"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Una mar de paraules:
«Joan Cristòfor Colom. L'almirall de Catalunya»

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig

Primer desembarco de Cristóbal Colón en América (Dióscoro Teófilo Puebla Tolín)

Joan Cristòfor Colom. L'almirall de Catalunya


     Els catalans tenim la dèria de fer-nos les coses nostres, si es vol ben nostres, però no som els únics, això també ho apliquen en altres llocs. Són molts els que pretenen fer-se seu en Cristóbal Colón (1436/1451-1506), o millor dit Cristòfor Colom? Sí que se sap que morí a Valladolid i fou enterrat al convent de Sant Francesc de la mateixa població. L'11 d'abril del 1509 i per desig exprés del seu fill Diego, el cos fou traslladat al Monestir de la Cartuja de Sevilla. El 1542, la vídua Maria Toledo decidí complir el desig del marit i fou portat a la Catedral de Santa Maria de l'Encarnació a Santo Domingo, República Dominicana. El 1795 traslladaren les restes a l'Havana, ja que estava en poder dels francesos i finalment, el 1898 després de la Guerra de la Independència de Cuba foren transportades a la Catedral de Sevilla.

Cristòfor Colom
     Recordeu ara fa uns anys la cançó paròdica que en féu del tema Javier Gurruchaga amb la seva orquestra Mondragón, la va intitular "El huevo de Colón", amb una tornada que feia: "Colón el genovés, Colón el portugués. Colón tenía uno. Ay, Cristóbal, ni dos ni tres". Corria el 1992, però la nostra Trinca fins i tot se'ls va avançar amb "El huevo de Colón" (1989). Bé, ha estat una controvèrsia que la gent ha emprat de sempre, en canvi sí que sabem on va morir, a Valladolid. D'aquest fet del naixement se n'han fet mil i una paròdies, però el que em queda ben clar, és després de llegir l'obra Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya (2006) del filòleg i historiador català Jordi Bilbeny és que era català, cosa que tampoc tenia clara. Al llarg d'aquesta obra ens exposa les teories fonamentades que expliquen que era català. Anem a veure les principals teories que recull Jordi Bilbeny i que demostren que el nostre protagonista era veí nostre.

     • Sigfrido Radaelli dins l'obra La institución virreinal en las Índias (1957) glossava que el virrei del Perú, el comte de Chinchón, afirmava que mai no hi havia hagut virrei a la corona de Castellà. Tot i que autors castellans havien pretès demostrar l'existència d'un cas aïllat de virrei a Castella. En tot cas, sí que n'hi havia hagut d'esporàdics a Castella i Lleó.

     • Colom va demanar el títol de virrei i governador reial. Recordem que el virrei era el delegat que governava en nom del rei.

     • Hi ha molts cognoms Colom a Catalunya i no tants amb el castellà de Colón.

     • A les Capitulacions de Santa Fe, Granada (1492-1498) document realitzat pels Reis Catòlics sobre l'expedició de Cristòfor per al descobriment i conquesta d'Amèrica no es fa esment de la nacionalitat d'en Colom. Estan signades per Joan de Coloma, secretari i home de confiança del rei Ferran, o el que és el mateix, Cristòfor Colom. Això demostrava segons Rafael Calzada a La patria de Colón (1920), que els reis haguessin donat tant poder a un aventurer estranger i desconegut.

     • Segons Lluís Ulloa a Noves proves de la catalanitat de Colom. Les grans falsedats de la tesi genovesa (1927), si Colom hagués estat genovès ho hagués fet constar en els documents i en els títols. Seria una oposició i hauria d’haver-se nacionalitzat castellà perquè no interessava que descobrís Amèrica un estranger.

     • Mossèn Joan Pere amb Joan de Coloma van coordinar les capitulacions entre els Reis Catòlics.

     • El pas de Colom per Palos-La Rábida és una fabulació de fa molts segles. Com ho proven Antonio Rumeu de Armas a La Rábida y el descubrimiento de América. Colón, Marchena y Fray Juan Pérez (1968).

     • Les cartes de navegació poden provar que Colom podria ser de Mallorca i a Itàlia hi havia l'escola que hi posà els noms. Hom va intentar modificar les cartes de navegació de l'amic de Colom per esborrar el context català, tot i que a Castella no hi havia tallers de cosmografia nàutica. Així com tampoc es van trobar cartes nàutiques fetes per castellans. Aquesta tesi és recollida per José M. Martínez-Hidalgo dins Enciclopedia general del mar (1982).

     • Segons la portada de la Historia general de los hechos castellanos en las islas y tierra firme del mar océano (1601), realitzada per Antonio de Herrera, hi ha dues naus amb gallardets bigarrats i una vila fortificada, el Pals empordanès. A més el 1492, el comte de Miranda era el comte d'Empúries. "El Almirante sale de Palos. Villa del conde de Miranda a descubrir". Aquest fet també apareix relatat en la segona edició d'aquesta obra el 1726. La vinyeta mostra les tres caravel·les amb banderes catalanes i el dibuix de la vila fortificada és calcat a la vila empordanesa de Pals. Ho corroboren les muralles, les torres de defensa, la torre de guaita, l'església, la situació geogràfica i el perfil arquitectònic. Aquest fet també s'inclou al film de David Grau, L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'Estat? (2003).

Cristòfor Colom - Escuts

        1. Escut d'armes concedit a Colom pels Reis Catòlics el 1493.
        2. Escut dels Colom amb lleó coronat el 1502.
        3. Escut dels ducs de Veragua descendents de Colom amb l'anagrama A Castilla y León nuevo mundo Colón.

     • La vila andalusa de Palos no era situada al comtat de Miranda sinó al de Niebla. Comtat en contacte amb Portugal. Colom hi anà perquè hi tenia dos cunyats. Palos mai havia estat fortificada. Si va tenir un Castell fora de cap estructura, a l'inrevés passava a Pals. L'únic Palus existent és a Catalunya, Palo, i això es pot comprovar al Mapa d'Espanya del planisferi (1944) d'en Sebastià Cabot.

     • Castell de Sant Miquel o molí fortificat de Pals apareixien al gallardet bigarrat de dues naus de les tres de l'expedició.

     • Cognom català a gairebé totes les edicions europees de la lletra on anunciava la descoberta, on escriu sempre "Colom". A més de la gran quantitat de catalanismes que apareixen en tots els escrits que feia Colom. Recollit dins Josep Maria Castellnou, Cristòfor Colom, Català (Com parlava Cristòfor Colom)? (1989).

     • La multitud de topònims Catalans amb què batejà les noves terres d'Amèrica.

     • Els lligams genealògics amb la família barcelonina dels Colom-Bertran. Les identitats heràldiques amb aquesta família.

     • Miguel de Almaçan en un document de la cancelleria reial signat pels monarques, confirmava que Cristòfor Colom pertanyia a un estat de la monarquia catalana pel dret natural igual que els seus germans.

     • Els individus no naturals d'un lloc no podien participar en les tasques de govern a Castella. Colom feia les funcions d'almirall, virrei i governador general. Demostra que Colom participà activament en el govern i la política, una prova més que era català. El Colom de Barcelona era militar, diputat, ambaixador, capità, vicealmirall, governador i polític actiu. Si es tenia els Reis Catòlics com a senyors naturals de Castella i ell, Colom i els seus germans eren estrangers, llavors, era de qualsevol estat de Catalunya.

     • Estreta relació entre Joan —Cristòfor Colom— i l'almirall Bertran. La mare de Colom es deia Caterina Bertran.

     • Colom signava en català:

Signatura Cristòfor Colom - 1

S.
.S.A.S.
XMY
El Almirant

Signatura Cristòfor Colom - 2

.S.
.S.A.S.
XMY
Xpo FERENS

     • Tots els marins almiralls eren catalans. "Almirant" era un mot català en ús entre els segles XV i XVI. Ho podeu trobar dins Caius Parellada, La monarquia catalana medieval. El Regne de Catalunya (1993).

     • Cristòfor Colom es casà amb Felipa de Coïmbra, germana del rei Pere IV de Catalunya i néta del comte Jaume d'Urgell. Inclòs dins de l'obra de Caius Parellada, La dona del descobridor Colom. D'aquesta manera, Colom rep el càrrec d'almirall. Només atorgat a parents propers. Per tant, Colom era parent dels almiralls de Catalunya. Era nebot polític —gendre de la cunyada— de l'almirall Joan —Ramon— Folc de Cardona.

     • Colom havia exercit un càrrec polític i tenia un passat militar perquè coneixia les lleis i la Constitució de Catalunya.

     • Colom estava vinculat a les famílies regnants de Sicília, que alhora estaven vinculades a la casa reial catalana.

     • Pere Català i Roca dins Quatre germans de Colom, el 1492 (1976) inclou que Colom pertanyia a una família de banquers, militars, comerciants, eclesiàstics i polítics. Establerts amb ric patrimoni a Barcelona i gaudiren de privilegi militar.

     • Joan Colom és el mateix que Joan Cristòfor Colom. Cristòfor Colom signava de les dues maneres. J majúscula entrellaçada per una S. (:) Davant XPO sol aparèixer una J i al seu damunt una S que significaria JohanneS. Descrit per Geo Pistarino a Cristòfor Colombo: l'enigma del criptograma (1990). Va veure tres variants en la signatura de Colom, El Almirante, Virey i Christo Ferens.

     • En la concessió de les noves armes reials que li atorgaren els reis a les corts de Barcelona per mitjà de la Provisió reial del 20 de maig del 1493, en compensació per la descoberta de les terres ultraoceàniques els antics senyors familiars del gran Almirall van desaparèixer del nou escut. A partir d’aquí el cognom Colom de la família ja no hi tindrà presència.

     • Es van introduir armes en l'escut de Colom per ocultar els veritables orígens del descobridor. Els cinc escudets de Portugal foren canviats per cinc àncores dels almiralls de Castella, i d'aquesta manera, vincular els orígens de Colom amb un membre de la família portuguesa.

     • El parentiu de la dona de Colom era el següent:

Arbre genealògic de Felipa de Coïmbra i d'Urgell

     • Caius Parellada i Cardellach dins Cristòfor Colom I Catalunya. Una relació indefugible (1992) recull que Felipa de Coïmbra era besnéta de Pere III el Cerimoniós.

     • Colom era nebot de Ferran el Catòlic. Fill natural del príncep Carles de Viana. Colom fou príncep i virrei de les Índies. Recollit dins Honors pòstums de príncep per a l'almirall Colom (1996) i C. Monrabà, Monumento a Cristóbal Colón.

     • Cristòfor Colom estigué estretament vinculat a la casa reial catalana, lloc on visqué durant cinc anys.

     • A Castella no van existir els càrrecs de virrei ni de governador general, incongruència que apareix en molts llibres, demostra que el càrrec li fou atorgat per un rei català.

     • Palos de Moguer no havia tingut mai port.

     • A tots els plànols que Cristòfor Colom va emprar durant el seu viatge hi havia l'escut de Catalunya que apareixia amagat.

     • Les cartes que escrivia Colom als Reis Catòlics estaven plenes de catalanades.

     • Els Coloms catalans tenien un colom a l'escut i els Coloms genovesos tres. Es va fer desaparèixer aquest signe. Segons Ulloa, l'escut era català però fou desfigurat pels falsaris.

     • Caius Parellada a Colom venç Colombo. La vera naturalesa catalana del descobridor del nou món, no entén per què Colom volia ocultar el seu nom de l'escut, si apareixia estampat a la documentació oficial signada a Barcelona. Al Libro de los linajes de España, Garci Alonso de Torres es documentava que a l'escut d’armes de Cristòfor Colom hi apareixia un colom d'argent sobre un camp d'atzur. També testimonia aquest fet més modernament Fèlix Domènech a Nobiliari General Català i llinatges o els germans García Carrafa a Enciclopedia heráldica y genealógica hispanoamericana. L'escut de Colom també fou eliminat dels llibres perquè no es veiés que era català.

     • Un estranger genovès no podia haver rebut les armes reials.

     Com a curiositat, els xinesos van arribar a Amèrica abans que Cristòfor Colom, cosa provada per l'art antic, però mai van fer publicitat d'aquest fet.

     El març del 2013 el grafòleg forense Jesús Delgado Lorenzo en el seu llibre Cristóbal Colón. Su origen y su vida investigados con métodos del siglo XXI (2013), evidencia novament que era català però que li van falsejar la identitat. Fonamenta la seva teoria tal com va dir "en un llibre manuscrit d'heràldica de famílies nobles catalanes. Allí hi ha una família, els Colom, a la qual es va afegir la lletra -A: Coloma". Això demostra que el descobridor d'Amèrica era barceloní, i que el seu nom autèntic era Joan Cristòfol Colom Bertran, resident al carrer de Mirallers, al barri del Born. La forma en la qual s'expressava en les cartes que escrivia també provaven que Colom era català i no italià.

     A la pregunta de Cristòfor Colom era català? Sense dubtar-ho, sí, les tres ces, Cristòfor Colom català. El llibre de Jordi Bilbeny és una lectura obligada i que s'ha de digerir a poc a poc, perquè tot allò que prova i que recullo en el present escrit no us faci mal, amb dibuixos, documents, signatures, escuts d'armes. I per si no en teniu prou, podeu aprofundir en altres lectures d'aquest historiador: La descoberta catalana d'Amèrica (1999), Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom (2003), Els viatges al nou món. Cristòfor Colom (2006), El dit d'en Colom (2010).

     Un altre estudiós que mai ha silenciat les seves teories és Charles J. Merrill, un professor americà que dins el llibre Colom. 500 anys enganyats (2009). Merrill confirma que Cristòfor Colom era un català que mantenia una antiga enemistat vers la família dels Reis Catòlics, i per aquesta raó els monarques van amagar els seus orígens catalans i per més inri, van expandir que era italià. Aquest rumor segons Merrill va guanyar ràpidament credibilitat perquè apareixia repetidament en diversos llibres d'història. Charles J. Merrill també glossava que Cristòfor Colom i la seva família fins i tot van acceptar aquest engany per raons que es desconeixen.

     Cristòfor Colom va demostrar tenir coneixements de diverses llengües com per exemple el castellà, el català, el portuguès, el llatí, l'hebreu, però no de l'italià o dels seus dialectes. També tenia un gran domini dels textos sagrats i era un home culte com ho corroboren els seus escrits, tot això s’afegia als seus coneixements científics en la navegació per alta mar.

     Les teories sobre els orígens del nostre descobridor ja venien de ben lluny, al llarg del segle XX podem trobar autors com Lluís Ulloa, Ricard Carreras, Enric Bayerri, Salvador Madariaga, Caius Parellada, Pere Català, Francesc Albardaner, Nito Verdera, Ernest Vallhonrat, Charles J. Merrill, Gerard Garrigue, Gabriel Verd, Estelle Irizarry, Jordi Bilbeny, i tants altres. Totes van en la mateixa línia.

     En els nostres dies, Cristòfor Colom ha tornat a estar de plena actualitat, però aquest cop no és pels seus orígens catalans, aragonesos, genovesos, portuguesos, o israelites, sinó per la samarreta del Barça que li va col·locar la marca publicitària Nike, i que de fet li anava una mica gran, oi? Samarreta que hauran de promocionar molt, perquè la segona equipació amb la senyera és encara més maca i vendrà més. Tot plegat va generar una polèmica de si els monuments públics podien portar o no publicitat, a més de les queixes del segon club destacat de la ciutat, l'Espanyol. Colom protagonista de nou, encara segueix essent un estendard de Barcelona i sobretot de Catalunya, on hi ha el monument més destacat d'arreu a la seva figura, però el que ha de quedar clar, que Cristòfor Colom fou un almirall català i no ho dic jo, ho explanen els estudiosos, que no són ni un, ni dos, ni tres, sinó uns quants. Tots ells han exposat les seves tesis, algunes més creïbles que d'altres, però la gran majoria no dubten dels orígens del personatge. Ens hauríem de preguntar per què la historiografia espanyola va intentar tergiversar aquest fet. És evident que Joan Cristòfor Colom o si voleu, Joan de Coloma, era un dels nostres!

Fonts consultades:



Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Joan Cristòfor Colom. L'almirall de Catalunya»


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Joan Cristòfor Colom. L'almirall de Catalunya».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
ISSN 2014-3036-N.23


Lo Càntich - Número 23 - Prosopopeia, 2014
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


Lo Càntich - Número 23 - Lectures
lectures

2 [ Comentar aquesta entrada ]:

Joan B. Fort Olivella ha dit...

Qui ha completat això molt bé és Enric Guillot a Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. Una història reescrita pels castellans, on apareixen senyeres per tots cantons i amb traducció castellana i anglesa (Librooks, 2012).

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Gràcies per la teva aportació Joan.

JM.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]