"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Autisme
Trenquem el silenci amb la Poesia

Projecte Àgatha - Diversos autors

Autisme. Trenquem el silenci amb la Poesia (Diversos autors)

Autisme
Trenquem el silenci amb la Poesia

150 poetes

Viena edicions
Col·lecció: Poesia, 178
Pàgines: 240
Format: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica amb solapes i guardes

A cura de:
Miquel Àngel Lladó Ribas - Eduard Miró i Saladrigas - Víctor Panicello
Gabriel M. Pérez - Marta Pérez i Sierra

Pròleg de:
Laura Borràs i Josep Cuní

Il·lustració de coberta:
Miguel Gallardo

Il·lustracions interiors:
Pere Cabaret

Web Projecte Àgatha:
http://projecteagatha.wordpress.com/


     Cent cinquanta poetes escriuren per trencar el silenci que envolta l'autisme. Amb la coordinació de Miquel Àngel Lladó, Eduard Miró i Saladrigas, Víctor Panicello, Gabriel M. Pérez Fuster i Marta Pérez i Sierra; publicat per Viena Edicions, i sota el paraigües del Projecte Àgatha, el llibre pretén ser un mitjà per sensibilitzar sobre l'autisme; tots els drets d'autor del llibre aniran destinats íntegrament a entitats de Catalunya i Illes Balears que donen servei a persones amb autisme i les seves famílies.

     El Projecte Àgatha, que va néixer per sensibilitzar sobre l'autisme, és una iniciativa que van impulsar Gabriel Maria Pérez, poeta i pare de l'Àgatha, una nena de 13 anys amb aquest trastorn que afecta 6 de cada 1.000 nens; Marta Pérez i Sierra, poeta; Eduard Miró i Saladrigas, poeta; Miquel Àngel Lladó Ribas, poeta, i Víctor Panicello, escriptor de narrativa.

     Tots junts van decidir posar en marxa aquest projecte solidari de conscienciació i que és la llavor de la qual neix aquest poemari tan especial.

     L'autisme és un món desconegut i carregat de silencis. Per apropar-se a les persones que pateixen aquest trastorn, els coordinadors d'aquest llibre, impulsors del Projecte Àgatha de sensibilització sobre l'autisme, han reunit cent cinquanta poetes i els han demanat que trenquin aquest silenci amb el llenguatge de la poesia.

El silenci i la mirada

     De vegades un silenci pot ser més eloqüent que un raig de paraules. Però sol passar amb el silenci volgut, com el que m'envolta en el moment d'escriure aquestes grases. Un silenci desitjat que et permet retrobar-te, escoltar-te, decidir-te. un silenci que et facilita refer-te de les allaus d'impactes informatius que et persegueixen, t'atabalen, t'obliguen i et marquen. El silenci del descans. El silenci com a element de desconnexió imprescindible amb el món que t'envolta i et condiciona. Però aquest no és el silenci obligat, decretat o imposat. No és el silenci infranquejable de qui no sap, no pot o a qui no deixen parlar. Davand d'un silenci imponderable com aquest, queda la mirada.

     De vegades una mirada és més expressiva que una sentència. Aquesta mena de mirades, però, solen ser determinants, definides, clares. Mirades netes de qualsevol sospita, com la de l'infant que et reclama atenció abans d'aprendre a expressar-se. Mirades que contrasten amb les de l'adlt, que les defuig per cansament o otorbació. I aquestes dues mirades són les que ens fan entendre si estem davant d'un cas d'innocència o de culpabilitat, d'il·lusió o de frustració, de dolcesa o d'aspror. En definitiva, esperar o fugir.

     Els que vivim de les paraules, que les necessitem per intentar transmetre les coses que passen i explicar les fets del dia, correm el risc de menystenir la importància de la mirada. Exercitem l'oïda i evitem els ulls. Quin error el nostre! Oblidem que la manera de detectar si ens enganyen amb el discrus és fixar la vista en l'interlocutor i comprovar si ens correspon amb la mateixa intensitat. És clar que ens pot enganyar, que pot haver-se convertit en un cínic amb el qualno el relacionem, en un actor que dibuixa el personatge que no és mentre lluita per no perdre el control de l'acció que representga. Aquest risc, en canvi, no el correm amb la mirada. Per això és importatn que la càmera vagi apropant-se lentament al protagonista fins a tancar amb un pla curt i deixar els ulls a la intempèrie. Missatge nu, comunicació completa, transmissió impecable. I és llavors quan l'espectador ho entén tot.

Josep Cuní
Periodista


'Autisme. Trenquem el silenci amb la Poesia (Diversos autors)'
"Autisme. Trenquem el silenci amb la Poesia"
Diversos autors



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«Autisme:
Trenquem el silenci amb la Poesia»

Diversos autors
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
ISSN 2014-3036-N.23


Lo Càntich - Número 23 - Prosopopeia, 2014
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


Lo Càntich - Número 23 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]