"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Paraula de Núria:
«L'última cigarreta»

Núria Niubó i Cabau
Paraula de Núria (Núria Niubó i Cabau)

"Paraules que regalen els sentits,
teràpia per a cors malmesos.
Paraules. Provocadores de somnis,
renovadores d'il·lusions, silencioses,
canviants, de colors i formes,
amb vida pròpia, amb força."

L'última cigarreta (Clara de Jaume)

L'última cigarreta


     Fer la substitució de les seves classes de plàstica em feia sentir important. Des que vaig ser alumna seva es va desvetllar en mi el gust per formar-me en aquesta especialitat.

     No oblidaré mai aquell dia. Tots vam celebrar la seva visita a classe, els nens i jo estàvem segurs que venia a reincorporar-se, però va donar-me la mala noticia, "tinc càncer de pulmó", em digué a cau d’orella, "no en diguis res a ningú". I va acomiadar-se amb un trist somriure.

     El silenci de la classe em va fer trontollar, però havia d'encaixar i tirar endavant.


     Compartint el teu secret Guillem, vas aconseguir fer-me còmplice de tot.

     La rutina diària de comentar-te l'evolució de les classes es va convertir en desig de sentir-nos.

     En aquella hora la teva dona, la Roser, encara estava a la feina. Llavors, tu cercaves una cigarreta del teu amagatall i sorties al balcó amb el mòbil, esperant amb delit la meva trucada.

     Sentia com dia a dia s'apagava la teva ronca veu, mentre tu vivies intensament aquells minuts barreja d'addició i amor platònic.

     —Visc el dia esperant aquests instants, estimada Gemma, em deies. Incapaç de dir-te res, se'm trencava el cor i alhora plorava en silenci, sentint-me culpable. Eres conscient que prenies dies o potser mesos a la teva vida.

     —Aquest maleït càncer podrà amb mi, em deies sovint, però jo hauré viscut assaborint aquests instants.

     Un dia que no vaig poder trucar-te a l'hora de sempre, em va respondre la teva filla dient-me que estaves descansant; l'endemà, amb veu trencada i trist, em vas dir:

     —Què ja no m'estimes Gemma?

     I és que cada dia per a tu era una eternitat.

     Fent un gran esforç, vas assistir al dinar de fi de curs amb els companys. En acabar, i amb una mirada de complicitat, digueres "després de les postres, una cigarreta, eh". Vam sortir fora, i tots dos fumant en silenci, mirant-nos furtivament, ens vam acomiadar per sempre.

     Passades dues setmanes, una tarda, en trucar-te, agafà el mòbil la teva filla i va dir-me que ja no tenies forces per parlar.

     Ens vas deixar, apagant-te lentament al mateix temps que ho feia la cigarreta entre els teus dits.

     Mai vaig explicar als companys de l'escola que sabia el teu destí. Aquest serà sempre el nostre secret.


     No t'oblidaré mai Guillem. Només tu saps com t'he estimat.


Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
Paraula de Núria:
«L'última cigarreta»

Il·lustració:
'L'última cigarreta (Clara de Jaume)'
"L'última cigarreta"
Clara de Jaume


Núria Niubó i Cabau, autora i col·laboradora de Lo Càntich,
és autora del poemari:

'De l'alba al capvespre (Núria Niubó i Cabau)'
"De l'alba al capvespre"



Referència:
Niubó i Cabau, Núria
«L'última cigarreta»
A: Paraula de Núria
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
ISSN 2014-3036-N.23


Lo Càntich - Número 23 - Prosopopeia, 2014
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


Lo Càntich - Número 23 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]