"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Jordi Cussà Balaguer»

La veu del traductor


Sílvia Romero i Olea
La veu del traductor (Sílvia Romero i Olea)

"Si sabem idiomes podem llegir qualsevol obra en la seva llengua original; en cas contrari necessitem la figura del traductor. Ells són els professionals que ens permeten gaudir de tants i tants textos literaris, i alhora una de les peces més desconegudes de l'engranatge editorial. Fem que s'escolti la seva veu!"

Jordi Cussà Balaguer
Jordi Cussà Balaguer


Qüestionari

1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?

     Sobretot l'anglès i el castellà.

2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?

     Professionalment, Els passadissos del poder, de Brad Metzler. Però el primer de tots devia ser Los reyes de Julio Cortázar, una obra que vam muntar a Berga amb Anònim Teatre.

3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?

     Els darrers temps he treballat en la col·lecció de Rick Riordan sobre Percy Jackson (Edicions la Galera), un semidéu que ens passeja per la tradició grecoromana.

     Els reptes més importants són quan s'inventa noms per designar monstres o animals mitològics. En surt un, per exemple, que l'autor anomena "Shrimpzilla", mesclant "shrimp" que significa "gamba" i el sufix "illa" adoptat dels monstres nipons tipus Godzilla. Després de cavil·lar una estona, se'm va ocórrer "Gambonstre" i a l'editor li va agradar.

4. En general, qui tria el traductor d'una obra?

     Suposo que l'editor.

5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?

     En realitat, un bon traductor té tots els coneixements de l'ofici per ser escriptor i en aquest sentit ho pot ser, fins i tot més bo que alguns que publiquen obra pròpia. Apuntaria, en canvi, a una idea inversa: traduir ajuda molt per aprendre a escriure bé.

     Sovint s'infravalora la tasca de la traducció enfront de la creació, però cal recordar que hi ha molta creació que no té cap mèrit artístic, mentre que algunes traduccions en tenen molt i permeten conèixer obres magistrals que d'altra manera ens resultarien inabastables.

6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?

     Més d'una. Les lletres de Lou Reed, per exemple, m'emocionaven per connexions personals de quan les escoltava. I alguns volums, com Summer Crossing de Truman Capote o Out of Egypt d'André Aciman, m'han captivat per l'excel·lència literària.

7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?

     Els jocs no sempre es poden mantenir amb la mateixa gràcia. Pel que fa al ritme general, normalment després de traduir deu o vint pàgines, acabes trobant una "veu" que funciona com un alter-ego de la de l'autor però en català.

8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?

     No sóc filòleg. Crec que tots els idiomes són vestits absolutament adaptables o tots els cossos, gèneres i estils.

9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?

     Em sembla que en general no. Ara bé, autors amb molt argot o un context molt específic (Lou Reed tornaria a ser un bon exemple) sí que demanen una atenció personalitzada.

10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?

     No. Crec que li ha d'agradar la literatura, perquè només es pot traduir des del respecte per l'autor i per l'obra.

Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
     Doncs a mi, a part d'ensenyar-me a escriure i a racionalitzar el procés lingüístic, m'ha servit per trobar una manera de guanyar-me les garrofes sense sortir del camp literari.


Altres dades:

Nom: Jordi Cussà Balaguer
Web: http://www.jordicussa.cat/
Adreça: Vila de Bagà, 1 - 08660, Berga.
Telèfon: 93.822.0501

Títols traduïts:

Narratives

Les primeres traduccions narratives, totes de l'anglès al català i amb la col·laboració d'Anna Camps Vidal, van ser encàrrecs de Columna Editors. D'entre gairebé una vintena de títols, que inclouen reculls de contes (L'esposa de Huguenin de M.P. Shiel, Boira de R. Crompton), obres juvenils (Fantasmes del crepuscle, El noi lleó) i novel·les de tota mena, potser cal remarcar L'amagatall de T. Azzopardi, dos volums de relats de Patricia Highsmith i Vernon God Little de DBC Pierre (premi Booker 2003).

De la vintena de títols traduïts per a l'Editorial Empúries cal remarcar Fight Club i Rant de Chuck Palahniuk, Summer Crossing de Truman Capote, The Mission Song de John LeCarré, Next de Michael Crichton, The Household Guide To Dying de Debra Winger, The Boy in the Stripped Pijamas, Mutiny on the Bounty, The House of Special Purpose i The thief of Time de John Boyne.

També:

Aciman, André. Adéu, Alexandria. València, 3i4, 2011
Broyard, Anatole. Quan Kafka feia furor. València, 3i4, 2011.
Zusak, Markus. Jo sóc el missatger, La Campana, 2011

Dramatúrgies

El 1993, juntament amb Anna Camps i Maria Camps, va traduir el guió cinematogràfic de S. Beckett Eh Joe. El 1995, per encàrrec d'Anònim Teatre va traduir del castellà Los reyes de Julio Cortázar, muntatge estrenat durant el XXIIIè Festival d'Estiu de Teatre de Berga.

Poesia

A final de la dècada dels vuitanta, la revista literària Esment d’Igualada li va publicar uns quants poemes de Yeats, tres o quatre sonets de Shakespeare i, excepcionalment, un de Goethe.

També ha traduït una considerable quantitat de lletres de música, des del poeta Pete Sinfield de King Crimson fins a Sade o Tracy Chapman, passant per Bob Dylan, The Beatles, Pink Floyd, Leonard Cohen, etcètera. I l’any 2007, per a Empúries, un compendi amb totes les lletres de Lou Reed titulat Pass Thru Fire.


Sílvia Romero i Olea

La veu del traductor
La veu del traductor



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Jordi Cussà Balaguer»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
ISSN 2014-3036-N.23


Lo Càntich - Número 23 - Prosopopeia, 2014
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


Lo Càntich - Número 23 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]