![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Francesc Garriga: La senzillesa de la paraula
Francesc Garriga i Barata (Sabadell, 1932) recentment ha vist editat el seu nou poemari "Tornar és lluny" (2012), és el dotzè en la seva dilatada carrera poètica. Al seu darrere ha deixat els seus fills poètics: el seu debut amb "Entre el neguit i el silenci" (1959), "Foc nostre, somni" (1960), "Paraules" (1962), "Paraules cap al tard" (1973), "Els colors de la nit" (1990), "Setembre" (1992), "Ombres" (2000), "Temps en blanc" (2003), "La nit dels peixos" (2005), "Camins de serp" (2009), i "Ragtime" (2011). Dins de la seva llarga trajectòria poètica observem que entre 1962 i 1973 va silenciar la seva poesia, i entre 1973 a 1990 també, llavors, el nostre protagonista intensifica el seu treball poètic. Francesc Garriga s'ha guanyat un lloc en el panorama poètic català i ho fa amb estil i senzillesa. D'entrada, això es nota quan et parla de poesia. Per en Garriga la poesia ha de modificar els lectors quan la llegeixen, els ha de canviar, els hi fa acostar. Amb la poesia es modifica la llengua, es juga amb la llengua. El poeta ha de mostrar en les seves paraules "una sobrietat expositiva, metàfores soterrades sobre els mots, es pot fer amb el llenguatge del carrer mateix, també amb elegància, sarcasme, musicalitat, claretat sintàctica i ritme", com expressa.
Al llarg dels anys la seva poesia ha anat creixent, ha anat arribant amb més gent, amb versos entenedors i que sovint ens parlen de les seves emocions vitals, d'altres vinculades en mites grecs o romans, d'aquí li vénen les classes que donava al col·legi Sant Gregori de Barcelona o posteriorment com a professor de filosofia i lletres de Batxillerat durant trenta anys. Garriga també va ésser el director de la revista d'art escrita en castellà FMR en els seus primers anys, perquè ell tenia dèria de ser crític de pintura i és un col·laborador habitual en revistes de divulgació cultural, literària o científica com per exemple: Revista Catalunya, Riutort, Guix, L'Esquirol i en els mitjans de comunicació audiovisuals com Catalunya Cultura, Rac1, TV3 o el C33. Ha estat guardonat amb diversos premis com el Vila de Vallirana - Josep Maria López Picó de poesia el 1991 amb l'obra "Setembre"; L'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona el 2004 amb l'obra "La nit dels peixos", el Premi Cavall Verd - Josep Maria Llompart el 2012 amb "Ragtime" o bé el Carles Riba de poesia el proppassat 2012 per "Tornar és lluny". Ha estat en els darrers anys que la seva poesia s'ha donat a conèixer arreu, sobretot a partir dels anys noranta, temps en què ha estat més prolífic i li han anat arribant els premis. Val a dir que està trist per haver rebut recentment el Carles Riba, li ha arribat molt tard ja a prop de la mort, com diu ell, quan un premi ja no fa servei, com quan ets jove i t'enfila a la carrera literària. Garriga fidel als seus principis sempre es va allunyar de les modes poètiques que imperaven aleshores, la coneguda poesia social que regnava durant els anys seixanta al panorama literari català. Avui afirma que la prosa l'avorreix, que la troba pesada, que ja no té paciència i per això es dedica a escriure poesia.
Com a curiositat, alguns anys de la seva joventut els visqué a la selva amazònia, eren temps en què formava part de l'orde franciscana dels caputxins i que posteriorment abandonà.
Al llarg dels anys la seva poesia ha anat creixent, ha anat arribant amb més gent, amb versos entenedors i que sovint ens parlen de les seves emocions vitals, d'altres vinculades en mites grecs o romans, d'aquí li vénen les classes que donava al col·legi Sant Gregori de Barcelona o posteriorment com a professor de filosofia i lletres de Batxillerat durant trenta anys. Garriga també va ésser el director de la revista d'art escrita en castellà FMR en els seus primers anys, perquè ell tenia dèria de ser crític de pintura i és un col·laborador habitual en revistes de divulgació cultural, literària o científica com per exemple: Revista Catalunya, Riutort, Guix, L'Esquirol i en els mitjans de comunicació audiovisuals com Catalunya Cultura, Rac1, TV3 o el C33. Ha estat guardonat amb diversos premis com el Vila de Vallirana - Josep Maria López Picó de poesia el 1991 amb l'obra "Setembre"; L'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona el 2004 amb l'obra "La nit dels peixos", el Premi Cavall Verd - Josep Maria Llompart el 2012 amb "Ragtime" o bé el Carles Riba de poesia el proppassat 2012 per "Tornar és lluny". Ha estat en els darrers anys que la seva poesia s'ha donat a conèixer arreu, sobretot a partir dels anys noranta, temps en què ha estat més prolífic i li han anat arribant els premis. Val a dir que està trist per haver rebut recentment el Carles Riba, li ha arribat molt tard ja a prop de la mort, com diu ell, quan un premi ja no fa servei, com quan ets jove i t'enfila a la carrera literària. Garriga fidel als seus principis sempre es va allunyar de les modes poètiques que imperaven aleshores, la coneguda poesia social que regnava durant els anys seixanta al panorama literari català. Avui afirma que la prosa l'avorreix, que la troba pesada, que ja no té paciència i per això es dedica a escriure poesia.
Com a curiositat, alguns anys de la seva joventut els visqué a la selva amazònia, eren temps en què formava part de l'orde franciscana dels caputxins i que posteriorment abandonà.
.jpg)
Amb el seu darrer poemari "Tornar és lluny" encara és més evident aquesta proximitat amb la gent. Ho proven alguns dels seus versos:
"Per sempre no és pas lluny,
per sempre és ara,
el que és lluny és tornar".
Garriga acostuma a teoritzar sobre la poesia, pretén fer-la propera al ciutadà. Ell glossa que la repetició en un vers és exitosa, atès que et quedes amb la cantarella al cervell, et passegen per la testa aquells versos que has llegit, com una cançó. Garriga afirma que qualsevol lloc és idoni per llegir poesia, tot i que un dia no et vingui de gust, pots agafar fragments dels llibres, alguns versos i un altre dia, reprendre'ls. Un llibre de poesia no s'esgota amb una lectura. Cada cop que el llegeixis hi veuràs quelcom diferent que et transportarà cap a d'altres bandes, cap a d'altres pensaments, i d'això es tracta, com explana ell, la poesia passa per tres estadis necessaris. El primer és que el poema t'ha de sorprendre, per exemple, ni que diguis "No l'entenc", ja hi has dit la teva.
El segon pas és que t'ha de fer pensar, fer reflexionar. La poesia que no et transporta cap a aquest estadi és poesia de baixa qualitat, com un dia glossava Joan Margarit. I finalment, un tercer pas que també és essencial. El lector ha de tenir consciència que allò que llegeix es diu per a ell. Com deia el propi Marcial, "Ningú escriu per no ser llegit".
Per un altre costat, Garriga sense pèls a la llengua proclama que avui dia ja no necessitem llegir per conèixer les coses, perquè la informació està arreu i ens governa per totes les bandes i d'aquí que els individus hagin de llegir per reposar, relaxar-se de les tensions i reflexionar. Anima a tothom a llegir poesia, a fragmentar-la, ja que el poeta ja s'ha esforçat per sintetitzar-la, i perllongar "amb el mínim de paraules un sentiment o una il·lusió". Però Garriga també s'acompanya d'una ironia punyent, un cop quan una periodista jove li preguntava si havia elogiat a la vellesa amb el poemari "Tornar és lluny", ell respongué: "Jo d'homenatges no en faig", en canvi en els seus poemaris sí que hi trobem diverses referències a mites grecs o llatins, per exemple, en aquest darrer hi apareix una al·lusió al mite grec de Zeus i Danae: Acrisi no podia tenir fills barons i decidí consultar-ho a l'oracle per veure si la seva sort canviaria. L'oracle li respongué que moriria assassinat pel fill de la seva filla, així aquesta no tindria fills. Llavors, Acrisi la tanca en una torre de bronze emperò Zeus amb una pluja daurada la deixà embarassada. I d'aquí nasqué el seu fill Perseu.
Per Garriga els records mai són els mateixos, tu pots llegir un poema o un llibre en una etapa de la teva vida i les sensacions i reflexions mai es repetiran. Tot canvia, varia l'estat de la persona, l'entorn, les situacions. Com ja comentava fa molt de temps el vell Plató: "Cap home pot banyar-se dues vegades al mateix riu". L'aigua que baixa pel riu mai és la mateixa". Amb els anys, Francesc Garriga ha reviscut coses que li han fet mal. Morts d'amics, "els anys et cobreixen de morts", i per això la mort i la vellesa cavalquen en alguns poemes d'en Garriga, com els mites. Els poemes d'aquest autor sabadellenc se t'acosten des de la simplicitat, bonhòmia, honestedat, proximitat de les paraules, humanitat del seu pensament, i en alguns casos ens fa protagonistes de les seves vivències, ens fa estimar les paraules encadenades, si més no, la poesia i ens convida a tastar-la. Una poesia colpidora i plena de sensibilitat, bella en si mateixa.
Aquella vetllada tardonenca del 17 d'octubre fou amenitzada per un cantautor que recentment musicà alguns poemes d'en Garriga, el talentós Ramon Sauló acompanyat del guitarrista Joan Eloi Vila. Uns poemes que renasqueren amb sonaritats country i blues, que delectaren el públic cerdanyolenc i que formaran part del seu nou disc "Maleïts poetes", el mateix poeta se sorprengué del resultat.
Francesc Garriga és un poeta que se sap envoltar de les noves generacions, li agrada escoltar als poetes joves i intercanviar opinions sense embuts, elogiar-los, criticar-los, així doncs, els dimecres acostuma a anar a Barcelona a escoltar recitals poètics al bar l'Horiginal de Barcelona, d'altres vegades, també aprofita per criticar els que valoren les obres editorials, els que tenen la batuta per decidir si un text s'edita o no, els troba poc professionals. Tampoc deixa mai d'escriure poesia, escriu contínuament i quan té una bona colla de poemes n'edita un poemari. El que és evident que Garriga és un referent poètic dins la poesia catalana i que la seva poesia és de les més properes al lector, pocs poetes trobarem que ens parlin amb la veu del poble, Miquel Martí i Pol n'era un i en Francesc Garriga n'és un altre.
El segon pas és que t'ha de fer pensar, fer reflexionar. La poesia que no et transporta cap a aquest estadi és poesia de baixa qualitat, com un dia glossava Joan Margarit. I finalment, un tercer pas que també és essencial. El lector ha de tenir consciència que allò que llegeix es diu per a ell. Com deia el propi Marcial, "Ningú escriu per no ser llegit".
Per un altre costat, Garriga sense pèls a la llengua proclama que avui dia ja no necessitem llegir per conèixer les coses, perquè la informació està arreu i ens governa per totes les bandes i d'aquí que els individus hagin de llegir per reposar, relaxar-se de les tensions i reflexionar. Anima a tothom a llegir poesia, a fragmentar-la, ja que el poeta ja s'ha esforçat per sintetitzar-la, i perllongar "amb el mínim de paraules un sentiment o una il·lusió". Però Garriga també s'acompanya d'una ironia punyent, un cop quan una periodista jove li preguntava si havia elogiat a la vellesa amb el poemari "Tornar és lluny", ell respongué: "Jo d'homenatges no en faig", en canvi en els seus poemaris sí que hi trobem diverses referències a mites grecs o llatins, per exemple, en aquest darrer hi apareix una al·lusió al mite grec de Zeus i Danae: Acrisi no podia tenir fills barons i decidí consultar-ho a l'oracle per veure si la seva sort canviaria. L'oracle li respongué que moriria assassinat pel fill de la seva filla, així aquesta no tindria fills. Llavors, Acrisi la tanca en una torre de bronze emperò Zeus amb una pluja daurada la deixà embarassada. I d'aquí nasqué el seu fill Perseu.
Per Garriga els records mai són els mateixos, tu pots llegir un poema o un llibre en una etapa de la teva vida i les sensacions i reflexions mai es repetiran. Tot canvia, varia l'estat de la persona, l'entorn, les situacions. Com ja comentava fa molt de temps el vell Plató: "Cap home pot banyar-se dues vegades al mateix riu". L'aigua que baixa pel riu mai és la mateixa". Amb els anys, Francesc Garriga ha reviscut coses que li han fet mal. Morts d'amics, "els anys et cobreixen de morts", i per això la mort i la vellesa cavalquen en alguns poemes d'en Garriga, com els mites. Els poemes d'aquest autor sabadellenc se t'acosten des de la simplicitat, bonhòmia, honestedat, proximitat de les paraules, humanitat del seu pensament, i en alguns casos ens fa protagonistes de les seves vivències, ens fa estimar les paraules encadenades, si més no, la poesia i ens convida a tastar-la. Una poesia colpidora i plena de sensibilitat, bella en si mateixa.
Aquella vetllada tardonenca del 17 d'octubre fou amenitzada per un cantautor que recentment musicà alguns poemes d'en Garriga, el talentós Ramon Sauló acompanyat del guitarrista Joan Eloi Vila. Uns poemes que renasqueren amb sonaritats country i blues, que delectaren el públic cerdanyolenc i que formaran part del seu nou disc "Maleïts poetes", el mateix poeta se sorprengué del resultat.
Francesc Garriga és un poeta que se sap envoltar de les noves generacions, li agrada escoltar als poetes joves i intercanviar opinions sense embuts, elogiar-los, criticar-los, així doncs, els dimecres acostuma a anar a Barcelona a escoltar recitals poètics al bar l'Horiginal de Barcelona, d'altres vegades, també aprofita per criticar els que valoren les obres editorials, els que tenen la batuta per decidir si un text s'edita o no, els troba poc professionals. Tampoc deixa mai d'escriure poesia, escriu contínuament i quan té una bona colla de poemes n'edita un poemari. El que és evident que Garriga és un referent poètic dins la poesia catalana i que la seva poesia és de les més properes al lector, pocs poetes trobarem que ens parlin amb la veu del poble, Miquel Martí i Pol n'era un i en Francesc Garriga n'és un altre.
Poemes recitats de "Tornar és lluny" (2012):
http://www.youtube.com/watch?v=Cuca_RqMYVw
Poemes recitats de "Camins de serp" (2009):
http://www.youtube.com/watch?v=JOWVqyKlsm8
Presenta "Ragtime" (2011):
http://www.youtube.com/watch?v=dSj-mbiAVII
Altres poemes de Francesc Garriga i Barata:
http://obstinacions.wordpress.com/category/francesc-garriga-barata/
http://www.barcelonareview.com/35/c_fgb.htm
Fonts consultades:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Garriga_i_Barata
http://www.vilaweb.cat/noticia/4089626/20130228/francesc-garriga-barata-passo-comptes-mi-burro.html
Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Francesc Garriga: La senzillesa de la paraula»
Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Francesc Garriga: La senzillesa de la paraula».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Francesc Garriga: La senzillesa de la paraula».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
Lo Càntich - Número 24
Asíndeton, 2014
http://www.locantich.cat/2014/10/lo-cantich-numero-24-asindeton-2014.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada