"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«El dia que vaig veure les aus sense braços»

Violant Barquet i Colomé

Il·lustració:  Séraphine Louis

L'arbre del Paradís (Séraphine Louis)

El dia que vaig veure les aus sense braços


     A l'hora del crepuscle, el cel incendiat era el senyal de nostre senyor. Passava el mateix quan hi havia lluna plena, no qualsevol lluna, sinó aquella bola de mel que queia densament fins a reposar a l'horitzó.

     Llavors jo em descalçava per estar més a prop del bosc, abraçava els arbres, arrancava arrels, collia herbes. A les cuines on feinejava, m'enduia la sang de l'aviram i el paper de ceba. Herr Uhde, que coneixia el meu do, em donava generoses propines, però jo preferia enviar-lo a ciutat perquè em comprés pigments i teles.

     I així naixien les flors immortals. De l'amor a la natura i la voluntat de nostre senyor. Perquè la natura produeix bellesa, però es marceix amb el pas del temps. Els temps el va crear nostre senyor per dotar-nos de moviment: ens insuflà la vida. Però com que l'eternitat es troba en la quietud, també inventà l'art. Ell volgué que les meves mans perpetuessin la bellesa de la natura. Vet aquí el meu do.

     Mentrestant, la gent, distreta amb la guerra, no s'adonava de res; tots desconfiaven de tots.

     Jo sí que veia el cel incendiat i la densitat de la lluna. Llavors caminava descalça pel bosc mentre ells dormien. Respirava el vapor de la terra. La dansa i el cant m'ajudaven a conjurar l'esperit creador. Tornava de la nit amb les puntes dels dits plenes d'alegria, i dins la cambra, pintava les flors immortals.

     Llavors van arribar els lladres i m'ho van prendre tot. M'esposaren, em lligaren i em tancaren en un forat fosc.

     Jo plorava i cridava com una criatura: ¡Homes del diable! Per fer-me callar, els lladres em clavaven injeccions que em desfeien les mans i els dits, fins que m'anorreaven del tot.


     Un dia, mirant les oques entre els barrots, vaig tenir un ensurt de mort: ¡les pobres criatures no tenien braços! I perquè no tenien braços, caminaven defectuoses i matusseres. I perquè no tenien braços, havien estirat tant el coll, però un coll no podia substituir dos braços; a pesar de tot, aquell esforç inútil les dignificava. Ai, i em faltava l'alè quan les veia caminar tan mancades! I la pena que sentia per les oques es va estendre als demés ocells. Tots ells sense bracets, tots ells, pobrets. Però l'àliga, el falcó i les altres aus més picardioses, s'havien fet prestar una membrana plomada de cada costat del seu cos. Les oques, en canvi, no s'adonaven que podien fer el mateix.

     Quan Herr Uhde em va treure del manicomi, jo ja m'havia convertit en oca, sense braços ni dits per a poder pintar com antany les flors immortals.

     Mirant el bosc amb tristesa, vaig sospitar que la natura era molt més imperiosa que nostre senyor. I sabent això, vaig sentir un desconsol irreparable.


Aquest relat està inspirat en la pel·lícula Séraphine (2008), de Martin Provost.


Violant Barquet i Colomé
(Tarragona, 1972)
«El dia que vaig veure les aus sense braços»

Il·lustració:
'L'arbre del Paradís (Séraphine Louis)'
"L'arbre del Paradís"
Séraphine Louis
'Séraphine de Senlis'
(Arsy, Oise, França, 1864 – Villers-sous-Erquery, França, 1942)


Referència:
Barquet i Colomé, Violant.
«El dia que vaig veure les aus sense braços»
Lo Càntich. N.24. Asíndeton, 2014
Juliol - Setembre, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 24>
EAN: 9772014303002 24>
ISSN 2014-3036-N.24


Lo Càntich - Número 24 - Asíndeton, 2014
Lo Càntich - Número 24
Asíndeton, 2014

http://www.locantich.cat/2014/10/lo-cantich-numero-24-asindeton-2014.html


Lo Càntich - Número 24 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]