![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Meritxell Salvany Balada
1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?
Quan em va mossegar el cuc de la traducció literària, em pensava que traduiria de les diferents llengües que havia après durant la infantesa i l'adolescència, que són el francès, l'anglès, l'italià i el suec. Però la vida sovint no va com un es pensa que anirà —cosa que, d'altra banda, ja està bé, perquè així un té l'oportunitat d'explorar camins que ni tan sols s'imaginava que existissin. El primer encàrrec que em van fer com a traductora literària va ser un llibre infantil; l'havia de traduir del suec al català. Després en va venir un altre, i després un altre... i tots eren del suec, o del noruec, al català. Així doncs, pràcticament sense adonar-me'n, però amb tossuderia, i per molt que això sembli una contradicció, em vaig anar especialitzant a traduir del suec i del noruec al català. Pel que fa a la traducció literària, mai no he traduït a cap altra llengua destí diferent del català, i les llengües d'origen són sempre el suec i el noruec.
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
I tant! Va ser Trollvinter, una de les novel·les de la sèrie dels Mumin, de l'escriptora i il·lustradora finlandesa de parla sueca Tove Jansson. Aquest llibre el va publicar l'editorial La Galera el 1995 amb el títol L'hivern dels trols, i després el va reeditar l'any 2011 amb el títol La família Mumin a l'hivern. Em fa molta il·lusió recordar Trollvinter i, en general, el fabulós univers de Tove Jansson precisament enguany, ja que se celebra el centenari del naixement de l'autora a tot el món.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
De la novel·la en què treballo ara mateix no em veig amb cor de parlar-ne gaire perquè encara no en tinc una visió global, però sí que puc avançar que el protagonista és un home molt actiu, i que la Meritxell està fent una mena de curset accelerat d'esports de tot tipus sense moure's de la cadira: boxa, paracaigudisme... D'altra banda, ara fa uns mesos vaig acabar un policíac i un llibre infantil. El policíac és Änglamakerskan (La mirada dels Àngels), de Camilla Läckberg, editat per AMSTERDAM ARA Llibres; el llibre infantil és Doktor Proktor og verdens undergang. Kanskje (El doctor Proctor i la fi del món. O no), de Jo Nesbø, i editat per La Galera. De la primera us puc dir que el repte principal va ser el mateix que em trobo sempre que tradueixo Läckberg, que és el de transmetre en tot el seu abast al lector català la gran habilitat que té aquesta escriptora a l'hora de presentar, sense embuts i "de viu en viu", les dèries i les misèries humanes i l'entrellat social del seu país. En el cas de l'altre llibre, el repte va ser, igual que als altres llibres de la sèrie, mirar de plasmar al text català amb naturalitat totes aquelles situacions en què el doctor i els seus petits ajudants estripen les costures de la fantasia fins a arribar a ranejar l'absurd, un absurd que però se serveix al lector amb una mà de realisme brutal.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
L'editor. En general, el tria l'editor.
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
Ui! Que és una pregunta trampa, aquesta? Ara seriosament. Trobo que el traductor ha de conèixer bé tant la llengua origen com la llengua destí i, molt en especial pel que fa a la llengua destí, sentir-s'hi còmode, perquè només així aconseguirà donar al lector un text natural i espontani. Sovint, mentre tradueixo, em veig a mi mateixa com una mena de Barbapapà —aquelles criatures de coloraines tan flonges i flexibles que són capaces d'adoptar un munt de formes diferents. Quan tradueixo m'agrada imaginar-me que, tal com fan els Barbapapà, em transformo en un caminet, en un pont, o en una passarel·la, amb l'objectiu de transmetre als lectors l'esperit i l'emoció de l'obra original. Això, per a mi, és el més difícil de fer, i alhora el més bonic. Naturalment, per sortir-te'n, i perquè la passarel·la que en certa manera ets tu mateix aguanti bé el pas dels lectors i no s'enfonsi, has de saber triar les paraules adequades.
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
Gairebé tots els llibres que he traduït m'han agradat, però també és cert que, si n'haig de triar un, no m'ho rumiaré gens i triaré Doktor Proktors tidsbadekar (El doctor Proctor i la banyera del temps). Per a mi, aquest llibre ho té tot, i quan dic tot, vull dir que hi trobem tendresa, intriga, aventura, crueltat, amor, i, per descomptat, la marca de la casa d'aquesta sèrie, que és la comicitat espatarrant. Amb aquest llibre, Nesbø ens ofereix un viatge extraordinari i esbojarrat en el temps i acosta petits i grans a diferents moments de la història universal amb un enfocament molt personal... En fi, no és cap secret que sóc una enamorada de tota l'obra de Jo Nesbø, perquè ho he dit més d'un cop i no em canso de repetir-ho.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Quan em pregunten sobre els mecanismes del procés de traduir, acostumo a dir que jo tradueixo "amb l'estómac" o "amb la panxa". El que vull dir quan faig servir aquestes expressions és que, sovint, es crea una mena de discrepància entre el que suggereix el coneixement teòric, la gramàtica i el diccionari i el que et diu l'instint, o la víscera. Quan això passa, trio la víscera. Suposo que el que diré ara es pot aplicar a la majoria de llengües, però en el cas particular de les llengües nòrdiques, aquest salt entre la teoria i la víscera es fa molt evident quan tradueixes diàlegs. A la majoria de llengües nòrdiques, per exemple, no hi ha diferència entre el tractament de tu i el de vostè, tret dels casos de textos amb presència de dialectes o de textos antics; una altra cosa molt curiosa és que, en general, en aquestes llengües no existeix la paraula "sisplau" i, quan el parlant vol ser amable, intensifica l'ús de la paraula "gràcies" o utilitza altres fórmules alternatives que en cap cas es poden traduir literalment al català. I un capítol a part és el del llenguatge humorístic i les diferències socioculturals a l'hora de fer servir els renecs, és clar.
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Enllaço amb el que deia a la resposta anterior: víscera, sentit pràctic, i dosis generoses de naturalitat...
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
És evident que ajuda, però el fonamental a l'hora de traduir qualsevol autor és saber arribar al nervi de què ens vol dir, al seu missatge.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
Empàtica, sensible, i que capti l'essència del text literari que vol traduir. Sinó, potser, en comptes d'un text literari sortiria una cosa semblant a un paquet de pèsols congelats, que estan prou bé i són útils, però... una mica sonsos, no?
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
Sovint em pregunten com se'm va acudir començar a estudiar el suec. L'estiu del 2012 va fer vint-i-cinc anys que vaig començar a estudiar aquesta llengua tota sola, i gairebé per atzar. El suec em va obrir les portes d'altres llengües nòrdiques, cosa que va ser com caure en una piscina plena de xocolata boníssima... En fi, que vaig caure a la temptació de quatre potes i l'univers nòrdic em va ben enganxar. Si teniu ganes de llegir una mica més sobre com van ser els inicis d'aquesta passió, podeu consultar el link:
http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/312/1006/suec/meritxell-salvany.html
Quan em va mossegar el cuc de la traducció literària, em pensava que traduiria de les diferents llengües que havia après durant la infantesa i l'adolescència, que són el francès, l'anglès, l'italià i el suec. Però la vida sovint no va com un es pensa que anirà —cosa que, d'altra banda, ja està bé, perquè així un té l'oportunitat d'explorar camins que ni tan sols s'imaginava que existissin. El primer encàrrec que em van fer com a traductora literària va ser un llibre infantil; l'havia de traduir del suec al català. Després en va venir un altre, i després un altre... i tots eren del suec, o del noruec, al català. Així doncs, pràcticament sense adonar-me'n, però amb tossuderia, i per molt que això sembli una contradicció, em vaig anar especialitzant a traduir del suec i del noruec al català. Pel que fa a la traducció literària, mai no he traduït a cap altra llengua destí diferent del català, i les llengües d'origen són sempre el suec i el noruec.
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
I tant! Va ser Trollvinter, una de les novel·les de la sèrie dels Mumin, de l'escriptora i il·lustradora finlandesa de parla sueca Tove Jansson. Aquest llibre el va publicar l'editorial La Galera el 1995 amb el títol L'hivern dels trols, i després el va reeditar l'any 2011 amb el títol La família Mumin a l'hivern. Em fa molta il·lusió recordar Trollvinter i, en general, el fabulós univers de Tove Jansson precisament enguany, ja que se celebra el centenari del naixement de l'autora a tot el món.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
De la novel·la en què treballo ara mateix no em veig amb cor de parlar-ne gaire perquè encara no en tinc una visió global, però sí que puc avançar que el protagonista és un home molt actiu, i que la Meritxell està fent una mena de curset accelerat d'esports de tot tipus sense moure's de la cadira: boxa, paracaigudisme... D'altra banda, ara fa uns mesos vaig acabar un policíac i un llibre infantil. El policíac és Änglamakerskan (La mirada dels Àngels), de Camilla Läckberg, editat per AMSTERDAM ARA Llibres; el llibre infantil és Doktor Proktor og verdens undergang. Kanskje (El doctor Proctor i la fi del món. O no), de Jo Nesbø, i editat per La Galera. De la primera us puc dir que el repte principal va ser el mateix que em trobo sempre que tradueixo Läckberg, que és el de transmetre en tot el seu abast al lector català la gran habilitat que té aquesta escriptora a l'hora de presentar, sense embuts i "de viu en viu", les dèries i les misèries humanes i l'entrellat social del seu país. En el cas de l'altre llibre, el repte va ser, igual que als altres llibres de la sèrie, mirar de plasmar al text català amb naturalitat totes aquelles situacions en què el doctor i els seus petits ajudants estripen les costures de la fantasia fins a arribar a ranejar l'absurd, un absurd que però se serveix al lector amb una mà de realisme brutal.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
L'editor. En general, el tria l'editor.
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
Ui! Que és una pregunta trampa, aquesta? Ara seriosament. Trobo que el traductor ha de conèixer bé tant la llengua origen com la llengua destí i, molt en especial pel que fa a la llengua destí, sentir-s'hi còmode, perquè només així aconseguirà donar al lector un text natural i espontani. Sovint, mentre tradueixo, em veig a mi mateixa com una mena de Barbapapà —aquelles criatures de coloraines tan flonges i flexibles que són capaces d'adoptar un munt de formes diferents. Quan tradueixo m'agrada imaginar-me que, tal com fan els Barbapapà, em transformo en un caminet, en un pont, o en una passarel·la, amb l'objectiu de transmetre als lectors l'esperit i l'emoció de l'obra original. Això, per a mi, és el més difícil de fer, i alhora el més bonic. Naturalment, per sortir-te'n, i perquè la passarel·la que en certa manera ets tu mateix aguanti bé el pas dels lectors i no s'enfonsi, has de saber triar les paraules adequades.
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
Gairebé tots els llibres que he traduït m'han agradat, però també és cert que, si n'haig de triar un, no m'ho rumiaré gens i triaré Doktor Proktors tidsbadekar (El doctor Proctor i la banyera del temps). Per a mi, aquest llibre ho té tot, i quan dic tot, vull dir que hi trobem tendresa, intriga, aventura, crueltat, amor, i, per descomptat, la marca de la casa d'aquesta sèrie, que és la comicitat espatarrant. Amb aquest llibre, Nesbø ens ofereix un viatge extraordinari i esbojarrat en el temps i acosta petits i grans a diferents moments de la història universal amb un enfocament molt personal... En fi, no és cap secret que sóc una enamorada de tota l'obra de Jo Nesbø, perquè ho he dit més d'un cop i no em canso de repetir-ho.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Quan em pregunten sobre els mecanismes del procés de traduir, acostumo a dir que jo tradueixo "amb l'estómac" o "amb la panxa". El que vull dir quan faig servir aquestes expressions és que, sovint, es crea una mena de discrepància entre el que suggereix el coneixement teòric, la gramàtica i el diccionari i el que et diu l'instint, o la víscera. Quan això passa, trio la víscera. Suposo que el que diré ara es pot aplicar a la majoria de llengües, però en el cas particular de les llengües nòrdiques, aquest salt entre la teoria i la víscera es fa molt evident quan tradueixes diàlegs. A la majoria de llengües nòrdiques, per exemple, no hi ha diferència entre el tractament de tu i el de vostè, tret dels casos de textos amb presència de dialectes o de textos antics; una altra cosa molt curiosa és que, en general, en aquestes llengües no existeix la paraula "sisplau" i, quan el parlant vol ser amable, intensifica l'ús de la paraula "gràcies" o utilitza altres fórmules alternatives que en cap cas es poden traduir literalment al català. I un capítol a part és el del llenguatge humorístic i les diferències socioculturals a l'hora de fer servir els renecs, és clar.
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Enllaço amb el que deia a la resposta anterior: víscera, sentit pràctic, i dosis generoses de naturalitat...
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
És evident que ajuda, però el fonamental a l'hora de traduir qualsevol autor és saber arribar al nervi de què ens vol dir, al seu missatge.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
Empàtica, sensible, i que capti l'essència del text literari que vol traduir. Sinó, potser, en comptes d'un text literari sortiria una cosa semblant a un paquet de pèsols congelats, que estan prou bé i són útils, però... una mica sonsos, no?
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
Sovint em pregunten com se'm va acudir començar a estudiar el suec. L'estiu del 2012 va fer vint-i-cinc anys que vaig començar a estudiar aquesta llengua tota sola, i gairebé per atzar. El suec em va obrir les portes d'altres llengües nòrdiques, cosa que va ser com caure en una piscina plena de xocolata boníssima... En fi, que vaig caure a la temptació de quatre potes i l'univers nòrdic em va ben enganxar. Si teniu ganes de llegir una mica més sobre com van ser els inicis d'aquesta passió, podeu consultar el link:
http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/312/1006/suec/meritxell-salvany.html
Nom: Meritxell Salvany Balada
c/e: meritxellsalvany@gmail.com
Camilla Läckberg, La mirada dels àngels, AMSTERDAM ARA Llibres, 2014.
Jo Nesbø, El doctor Proctor i la fi del món. O no, Editorial La Galera, 2014.
Jo Nesbø, El doctor Proctor i la banyera del temps, Editorial La Galera, 2013.
Jo Nesbø, El doctor Proctor i les pólvores tirapets, Editorial La Galera, 2013.
Camilla Läckberg, L'Ombra de la sirena, AMSTERDAM ARA Llibres, 2012.
Tove Jansson, La familia Mumin a l'hivern, Editorial La Galera, 2011.
Tove Jansson, El pare Mumin i el mar, Editorial La Galera, 2011.
Gellert Tamas, L'assassí del làser, Edicions La Campana, 2010.
Sílvia Romero i Olea
La veu del traductor
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Meritxell Salvany Balada»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
Romero i Olea, Sílvia.
«Meritxell Salvany Balada»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
Lo Càntich - Número 24
Asíndeton, 2014
http://www.locantich.cat/2014/10/lo-cantich-numero-24-asindeton-2014.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada