altra persona per tan sols aconseguir energia, poder i el seu benestar?

Josep Maria Repullés Pey
(Manresa, Bages, 1956)
«Els Dorments»

Il·lustració:

"neurocel"
Carles Melis

Referència:

Repullés Pey, Josep Maria.
«Els Dorments»
Lo Càntich. N.25. Interludi, 2014.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>

Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


lectures