"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Corrandes»
Recollides per: Anicet de Pagès i de Puig
De corrandes i cançons, per cantar i dansar


Xesc Font i Odrí
De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar (Xesc Font i Odrí)


"Corrandes, Cançonetes, Bogetes,
Correntes, Tonades, Cançons,
Follies, Gloses, Cobles i Albades."




Postal catalana - Corrandes

Corrandes


Com que no tinch res que fer
Y no 'm plau estar en vaga,
Carré amunt y carré avall
Vaig puntejant la guitarra.

* * *

Cansonetes y corrandes
Tohom les escolta ab gust;
Com se les emporta l'ayre
No fán pas mal á ningú.

* * *

La nina que jo festeje
No ha de ser pas de ciutat;
Vull que dugue espardenyeta
Y mocadoret al cap;
Ha d'oir missa 'l diumenge
Y ha de saber treballar,
Y ha de tenir per padrina
La Verge de Montserrat.

* * *

Lo sol ha fet les morenes,
Y la lluna ha fet les rosses;
Per no agraviar al cel
Jo dono conversa á totes.

* * *

Los fadrins de aquexa terra
Nos tenyim les barretines
Ab lo encés vermell que sobra
Dels llavis de les fadrines.

* * *

Allá dalt de la montanya
Hi cantava un rossinyol;
«Quan los catalans s'acaben
¿Qué hi quedarà en aquex mon?»

* * *

Sempre me dius que m'estimas
Y ab mi no 't dexan casar;
Ton amor es com la menta,
Floreix y no pot granar.

* * *

Yo te veig de nit i de dia
Á la llum de mos recorts,
Fochs follets ¡ay! Que s’escapan
De la tomba del meu cor.

* * *

Les ànimes benhaurades
Que se n'han de anar al cel
Totes passan per ma terra
Per fer lo camí mes dret.

* * *

Si no 'm mires ve la nit
Y si 'm mires lo sol torna,
Y com lo sol m'enlluerna
Sempre'm dexas á les fosques.

* * *

Voldria ésser papallona
Y que'm tallesses les ales
Y que quan caygués á terra
Tu hi estenguessis la falda.

* * *

La mare á mi sempre 'm deya
Que 'ls homes son uns trayudors;
Despres se guaitava al pare
Y 's feyan l'ullet tots dos.

* * *

Conto á la lluna mes penes,
Conto al ayre mos sospirs,
Dich á tohom que t'estimo
Y á tú no t'ho goso dir.

* * *

Ab sanch de les meves venes
Jo 'n criava un aucellet,
Quan tingué les ales grosses
Va volá i no l'he vist mes!

* * *

Ton pare 't voldria monja
Y ta mare 't vol casada;
Per savé 'l gust de les filles
No hi ha ningú com les mares.

* * *

Les corrandes que jo canto
Ja se que 't fan rabiar
Que quan tú no te n'adonas
De dret al teu cor se'n van.

* * *

Perque als catalans va veurer
No dormi 'l grech de molts jorns;
Si hagués vist les catalanes
¡Verge santa, quin trastorn!

* * *

Que tu ets meu y jo so teva
Me juras á cada pas;
¡Ay fill meu, jo no hu puch creurer
Fins que ho digue 'l capellà!

* * *

Quan rumbejas tantes perles
No sap conexer ningú
Si tú t'enjoyas ab elles
Ó elles s’enjoyan ab tú.


«Corrandes»
Recollides per: Anicet de Pagès i de Puig
(Figueres, 1843 - Madrid, 1902)
Publicades a la revista La Renaxensa - Periodich de Literatura, Ciencias y Arts
Any III - Núm. 15
Barcelona, 20 de Juliol de 1873 - Pàgina 175

Il·lustració:
'Postal catalana - Corrandes'
"Postal catalana"
Laietana Editorial - Corrandes Catalanes
Il·lustrador: Girona.

--o0o--

De corrandes i cançons, per cantar i dansar
Glosades per:
Xesc Font i Odrí


Referència:
De Pagès i de Puig, Anicet.
«Corrandes»
A: De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar
Font i Odrí, Xesc.
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
ISSN 2014-3036-N.23


Lo Càntich - Número 23 - Prosopopeia, 2014
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]