![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Música
Les dues filles del Gran Compositor —sis i set anys— estaven acostumades al silenci. A la casa no havia de sentir-se ni un soroll, perquè el pare treballava. Caminaven de puntetes, en sabatilles, i només a ràfegues el silenci es trencava amb les notes del piano del pare.
I una altra vegada silenci.
Un dia, la porta de l'estudi va quedar mal tancada, i la més petita de les nenes es va acostar sigil·losament a l'escletxa; va poder veure com el pare, a estones, s'inclinava sobre un paper i anotava alguna cosa.
La nena més petita va córrer llavors cercant la germana gran. I va cridar, va cridar per primera vegada en tant silenci:
—La música del pare, no te la creguis ...! La inventa!
I una altra vegada silenci.
Un dia, la porta de l'estudi va quedar mal tancada, i la més petita de les nenes es va acostar sigil·losament a l'escletxa; va poder veure com el pare, a estones, s'inclinava sobre un paper i anotava alguna cosa.
La nena més petita va córrer llavors cercant la germana gran. I va cridar, va cridar per primera vegada en tant silenci:
—La música del pare, no te la creguis ...! La inventa!
Ana María Matute
(Barcelona, 26 de juliol de 1925 – 25 de juny de 2014)
«Música»
Homenatge a Ana María Matute,
que ens ha deixat.
Florentino Guiles
(Santiago de Xile, 1951)
«Música»
de l'obra:
«Música»
Las dos hijas del Gran Compositor —seis y siete años— estaban acostumbradas al silencio. En la casa no debía oírse ni un ruido, porque papá trabajaba. Andaban de puntillas, en zapatillas, y solo a ráfagas el silencio se rompía con las notas del piano de papá.
Y otra vez silencio.
Un día, la puerta del estudio quedó mal cerrada, y la más pequeña de las niñas se acercó sigilosamente a la rendija; pudo ver cómo papá, a ratos, se inclinaba sobre un papel y anotaba algo.
La niña más pequeña corrió entonces en busca de su hermana mayor. Y gritó, gritó por primera vez en tanto silencio:
—¡La música de papá, no te la creas...! ¡La inventa!
Y otra vez silencio.
Un día, la puerta del estudio quedó mal cerrada, y la más pequeña de las niñas se acercó sigilosamente a la rendija; pudo ver cómo papá, a ratos, se inclinaba sobre un papel y anotaba algo.
La niña más pequeña corrió entonces en busca de su hermana mayor. Y gritó, gritó por primera vez en tanto silencio:
—¡La música de papá, no te la creas...! ¡La inventa!
ooO0Ooo
Referència:
Matute, Ana María.
«Música».
Traducció: Guiles, Florentino.
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
Matute, Ana María.
«Música».
Traducció: Guiles, Florentino.
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014
http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada