"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Antoni Clapés Flaqué»

La veu del traductor


Sílvia Romero i Olea
La veu del traductor (Sílvia Romero i Olea)

"Si sabem idiomes podem llegir qualsevol obra en la seva llengua original; en cas contrari necessitem la figura del traductor. Ells són els professionals que ens permeten gaudir de tants i tants textos literaris, i alhora una de les peces més desconegudes de l'engranatge editorial. Fem que s'escolti la seva veu!"

Antoni Clapés Flaqué
Antoni Clapés Flaqué


Qüestionari

1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?

     Tradueixo al català, generalment, del francès. I també de l'italià. I, sobretot, poesia.

2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?

     Fa molts anys que tradueixo poesia (al principi només ho feia per a mi, com un "exercici" poètic). Els primers poemes que vaig publicar van ser una dotzena de textos de Jean-Clarence Lambert, a meitat dels noranta.

3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?

     Estic fent dos llibres a la vegada. Un, d'encàrrec, és la novel·la per a adolescents Pèl roig, de Jules Renard. I l’altre és un llibre de poemes de Philippe Jaccottet, L'innocent.

4. En general, qui tria el traductor d'una obra?

     L'editorial, és clar. Però en el cas de la poesia, per a mi, el camí és l'invers: el traductor (que ho fa per plaer, cobrant quant i quan pot) proposa a un editor.

5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?

     Crec que depèn més del text que no pas d'un a priori. S'ha dit, per exemple, que per traduir poesia s'ha de ser poeta. I jo dic, depèn del poeta i dels poemes.

6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?

     Traduir la poeta quebequesa Denise Desautels em fa feliç, per dos motius: un, perquè és una persona que estimo molt; l'altre, perquè quan treballo els seus textos, que són d'una complexitat radical, estic segur de tocar alta literatura.

7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?

     Traduir és l'art del dubte. No crec que sigui jo el primer que ho diu, però és la conclusió a què he arribat, després d'haver traduït una quinzena de llibres. Sempre has de triar, perquè arribes a cruïlles on el camí es bifurca. I mai estàs segur d'haver-la encertat! Sovint, quan rellegeixes una traducció, al cap d'un temps, penses: i per què vaig fer servir aquest verb en comptes d'aquell altre? Evolucionem, nosaltres també, i suposo que és per això que diem que els grans clàssics s'han de retraduir a cada generació.

     Més enllà d'aquesta afirmació, cal dir que el traductor ha de mirar de reproduir el sentit, el so, la música, el to, la textura, del text original. I de vegades, segons el text o la llengua d'origen, és impossible de reproduir-ho en la llengua d'arribada; sempre s'ha de tractar d'atansar-s’hi al màxim, i fer que la traducció "no es noti": cal fer versemblant que l'autor l'hagi escrit en la llengua d'arribada.

8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?

     Jo només conec els mecanismes de les llengües romàniques, i potser, de l'anglès i una mica l'alemany. Tret d'aquests camps lingüístics, no puc opinar més que d'oïdes. Però és claríssim que, per exemple, és impossible girar al català tots els aspectes que conté un poema d'Adam Zagajewski, escrit en polonès. Es tracta de dos sistemes diversos i, doncs, el que es pot fer és aproximar-s'hi —que no és poc!

9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?

     Seria desitjable, és clar, que abans de traduir hi hagués prou temps "de formació" pel traductor per amarar-se bé del context de l'autor. Però sovint no és possible, perquè el traductor s'ha convertit en un treballador a preu fet. Les editorials, cada cop, exigeixen més —per menys: especialment, menys temps i menys diners... Però això és un altre problema!

10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?

     Si pensem que, de facto, el traductor és el "reescriptor" de l'obra, perquè la fa de bell nou amb un sistema lingüístic divers, caldria que es convertís en un alter ego de l'escriptor, un Zèlig, en una paraula. Això, però, és utòpic si parlem de traductors professionals, sotmesos sempre a la pressió dels editors i dels calendaris (i dels diners). Si parléssim de traductors vocacionals, sí que crec que és possible pensar en una mena de "fusió" entre l'autor i el traductor, per esdevenir un i la mateixa cosa.

Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.

     Simplement, que el lector sigui conscient que quan llegeix Coetzee en català, per exemple, el que té a les mans és un llibre escrit per una altra persona. I aquesta persona —que sembla invisible— ha fet un treball ingent per fer-se seu —i de tots— els textos de l'autor sud-africà.


Altres dades:

Nom: Antoni Clapés
Web: www.antoniclapes.com
c/e: toniclapes48@gmail.com

Títols traduïts:

Lettera amorosa, de René Char. Superna. Palma de Mallorca: 2014.
Sense tu, mai no hauria mirat tan amunt, de Denise Desautels. Cafè Central. Col. Balbec. Barcelona : 2014.
Rèquiem, de Philippe Jaccottet. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic : 2014.
A la llum de l'hivern, de Philippe Jaccottet. Lleonard Muntaner. Palma de Mallorca: 2013.
Museu de l'os i de l’aigua, de Nicole Brossard. El gall editor. Pollença, Mallorca: 2013.
Tomba de Lou, de Denise Desautels. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic: 2011. Premi Mots Passants de Traducció 2012. Premi Cavall Verd de Traducció 2012.
Allò doncs, de Danielle Collobert. Amb Víctor Sunyol. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic : 2009.
La presència pura, de Christian Bobin. Les edicions del Salobre. Pollença: 2007.
Gran Hotel d'Estrangers, de Claude Be ausoleil. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic : 2007.
Confabulacions, de Carlos Vitale. Edicions 1010. Barcelona: 2006.
Instal·lacions, de Nicole Brossard. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic: 2005.
Sísif, d'Alphonse Rabbe. The Barcelona Review núm. 34.
Sentit i essència. Recorregut d'un pensament i d'una obra (o l'itinerari de Pic Adrian), de Roger Prevel. H-AAC. Vic: 2001.
Metamorfosi del silenci, de Pietro Civitareale. Jardins de Samarcanda. Barcelona-Vic: 2001.


Sílvia Romero i Olea
www.silviaromeroolea.es.tl

La veu del traductor
La veu del traductor



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Antoni Clapés Flaqué»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.25.
Octubre - Desembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 25>
EAN: 9772014303002 25>
ISSN 2014-3036-N.25


Lo Càntich - Número 25 - Interludi, 2014
Lo Càntich - Número 25
Interludi, 2014

http://www.locantich.cat/2014/12/lo-cantich-numero-25-interludi-2014.html


Lo Càntich - Número 25 - Lectures
lectures



0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]