"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

L'erotisme a la literatura:
«L’erotisme a la baixa edat mitjana
(del segle XI al segle XV)»

Joan Abellaneda i Fernández
L'erotisme a la literatura (Joan Abellaneda i Fernández)
"Amb aquesta secció ens volem apropar al coneixement d'aquesta realitat de la persona i la cultura: l'erotisme i, per tant, de la sexualitat humana. Naturalment, sempre en relació a la literatura i donarem un tomb per la història i per la geografia. Parlarem, doncs, de l'amor, de la persona, de la felicitat, del desig, dels instints, de la luxúria..."

L’erotisme a la baixa edat mitjana
(del segle XI al segle XV)



I
El tema



'Dames', gravat de l'època
"Dames", gravat de l'època

     A l'edat mitjana destaquen en elements eròtics el Decameró —imitat per Chaucer als Contes de Canterbury—, l'obra de l'Arcipreste de Hita, els fabliaux francesos i la producció dels poetes d'Al-Andalus i dels provençals.

     Durant els segles XIII i XIV l'erotisme incidí en la literatura catalana en algunes manifestacions de l'amor cortès dels trobadors, com al debat obscè entre Jaume Marc i Pere Marc; i al Llibre de fra Bernat de Francesc de la Via, i sobretot en obres influïdes pels fabliaux francesos i per la tradició misògina medieval.

     Ja en ple segle XV els contactes amb Itàlia, i especialment la penetració de Boccaccio, facilitaren el desenvolupament d'una literatura eròtica que tingué el seu centre a València, on les formes de vida medievals havien experimentat una àmplia relaxació a conseqüència de l'esplendor econòmica i dels correlatius canvis ideològics. Si en l'Espill (1460) de Jaume Roig continua predominant la intenció de censura de costums, compatible amb el relat d'episodis salaços, en el Tirant lo Blanc (1490), de Martorell i Galba, ja no hi ha interferit cap prejudici. El Tirant és una novel·la plenament eròtica, amb una complexa gamma de temes, de vegades exposats amb una cruesa elemental, de vegades (escopofília, homosexualitat, etc.) insinuats. L'erotisme en Ausiàs Marc té una refracció lírica i meditadora important, i en Joan Roís de Corella, una exposició retòrica i lleugerament psicològica.

     Analitzem i comparem dues grans obres de l'època:

     Al Decameró, Boccaccio va optar pel que podríem anomenar "realisme sexual". Boccaccio es limita a dir: "I van obtenir plaer l'un de l'altra" o bé, a tot estirar: "I aquella nit, encara van obtenir plaer moltes vegades". Home, no, diu el lector afeccionat al gènere, no m'ho plantegis així, recrea-t'hi, digues-me com li descorda el cosset, com fa emergir els pits, com els acarona i, sobretot, explica'm què senten en cada moment, quines sensacions experimenten, com reaccionen. No m'interessa si ho van fer o no, el que vull és ficar-me en la seva pell, viure'n l'experiència, experimentar les seves sensacions. La literatura eròtica renuncia a les el·lipsis, es recrea en allò que altres donen per entès.

     La referència al Decameró ens serveix per desfer el malentès que el tema recurrent de la narrativa eròtica és el sexe. En la narrativa eròtica, el sexe acostuma a aparèixer de forma escadussera, gairebé marginal. Ens referim, òbviament, al sexe real. El "realisme sexual" de Boccaccio s'oposa a la literatura eròtica, l'objecte de la qual són les fantasies sexuals, una recreació irreal i utòpica del que imaginem que podrien ser les relacions sexuals. L'erotisme no pertany al terreny de la realitat, sinó de la fantasia.

'Decameró', de Sandro Boticelli
"Decameró", de Sandro Boticelli

     Tirant lo Blanc és una obra de Joanot Martorell. Fill d'una noble família valenciana, va fer-se cavaller de jove. Va dur una vida d'aventures per aquesta condició, però va saber-la combinar amb la d'home de lletres. L'obra fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. A més d'aventures cavalleresques, conspiracions, batalles i escenes bèl·liques, el lector trobarà en aquesta novel·la, com a eix central, la història d'amor entre el cavaller Tirant i la princesa Carmesina, que dóna lloc a la descripció d'una gran quantitat d'escenes eròtiques.

     Hi ha un gran ventall d'episodis variats que arriben a construir un gran relat eròtic (desfloraments, fetitxisme, adulteris, voyeurisme, etc.)

     En altres episodis també hi ha escenes eròtiques. Per exemple, l'emperador manté diàlegs eròtics amb una minyona de palau, Plaerdemavida; l'emperadriu comet un adulteri amb Hipòlit. També Plaerdemavida, practica l'alcavoteria, i alhora satisfà la seva sexualitat contemplant l'activitat amorosa dels altres o també quan Plaerdemavida ajuda Tirant a posar-se al llit de Carmesina. Tenen una importància especial els episodis dels matrimonis secrets, les "bodes sordes", primerament entre Diafebus i Estefania i, posteriorment, entre Tirant i Carmesina.

     La galanteria i la passió van sempre de costat en el festeig de Tirant i Carmesina. Aquesta, donzella de catorze anys, no tan solament no té cap inconvenient a rebre Tirant al llit, sinó que li posa el cap avall la roba i li diu: "Besa'm en los pits per consolació mia e repòs teu"; i el mateix Tirant, voltat de tot de donzelles de la princesa, "pres-la en los braços e besà-la moltes vegades los pits, los ulls e la boca".

     Els lascius jocs de jovenesa, alegres i riallers, desimbolts i agosarats, van acompanyats de formes exteriors sumptuoses i cavallerescament elegants. Les seves donzelles aparten Carmesina de les escomeses de l'enamorat Tirant, i aquest "com véu que se n'anava e que ab les mans no la podia tocar, allargà la cama, e posà-la-hi davall les faldes, e ab la sabata tocà-li en lo lloc vedat, e la sua cama posà dins les sues cuixes". I tot seguit, Tirant, aquella sabata i aquella "calça", o sia mitja, "ab què havia tocat a la princesa davall les faldes, féu-la molt ricament brodar; e fon estimat lo que hi posà, çó és, perles, robins e diamants, passats vint-e-cinc mília ducats".

     No menys interessant és el fragment eròtic quan Plaerdemavida li explica a Carmesina el somni que ha tingut:

     "—Has somiat res més?

     I amb moltes rialles i amb gran plaer que li ho deia.

     —Sí, santa Maria! —digué Plaerdemavida—. Jo us acabaré de contar tot. [...]

     Desprès, en visió, vaig veure com ell us besava molt sovint, us desféu la clotxeta dels pits, i com us besava amb molta pressa les mamelles. I quan us hagué ben besada, us volia posar la mà davall la falda per cercar-vos les puces. I vós, la meva bona senyora, no ho volíeu consentir; i no dubto que, si ho haguèssiu consentit, el jurament no hagués perillat. [...] Desprès posà la seva cara sobre la vostra, i tenint els braços sobre el vostre coll i els vostres en el seu, lligats com els sarments en els arbres, us robava amorosos besos."


II
L'eròtica més actual



Els imprudents


"No hi va haver en cap castell dos nobles com nosaltres.
Inevitablement, jo et desitjava de nit i de dia.
Tot ho recordo mentre tu potser treballes.
No ha passat gaire temps, encara,
tanmateix, tot sembla tan llunyà ara.
El record teu m'assalta sense avís
i sóc sola mentre em mesuro per terra.
Entenguérem que l'amor, o semblant,
era una brasa encesa dins la nit
(contrària a la religió catòlica, per suposat)
Em desperta, de nit, com un malson,
i et somnio sense por, i m'encalço i t'imploro.
Sempre vaig pensar que no fóra
elegant, el nostre amor, i que al mig
del carrer, les nostres boques es badarien casualment.
El nostre amor és rústic i agrest, és singular,
i enyorem la boira amable de la Terra,
la que amaga el noble desig de menjar-nos.
I doncs, què hi farem! Som així, ja ho sé.
Desconeixem en Bécquer i altres rimes i llegendes,
i en Cernuda i en Parcerissas, i molts més.
Ens arramblarem en un racó de carreró fosc
i sense pena ens renyarem per ser tan atrevits,
que ja no fa per nosaltres, i coses semblants.

No hi va haver en cap castell dos nobles com nosaltres,
car de nobles com nosaltres ningú no n'ha parlat mai tan bé."


Montserrat Aloy i Roca
El seu bloc: cantireta
«Els imprudents»


III
El racó ocult del joandemataro



Egoistament


Colliré les essències pures
en els colors madurs de la tardor.
Plegaré el perfum de cada flor,
amb el llambrec de les carícies.
Vetllaré els calzes de mel que ensucren els camps
i estenen la vida amb llavors immortals...
Guardaré per sempre el teu gest,
la teva mirada càlida,
cada amoreta que em da caliu...
I de tot plegat faré bàlsam de mots
i forjaré el més bell poema,
ple de colors i de vida, d'amor i escalfor.
Un poema ple de tu.
Egoistament, només per mi.


Joan Abellaneda i Fernández
«Egoistament»


Joan Abellaneda i Fernández,
articulista i membre de l'Equip Editorial de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Esquitxos d'una vida' -Joan Abellaneda i Fernández- (obre nova finestra)
Esquitxos d'una vida



Referència:
Abellaneda i Fernández, Joan.
«L’erotisme a la baixa edat mitjana
(del segle XI al segle XV)»

A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24


Lo Càntich - Número 24 - Asíndeton, 2014
Lo Càntich - Número 24
Asíndeton, 2014

http://www.locantich.cat/2014/10/lo-cantich-numero-24-asindeton-2014.html


Lo Càntich - Número 24 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]