
El que resta
Els humans contemplen, absorts, la majestuositat del seu propi combat diví. L'èter és imperat pels incessants espetecs d’aquella teúrgia que malda en prendre el lloc a les estrelles. I els colors, al seu torn, senyoregen, feréstecs, el firmament, bo i composant formes del tot heterogènies, talment com núvols de cotó fluix en un cel de safir.
Quan el castell de focs fineix, però, només en resten el fum i la cendra, i el record fugaç del que va ser un bon moment.
Quan el castell de focs fineix, però, només en resten el fum i la cendra, i el record fugaç del que va ser un bon moment.
Edgar Cotes i Argelich
(Balaguer, 1997)
«El que resta»

"Els focs del cel"
Guillem Sostres Miranda
Referència:
Cotes i Argelich, Edgar.
«El que resta»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>

Cotes i Argelich, Edgar.
«El que resta»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>


Lo Càntich - Número 24
Asíndeton, 2014
http://www.locantich.cat/2014/10/lo-cantich-numero-24-asindeton-2014.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada