«A mon país» Antoni Careta i Vidal

A mon país

Hermosa, dolsa llenga la que en ma edat primera
tot tenintme en sa falda la mare m'ensenyà,
tú 'm servirás, oh llenga, fins ma oració darrera,
no embrute los meus llavis parlaria estrangera,
que jo sò catalá.

Amor tinch á ma terra (ja may de mi 's separe),
qu' encar que no fos patria dels homs mes enlayrats.
hi hauria dessus d'ella las cendras de ma mare,
l'haurian treballada mos avis y mon pare
tot guardant sos remats.

Per mi sempre tindria la viva recordansa
de mos instants de joya, de mos anys de turment,
per mí sempre hi hauria d'amor una esperansa
y en ella esperaria, migrantme d'anyoransa,
un germá qu' es absent.

Dihuen que hi ha paissos hont l'estranger s'admira
de tantas bellas cosas; mes no las vull sabé,
¡oh dolsa Cataluña! lo teu amor me tira,
si 'l vent de la desgracia de tú no m'enretira,
jo may me'n anirè.

Y si es ma dissort tanta que com l'ayre á las fullas
la fera malhauransa me porta lluny d'aquí.
¡oh Dèu! ans de que muyra en terra estranya, vullas
que torne jo á ma patria! Fecunden mas despullas
la terra en que nasquí.

Antoni Careta i Vidal
(Gràcia, Barcelona, 1834 - Barcelona, 1924)
«A mon país»

Fotomuntatge:

"Antoni Careta i Vidal"
Esmeralda Vallverdú
(Barcelona, 1985)

Referència:

Careta i Vidal, Antoni.
«A mon país»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>

Lo Càntich - Número 24
Asíndeton, 2014

http://www.locantich.cat/2014/10/lo-cantich-numero-24-asindeton-2014.html