"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Perquè no torni la negra nit»

Sílvia Romero i Olea

Fotografies:  Conxita Parcerisas

La presó Model de Barcelona

Perquè no torni la negra nit




     Disculpeu si les primeres paraules d'aquesta crònica al voltant de la taula rodona a què vaig assistir, us poden semblar que estic escombrant cap a casa. Disculpeu-me si aquesta és la vostra impressió, però a mesura que escoltava les veus de testimonis directes d'una època que creiem llunyana, però que en realitat ens està trepitjant els talons, no podia deixar de pensar en les històries de ficció a què em dedico ben sovint.

     Diverses de les meves novel·les es troben ambientades o fan referència, d'una o altra manera, a aquesta negra nit que ens va embolcallar amb la instauració del franquisme. En les presentacions de llibre més d'una i més de dues vegades se m'ha qüestionat aquest fet. Per una banda comentant que ja s'ha escrit molt sobre l'època i al voltant de la memòria històrica. Per altra banda adduint que aquesta temàtica no em correspon, atenint-nos a la meva edat.

     Potser ambdós plantejaments són correctes, però després d'haver escoltat els testimonis que participaven en la taula rodona, em reafirmo en la meva tria perquè, malauradament, queda molt per dir i desvetllar.

Ponents
Ponents

     La coordinadora d'aquesta trobada era Eulàlia Pérez i Vallverdú, professora de filologia catalana de la UAB i directora del llibre Barcelona en postguerra, 1939-1945. Ella va ser l'encarregada d'obrir l'acte i ubicar-lo dins la celebració del Dia Internacional dels Arxius, tot agraint la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Barcelona i dels Arxius Municipals de Districte.

     La primera intervenció va anar a càrrec de Jesús Mestre, veí del barri de Sarrià, que va detallar la seva vivència en passar de l'escola republicana a la del primer franquisme. No cal dir que els valors de la primera es van perdre en la seva totalitat i que l'educació es va convertir en un mer adoctrinament del règim establert.

     A continuació Ricardo Rivera, que va arribar a Barcelona el 1937 i que va estar internat a la Protecció de Menors entre els anys 1940 i 1963, ens va comparar aquesta institució amb els camps de concentració. De la seva crua descripció em quedo amb una frase: "per ser un camp de concentració només ens faltava la càmera de gas".

Anna Maria Batalla
Anna Maria Batalla

     En tercer lloc Anna Maria Batalla, filla de presos polítics represaliats pel franquisme, ens va explicar la situació familiar que va viure de menuda: el pare, condemnat en consell de guerra per "Rebelión militar", va estar set anys pres a la Model; la mare, jutjada en consell de guerra per "Ayuda a la rebelión", va ser condemnada a mort (indultada més tard, va complir dos anys i mig a la Presó de Dones de les Corts).

     L'última aportació va quedar en mans d'Enric Pubill, veí del barri del Raval, detingut per pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i empresonat a la Model des de finals de 1949 fins al 1954. La descripció que ens va fer del seu pas per comissaria, els interrogatoris, les tortures, els crits que no podia evitar escoltar des de la seva cel·la, és tan esgarrifosa que prefereixo obviar-ne els detalls.

     Podria estendre'm molt sobre les seves intervencions, així com comentar algunes de les aportacions que el públic assistent va compartir amb la resta, però tot plegat només seria per constatar el que he afirmat a l'inici d'aquesta crònica al voltant de la taula rodona: queda molt per dir i encara més per desvetllar. I cal que ho tinguem ben en compte perquè la història és cíclica i perquè, tal com va avisar un dels ponents, hem de lluitar perquè no torni la negra nit.


Sílvia Romero i Olea
Juny, 2014

Fotografia de capçalera:
La presó Model de Barcelona
"Missa a la Presó Model de Barcelona - 1946"

Fotografies de l'acte:
Conxita Parcerisas


Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Perquè no torni la negra nit»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24


Lo Càntich - Número 24 - Asíndeton, 2014
Lo Càntich - Número 24
Asíndeton, 2014

http://www.locantich.cat/2014/10/lo-cantich-numero-24-asindeton-2014.html


Lo Càntich - Número 24 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]