"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La caputxa catalana»

Dolors Monserdà i Vidal

Il·lustració:  Lídia M. Nogales

Violes i romaní (Lídia M. Nogales)

La caputxa catalana

Violes y romaní.

A les meves filles

Dintre la caxa de nuvia,
de noguera y de vorí,
ab lo rusch y la filosa,
lo gipó y lo drap de bri,
barretina roja y musca
y gambeto del padrí,
molts anys fa que 'n so tancada,
enyorant, ¡trista de mi!
la flayra de ginesteres,
violes y romaní.

Plegadeta m'hi deixaren
des que l'àvia va morí;
ni sols per aná als sufragis
la nora me féu serví;
per follies dels vilatges,
ma senzillesa avorrí...
¡Com si els caps qui 'm rumbejaren
jo no 'ls hagués fet lluí!
¡Ay, si parlarne volguessen
violes y romaní!

Prou dirien les vegades
que ab l'ayret del bon matí,
al baixá á Missa primera,
los qui 'ns veyen pel camí
deyen á la minyoneta
que s'abrigallava ab mi:
«¡Ets la nina més ayrosa
que ha somiat cap fadrí!
¡Si apar que a ton pas esclaten
violes y romaní!»

Y ella, soptantli á la cara
una onada de carmí,
sombrejant ab la caputxa
sos ulls d'estel vespertí,
semblant la perdiu novella
qu 'acaben d'espaordí,
rost avall per la drecera,
com portada pel garbí,
s'esmunyia entre ginestes,
violes y romaní.

Lo cap acotat á terra,
lo cor en l'anyell Diví,
lo cistelló per l'oferta,
pels qui en Déu varen finí;
si en lo camp era ridolta,
en la església gessamí:
los minyons li'n feyen rotllo
pera véurela sortí;
que ab sa flayra... ¡s'amagaven
violes y romaní!

De sospirs y d'amoretes
¡quants ramells n'hi vaig cullí
fins que al hereu d'eixa plana
ma mestressa doná 'l !
¡Prou que avui les seus nétes
ho voldrien assolí
lo que ab l'humil caputxeta
la seva àvia va gaudí;
¡més no escauen ab follies
violes y romaní!

Des que 'l vent d'usances noves
tancada me dexá aquí,
ni escolto 'l drinch de les unces
ni de la vrema 'l tragí.
La malura arrasa vinyes,
les guerres fan estremí,
y 'ls fills de la nostra terra
¡al rey han d'aná a serví!...
¡Com no heu mort ab plors de mares,
violes i romaní!

Y ab eix baf de mort i angoxa
que arreu se deixa sentí,
flochs y modes de les viles
foll lo camp vol escarní;
¡ja les filles de montanya
no es conexen pel vestí;
¡ja han llençat lo gipó negre,
lo blauet y 'l drap de bri
amb sa flayra de ginesta,
violes i romaní!

Usances, furs y riquesa,
¡vos heu soterrat ab mí!
Dels passats s'estrafan modes,
mes l'esprit ¡se'l deix morí!...
¡Oh, bons corchs y arnetes blanques!
quan m'arrebaceu d'aquí,
¡porteu la pols de mes runes
al vell cim del puig veí,
hont finesca ab ginesteres,
violes y romaní!


Dolors Monserdà i Vidal
(Barcelona, 1845-­1919)
«La caputxa catalana»

Il·lustració:
'Violes i romaní (Lídia M. Nogales)'
"Violes i romaní"
Lídia M. Nogales


Referència:
Monserdà i Vidal, Dolors.
«La caputxa catalana»
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
ISSN 2014-3036-N.23


Lo Càntich - Número 23 - Prosopopeia, 2014
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]