"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Donació del fons Joaquim Vallmajó
a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà»

MUME

Museu Memorial de l'Exili

Donació del fons Joaquim Vallmajó

Donació del fons Joaquim Vallmajó
a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà


     Figueres, 12 de maig de 2014.- L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà (ACAE), el Museu Memorial de l'Exili (MUME) i el Grup d'Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat (GEES) es complauen a informar-vos que avui a les 11 del matí s'ha celebrat una roda de premsa a la seu de l'Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Hi han participat Èrika Serna, directora de l'ACAE, Jordi Font, director del MUME, Josep Maria Bonet en representació del GEES i els germans de Vallmajó, Martí i Núria. Durant l'acte, s'ha fet donació de fons documental i fotogràfic que Joaquim Valmajó havia lliurat en vida a familiars i amics. Aquesta acció s'emmarca dins la campanya iniciada amb data 24 d'abril de commemoració dels 20 anys de la desaparició del navatenc a Rwanda durant el conflicte bèl·lic.

     L'objectiu d'aquesta donació és reunir tot el fons que fins ara es trobava dispers, conservar-lo en condicions òptimes i facilitar-ne la consulta a qualsevol persona interessada. L'Arxiu Comarcal es compromet a digitalitzar-lo i oferir-ne la consulta tan física com en línia a través de la seva web. Així mateix s'elaborarà una exposició itinerant amb aquest material que tracti, no tan sols del conflicte que encara segueix obert a l'Àfrica dels Grans Llacs, sinó que també serveixi per explicar un cas de justícia universal i de la iniciativa de diàleg altament inclusiu iniciat l'any 2004 per la diàspora de persones exiliades i especialment membres de l’oposició.

     Jordi Font ha destacat: "Pel MUME és important treballar per donar a conèixer, a més de l'exili republicà, tots els altres exilis i més tenint-hi com a 'relator' un empordanès com Joaquim Vallmajó".

     Erika Serna, directora de l'ACAE, ha valorat la gran importància d'aquest fons personal com a testimoni de valor de l'obra que Joaquim Vallmajó va portar a terme al llarg de tots els anys d'estada a l’Àfrica, així com el centenar de cartes autògrafes que envià, i les nombroses imatges dels camps de refugiats ruandesos i l'exili que ell mateix retratà.

     Martí i Núria Vallmajó han assenyalat: "creiem molt important ajuntar els documents personals, cartes i fotografies que enviava en Quim i donar-los a l'Arxiu Comarcal per així facilitar que tothom hi tingui accés".

     Josep M. Bonet: "les cartes que portem no són només cartes que envia en Quim a la família i amics, són també una crònica que explica, dia a dia, el que passa a Ruanda, i que no és el mateix que ens han explicat els guanyadors del conflicte. Aquestes cartes han servit com a proves documentals en la causa de justícia oberta a l'Audiència Nacional per investigar l'assassinat d'en Quim, la Flors Cirera i altres 7 ciutadans espanyols a Ruanda i la República Democràtica del Congo".

Donació del fons Joaquim Vallmajó a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà


Joaquim Vallmajó

Joaquim Vallmajó i Sala

Navata, Alt Empordà, 1941 - Ruanda, 1994
Missioner

     Després d'haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona (1957-61), el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d’Àfrica (Pares Blancs) a Gap (Alps francesos). Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée (Bèlgica), on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre dels Missioners d'Àfrica. El 1965 fou ordenat de prevere a Girona i enviat com a missioner a Ruanda, on romangué fins al 1969. Entre el 1969 i el 1972 cooperà en tasques d'animació missionera a Catalunya. El 1972 tornà a Ruanda, i hi restà fins a la seva mort. Destacà pel seu treball a favor dels refugiats i desplaçats provocats pels combats entre hutus i tutsis en diferents zones del país. El 1991 li fou confiada la responsabilitat de les obres socials de la diòcesi de Byumba. El 26 d’abril de 1994 fou arrestat per militars tutsis i assassinat al cap de poc. Sis anys després de la seva mort encara no havia estat localitzat el lloc on foren enterrades les seves despulles.


Referència:
MUME - Museu Memorial de l'Exili.
«Donació del fons Joaquim Vallmajó
a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà»

Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
ISSN 2014-3036-N.23


Lo Càntich - Número 23 - Prosopopeia, 2014
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


Lo Càntich - Número 23 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]