![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Autisme
Trenquem el silenci amb la Poesia
Col·lecció: Poesia, 178
Pàgines: 240
Format: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica amb solapes i guardes
A cura de:
Miquel Àngel Lladó Ribas - Eduard Miró i Saladrigas - Víctor Panicello
Gabriel M. Pérez - Marta Pérez i Sierra
Pròleg de:
Laura Borràs i Josep Cuní
Il·lustració de coberta:
Miguel Gallardo
Il·lustracions interiors:
Pere Cabaret
Web Projecte Àgatha:
http://projecteagatha.wordpress.com/
Cent cinquanta poetes escriuren per trencar el silenci que envolta l'autisme. Amb la coordinació de Miquel Àngel Lladó, Eduard Miró i Saladrigas, Víctor Panicello, Gabriel M. Pérez Fuster i Marta Pérez i Sierra; publicat per Viena Edicions, i sota el paraigües del Projecte Àgatha, el llibre pretén ser un mitjà per sensibilitzar sobre l'autisme; tots els drets d'autor del llibre aniran destinats íntegrament a entitats de Catalunya i Illes Balears que donen servei a persones amb autisme i les seves famílies.
El Projecte Àgatha, que va néixer per sensibilitzar sobre l'autisme, és una iniciativa que van impulsar Gabriel Maria Pérez, poeta i pare de l'Àgatha, una nena de 13 anys amb aquest trastorn que afecta 6 de cada 1.000 nens; Marta Pérez i Sierra, poeta; Eduard Miró i Saladrigas, poeta; Miquel Àngel Lladó Ribas, poeta, i Víctor Panicello, escriptor de narrativa.
Tots junts van decidir posar en marxa aquest projecte solidari de conscienciació i que és la llavor de la qual neix aquest poemari tan especial.
L'autisme és un món desconegut i carregat de silencis. Per apropar-se a les persones que pateixen aquest trastorn, els coordinadors d'aquest llibre, impulsors del Projecte Àgatha de sensibilització sobre l'autisme, han reunit cent cinquanta poetes i els han demanat que trenquin aquest silenci amb el llenguatge de la poesia.
El Projecte Àgatha, que va néixer per sensibilitzar sobre l'autisme, és una iniciativa que van impulsar Gabriel Maria Pérez, poeta i pare de l'Àgatha, una nena de 13 anys amb aquest trastorn que afecta 6 de cada 1.000 nens; Marta Pérez i Sierra, poeta; Eduard Miró i Saladrigas, poeta; Miquel Àngel Lladó Ribas, poeta, i Víctor Panicello, escriptor de narrativa.
Tots junts van decidir posar en marxa aquest projecte solidari de conscienciació i que és la llavor de la qual neix aquest poemari tan especial.
L'autisme és un món desconegut i carregat de silencis. Per apropar-se a les persones que pateixen aquest trastorn, els coordinadors d'aquest llibre, impulsors del Projecte Àgatha de sensibilització sobre l'autisme, han reunit cent cinquanta poetes i els han demanat que trenquin aquest silenci amb el llenguatge de la poesia.
De vegades un silenci pot ser més eloqüent que un raig de paraules. Però sol passar amb el silenci volgut, com el que m'envolta en el moment d'escriure aquestes grases. Un silenci desitjat que et permet retrobar-te, escoltar-te, decidir-te. un silenci que et facilita refer-te de les allaus d'impactes informatius que et persegueixen, t'atabalen, t'obliguen i et marquen. El silenci del descans. El silenci com a element de desconnexió imprescindible amb el món que t'envolta i et condiciona. Però aquest no és el silenci obligat, decretat o imposat. No és el silenci infranquejable de qui no sap, no pot o a qui no deixen parlar. Davand d'un silenci imponderable com aquest, queda la mirada.
De vegades una mirada és més expressiva que una sentència. Aquesta mena de mirades, però, solen ser determinants, definides, clares. Mirades netes de qualsevol sospita, com la de l'infant que et reclama atenció abans d'aprendre a expressar-se. Mirades que contrasten amb les de l'adlt, que les defuig per cansament o otorbació. I aquestes dues mirades són les que ens fan entendre si estem davant d'un cas d'innocència o de culpabilitat, d'il·lusió o de frustració, de dolcesa o d'aspror. En definitiva, esperar o fugir.
Els que vivim de les paraules, que les necessitem per intentar transmetre les coses que passen i explicar les fets del dia, correm el risc de menystenir la importància de la mirada. Exercitem l'oïda i evitem els ulls. Quin error el nostre! Oblidem que la manera de detectar si ens enganyen amb el discrus és fixar la vista en l'interlocutor i comprovar si ens correspon amb la mateixa intensitat. És clar que ens pot enganyar, que pot haver-se convertit en un cínic amb el qualno el relacionem, en un actor que dibuixa el personatge que no és mentre lluita per no perdre el control de l'acció que representga. Aquest risc, en canvi, no el correm amb la mirada. Per això és importatn que la càmera vagi apropant-se lentament al protagonista fins a tancar amb un pla curt i deixar els ulls a la intempèrie. Missatge nu, comunicació completa, transmissió impecable. I és llavors quan l'espectador ho entén tot.
De vegades una mirada és més expressiva que una sentència. Aquesta mena de mirades, però, solen ser determinants, definides, clares. Mirades netes de qualsevol sospita, com la de l'infant que et reclama atenció abans d'aprendre a expressar-se. Mirades que contrasten amb les de l'adlt, que les defuig per cansament o otorbació. I aquestes dues mirades són les que ens fan entendre si estem davant d'un cas d'innocència o de culpabilitat, d'il·lusió o de frustració, de dolcesa o d'aspror. En definitiva, esperar o fugir.
Els que vivim de les paraules, que les necessitem per intentar transmetre les coses que passen i explicar les fets del dia, correm el risc de menystenir la importància de la mirada. Exercitem l'oïda i evitem els ulls. Quin error el nostre! Oblidem que la manera de detectar si ens enganyen amb el discrus és fixar la vista en l'interlocutor i comprovar si ens correspon amb la mateixa intensitat. És clar que ens pot enganyar, que pot haver-se convertit en un cínic amb el qualno el relacionem, en un actor que dibuixa el personatge que no és mentre lluita per no perdre el control de l'acció que representga. Aquest risc, en canvi, no el correm amb la mirada. Per això és importatn que la càmera vagi apropant-se lentament al protagonista fins a tancar amb un pla curt i deixar els ulls a la intempèrie. Missatge nu, comunicació completa, transmissió impecable. I és llavors quan l'espectador ho entén tot.
Josep Cuní
Periodista
Periodista
"Autisme. Trenquem el silenci amb la Poesia"
Diversos autors
Referència:
Culturàlia.
«Autisme:
Trenquem el silenci amb la Poesia»
Diversos autors
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
Culturàlia.
«Autisme:
Trenquem el silenci amb la Poesia»
Diversos autors
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014
http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada