"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Fidelitat»

Gemma Matas Gustems

Il·lustració:  Franz Marc

Gos estirat a la neu (Franz Marc)

Fidelitat


     En Joan tanca la botiga, deixa la persiana mig baixada i entra cap dins.

     La Diana està asseguda seguint tots els moviments del seu amic. Ell fa com si no la veiés i passa pel seu costat sense dir-li res, tot i que se li escapa la mitja rialla que sempre el traeix. La Diana segueix mirant. Sap que no trigarà gaire a fer-li la proposta que tant desitja. El seu amic no li ha fallat mai.

     Ell la mira i li fa un senyal:

     —Apa, anem.

     Ella s'aixeca d'un salt, gairebé se li tira a sobre llepant-lo, bellugant la cua amb força, surt al carrer i espera que el seu amo acabi de tancar la porta per anar a fer la passejada de cada nit.

     La Diana corre contenta i segueix la rutina diària: fer les seves necessitats i jugar una mica fins a tornar a casa.

     En Joan la segueix somrient. Com se l'arriba a estimar! Recorda quan va estar malalt, tants dies que va haver d'estar al llit sense poder veure's l'un i l'altre. I, quan per fi va millorar i la van deixar entrar a l'habitació, tots dos ploraven, ploraven amb sentiment, explicant-se moltes coses amb aquelles llàgrimes...

     La crida i li diu:

     —Apa, tornem. Demà hem d'anar a tirar una carta al tren i ja saps que arriba de matinada.

     La nit s'ha fet curta i ja són quarts de cinc. En Joan ja està a punt. Ella l'espera impacient. Quan obre la porta surt corrent com una tromba. Ell està tancant i de cop i volta es gira esverat: acaba de sentir el soroll d'un tret i el crit boig de la Diana caient a terra. Veu un guàrdia amb la pistola a la mà. Pensant que si li tirava a sobre s'ha espantat i no ha tingut altra reacció que prémer el ga-llet...

     En Joan, desesperat, corre al costat de la seva amiga. La veu immòbil al mig d'un bassal de sang. Els seus ulls oberts sembla que implorin tornar a la vida que brutalment li ha robat un miserable!

(Basat en un fet real)


Gemma Matas Gustems
(Barcelona, 1950)
«Fidelitat»

Il·lustració:
'Gos estirat a la neu (Franz Marc)'
"Gos estirat a la neu"
Franz Marc
(Munic, Alemanya, 1880 - Braquis, França, 1916)


Referència:
Matas Gustems, Gemma.
«Fidelitat»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24


Lo Càntich - Número 24 - Asíndeton, 2014
Lo Càntich - Número 24
Asíndeton, 2014

http://www.locantich.cat/2014/10/lo-cantich-numero-24-asindeton-2014.html


Lo Càntich - Número 24 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]