"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

L'erotisme a la literatura:
«Més enllà dels límits de l'erotisme »

Joan Abellaneda i Fernández
L'erotisme a la literatura (Joan Abellaneda i Fernández)
"Amb aquesta secció ens volem apropar al coneixement d'aquesta realitat de la persona i la cultura: l'erotisme i, per tant, de la sexualitat humana. Naturalment, sempre en relació a la literatura i donarem un tomb per la història i per la geografia. Parlarem, doncs, de l'amor, de la persona, de la felicitat, del desig, dels instints, de la luxúria..."

Més enllà dels límits de l'erotisme: dels rituals ancestrals de la fecundació al sexe i a la transgressió



I
El tema




Bacus del Murtrar - Museu de Reus - F. X. Cabrero
Bacus del Murtrar (Museu de Reus)
Fotografia: F. X. Cabrero


     Arreu del món, les característiques més comunes dels Carnavals són la permissivitat i el descontrol. Aquella sensació que et transformes, del "tot s'hi val" per riure, ballar, saltar i fer el ximple. Ja fa més de 5.000 anys que el Carnaval ronda pel món i ja se'n realitzaven en honor del bou Apis a l'antic Egipte. Posteriorment i a l'època de l'Imperi Romà també se'n celebraven en honor a Bacus, la divinitat del vi. El costum, que es va estendre per Europa, també el van exportar cap Amèrica els navegants espanyols i portuguesos a partir del segle XV.

Les Heteres (gravat romà)
Les Heteres (gravat romà)

     El Carnaval precedeix l'inici del període de penitència que la religió cristiana catòlica situa el dimecres de cendra. Sempre, des dels seus orígens, van suposar uns dies de transgressió i disbauxa i per això no ens ha de sorprendre que l'Església, o totalitarismes, com el franquisme, els anorreessin. Els carnavals coincideixen amb el període de final de l'hivern i principis de la primavera i per tant amb la resurrecció de la natura. Reconverteixen les festes paganes romanes conegudes com a Lupercalia, que se celebraven el 15 de febrer. Tenien el seu epicentre en el Lupercal, la cova on la lloba alletà el bessons Ròmul i Rem segons els orígens mítics de Roma.

     Un dels components d'aquestes festes era la prostitució sagrada que duien a terme les lupae, les llobes. Eren festes molt populars i per això potser duraren fins a l'any 494, quan el papa Gelasi I les suprimí. També al març tenien lloc les festes Liberalia, en honor de Liber Pater i de la seva companya, Libera. Liber s'identificava amb el déu Bacus i també en aquestes festes tenia un protagonisme la protecció dels camps i la fertilitat de la terra, amb un ritual en què els adolescents donaven el pas a la vida adulta i per tant obrien les portes a la llibertat i la independència.

     En aquests inicis del Carnaval podem situar també els rituals festius en què es feia ofrena a les divinitats en forma de dones- prostitutes. Així apareixen les Heteres gregues, que eren la categoria més alta entre les prostitutes. Comparables a les geishes japoneses, posseïen una educació acurada, de conversa culta i podien administrar els seus propis béns, ja que eren independents i riques moltes d'elles. Algunes eminents Heteres van ser Aspasia, amant de Pericles; Teòdota, companya d’Alcibíades amb qui Sòcrates dialoga a les "Memorables" i Tais, companya d'Alexandre el Magne.

     Actualment, els Carnavals més celebrats del planeta són els de Rio de Janeiro (Brasil), el de Venècia (Itàlia) i el de Barranquilla (Colòmbia). A la península Ibèrica, dos dels Carnavals més importants tenen l'honor de tenir la categoria d'interès turístic internacional i són els de Santa Cruz de Tenerife i el de Cadis. Tanmateix aquí a Catalunya també podem trobar gran varietat de celebracions i curiosos carnavals com el que ara us explicaré.


     Aquest any 2014 el Carnaval de Torelló ha arribat ja a la trenta-sisena edició. Aquesta festa renovada  data de l'any 1978 i s'ha convertit en un referent a escala catalana. Diuen els nadius que el Pullassu és el tret de sortida del Carnaval. Amb aquest epígraf tan sexual s'inicia una cercavila lúdico-sexual-festiva amb uns personatges ben esperpèntics: Margalef, Xapot, la Guita Tita i Fortiana La Marrana, que són un homenatge als quatre Carnavals més famosos de Catalunya.

     Aquests són alguns dels crits que podrem sentir si ens passegem per Torelló en ple carnaval:

     "Donem la benvinguda al Cavaller del Gran Pullassu" "Que entri l'olla"
     "Recolliu el semen"
     "Margalef... uuuuh!!"
     "Endavant amb el vals de l'aparellament"
     "Que entri el botxí"
     "Porteu-me una botifarra"
     "Cal que la Guita faci l'última escorreguda"
     "No us quedeu cap gota a la boca"
     "Ara et tallarem la polla!"
     "Que entri la Fortiana la marrana"

     L'objectiu del Pullassu sempre ha estat recuperar l'esperit més ancestral del Carnaval (sexe i disbauxa), el de la terra, aquell que se celebra amb la participació de tot el poble. Margalef és actualment el Gegant amb el nardo més gran del món i en honor a la seva mega-titola, la festa va canviar de nom i se'n va dir El Pullassu.

Carnaval de Torelló
Carnaval de Torelló

     Aquest és, pas a pas, el ritual de la festa explicat pel Bruixot Xapot:

     1 - Invocació: Cal convèncer a la gent de Torelló que entrin al recinte sagrat (Plaça Vella). Per aconseguir-ho acostumo a utilitzar el vell truc de la cercavila. Els vilatans sempre acaben seguint-me. Un cop a la plaça cal convèncer a Margalef perquè entri al recinte sagrat. Per aconseguir-ho cal que tots els assistents cridin ben fort: "Margalef!! Uhuhuhuu!!" mentre mouen els braços de fora cap a dins. Cal que el crit sigui molt fort. Si no, Margalef no entrarà.

     2 - El sacrifici: Cal convèncer a Margalef que es deixi amputar el seu apèndix reproductiu. Durant alguns anys, els primers, se l’havia deixat escapçar a canvi de desflorar una verge. Com que actualment no és fàcil trobar una verge al poble de Torelló, no queda cap altre remei que realitzar un engany en forma de juguesca.

     Com que el fill bastard del Rei Carnestoltes I és una mica babau, i jo sóc un home savi, Margalef sempre tindrà les de perdre.

     3 - El Cavaller del gran Pullassu: Abans de deixar-se tallar el seu apèndix reproductiu, cal nomenar a un vilatà de Torelló que tingui cura i vetlli durant tot l'any del membre amputat. La missió d'aquest convilatà serà la d'engreixar (a base de fornicacions, festes amb vi i altres immoralitats) l'aparell amputat, que després d'un any de règim embotidor, rebrà el nom de Guita Tita (si tot va com ha d'anar, la Guita mesurarà uns 4 metres de llargada). Margalef escollirà entre els assistents al ritual el Cavaller, i en el moment en què es nomeni es ballarà una dansa en honor seu, utilitzant els moviments corporals, anomenats "pas del croissant" i "pas del flamenc creuat".

     Nota: Si tot funciona com cal, l'aparell reproductiu de Margalef rebrotarà anualment.

     4 - La Guita tita: És la tita amputada l'any anterior a Margalef i que el Cavaller del gran pullassu ha engreixat durant l'any. La Guita Tita entrarà a la plaça i, si el Cavaller ha fet bé la seva feina, la Guita Tita farà uns 4 metres de llarg per 2 d'ample. La Guita Tita, a part de ser la Tita amb més envergadura dels Països Catalans, és part essencial del ritual. La Guita Tita ballarà una dansa pòstuma. Aquesta dansa té dues parts. La primera és majestuosa i serveix perquè la Guita, en ple bany de masses, arribi al major punt erèctil. La segona part de la dansa és més animada i la Guita Tita es mou excitada dins una rotllana formada pels assistents a l'acte. Dels collons en sortirà foc, símbol inequívoc de passió sexual, i de la punta de la fava, amor en estat líquid. En el moment més àlgid de la dansa, la Guita Tita ejacularà de forma explosiva i morirà. La seva mort no serà en va, ja que el suc expulsat serà ingredient de l'apòzema màgic i de la carn se'n faran botifarres afrodisíaques per a tots els assistents.

     5 - L'Apòzema: Si la botifarra és el sexe, l'apòzema és la rauxa. Es tracta d'un beuratge amb poders disbauxadors format per sang de Verge, Remugada de Vaca, semen de la Guita Tita i sucre tallat de Colòmbia, que normalment arriba a última hora en transport aeri. Amb els ingredients dins l'olla sagrada es canta la cançó "Margalef Bastardu" mentre es remena l'apòzema.

     6 - L'Eucaristia: És important dir les paraules exactes. Cal alçar un calze amb apòzema dins i dir: Amunt els gots i que l'apozema s'aprï pel xargall. Tot seguit es tasta el beuratge. Amb l'altra mà agafarem una botifarra feta amb la carn de la Guita Tita i brandant-la a l'aire direm: "Amunt la botifarra i si no entra per la boca que entri per un altre forat!"


II
El racó ocult del joandemataro




L'abraçada - Pablo Picasso
L'abraçada - Pablo Picasso (1903)
Musée de l'Orangerie (París)


Pell en pell


... i una altra vegada
ens delirem en l'abraçada,
la que ens fem amb tot el cos,
pell en pell...
I vibrarem de nou,
com fan les cordes del violí,
quan els nostres dits
es perdin per camins prohibits
fins que el sol pur de l'albada
il·lumini els nostres sexes...
I una altra volta
quedarem atrapats per l'escalf,
amb les carns desfetes,
seduïts per la humitat de l'oasi,
fins que junts guarim les ferides
bevent dels calzes que vessen mel.
I, per un instant, el Paradís
no serà miratge
i les flors s'eixamplaran amb passió
i els troncs enlairats cercaran la llum
i correran les aigües - correran -
fins que allà dins, els crits del gaudi
ofeguin tot dolor
i la sang retorni als cors.
... i una altra vegada,
quan les ofrenes siguin deixades
serem pell dins la pell
serem carn oberta
serem espurna,
espurna d'amor.

Sí, amor... sí.


Joan Abellaneda i Fernández
«Pell en pell»


Joan Abellaneda i Fernández,
articulista i membre de l'Equip Editorial de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Esquitxos d'una vida' -Joan Abellaneda i Fernández- (obre nova finestra)
Esquitxos d'una vida



Referència:
Abellaneda i Fernández, Joan.
«Més enllà dels límits de l'erotisme»
A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
ISSN 2014-3036-N.23


Lo Càntich - Número 23 - Prosopopeia, 2014
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


Lo Càntich - Número 23 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]