"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

El mercader de tulipes:
«Crònica XXVII»

Toni Arencón i Arias
El mercader de tulipes (Toni Arencón i Arias)
   "El mercader de tulipes amava tant les seves flors que envoltava els peduncles amb pergamins lligats amb cintes blaves i descrivia en versos d'elogi les seves qualitats. Mai no va saber que no li compraven les tulipes per la seva bellesa, sinó per la bellesa dels seus versos, escrits en pergamins nuats amb cintes blaves, que envoltaven les tiges de les seves flors amades."

Tirr (Toni Arencón i Arias)

Crònica XXVII


     «Així que aquest és l'exacte color del terra de Tirr!», va exclamar, en veu alta, malgrat que ningú més no podia escoltar aquelles paraules.

     Agenollat, el capità de l'expedició acariciava la sorra rogenca i la deixava caure des de la mà, sentint com lliscava entre els dits enguantats. Encara no comprenia com havia pogut salvar la vida, ni quin error —humà o mecànic— havia provocat l'accident. Només sabia que s'havia despertat, commocionat i desorientat, a un centenar de iardes de la nau, destrossada, i no havia trobat cap rastre dels altres tripulants de l'expedició.

     Sobre el seu cap, en quart minvant, la posició de les llunes irregulars de Tirr anticipaven l'arribada propera del capvespre. Es va adonar que s'apropava una tempesta elèctrica. «M'haig de fer a la idea. No hi ha res a fer», va pensar. «Em trobo sol, terriblement sol, en un planeta desèrtic».

     Per costum (o inèrcia... o instint...), va palpar la butxaca superior esquerra del seu uniforme i va trobar la vella llibreta folrada amb tapes grogues. Llavors, i només llavors, va comprendre. Ho va comprendre tot.

     Assegut sobre una roca, sense consciència concreta del temps, va començar a escriure un relat sobre una nau estavellada a la superfície d'un planeta encara per explorar, sobre un viatger espacial i sobre una ciutat alienígena construïda per una civilització ancestral, edificada en un punt inconcret, entre muntanyes metàl·liques, pujols blaus i mars de sorra.

     Llavors, del no-res, coincidint amb el moment concret i exacte en el qual escrivia els primers paràgrafs, la ciutat que descrivia es va començar a materialitzar... davant dels seus ulls, en la línia més propera i diàfana de l'horitzó... amb els edificis de reflexos argentats, els ponts penjants, els amfiteatres, les rampes de pedra llaurada i la cúpula de vidre que la cobria i la protegia de la radiació. Allà... davant mateix d'ell! Tot el que escrivia anava prenent forma material davant mateix d’ell!

     I va somriure. Havia comprès que es trobava, per fi, al cel que sempre havia somiat. Al seu cel. Al cel dels escriptors. En un lloc intermedi entre el paradís i les estrelles.

     I el capità Bradbury va continuar escrivint...

oo0O0oo

En homenatge a Ray Bradbury
(Waukegan, Illinois, 22 d'agost de 1920 – Los Angeles, 5 de juny de 2012),
en el segon aniversari de la seva mort.



Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
«Crònica XXVII»

Il·lustració:
'Tirr (Toni Arencón i Arias)'
"Tirr"
Toni Arencón i Arias


Referència:
Arencón i Arias, Toni.
«Crònica XXVII»
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
ISSN 2014-3036-N.23


Lo Càntich - Número 23 - Prosopopeia, 2014
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


Lo Càntich - Número 23 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]