«Corrandes» Recollides per: Anicet de Pagès i de Puig De corrandes i cançons, per cantar i dansar Xesc Font i Odrí "Corrandes, Cançonetes, Bogetes, Correntes, Tonades, Cançons, Follies, Gloses, Cobles i Albades."

Corrandes

Com que no tinch res que fer
Y no 'm plau estar en vaga,
Carré amunt y carré avall
Vaig puntejant la guitarra.

* * *

Cansonetes y corrandes
Tohom les escolta ab gust;
Com se les emporta l'ayre
No fán pas mal á ningú.

* * *

La nina que jo festeje
No ha de ser pas de ciutat;
Vull que dugue espardenyeta
Y mocadoret al cap;
Ha d'oir missa 'l diumenge
Y ha de saber treballar,
Y ha de tenir per padrina
La Verge de Montserrat.

* * *

Lo sol ha fet les morenes,
Y la lluna ha fet les rosses;
Per no agraviar al cel
Jo dono conversa á totes.

* * *

Los fadrins de aquexa terra
Nos tenyim les barretines
Ab lo encés vermell que sobra
Dels llavis de les fadrines.

* * *

Allá dalt de la montanya
Hi cantava un rossinyol;
«Quan los catalans s'acaben
¿Qué hi quedarà en aquex mon?»

* * *

Sempre me dius que m'estimas
Y ab mi no 't dexan casar;
Ton amor es com la menta,
Floreix y no pot granar.

* * *

Yo te veig de nit i de dia
Á la llum de mos recorts,
Fochs follets ¡ay! Que s’escapan
De la tomba del meu cor.

* * *

Les ànimes benhaurades
Que se n'han de anar al cel
Totes passan per ma terra
Per fer lo camí mes dret.

* * *

Si no 'm mires ve la nit
Y si 'm mires lo sol torna,
Y com lo sol m'enlluerna
Sempre'm dexas á les fosques.

* * *

Voldria ésser papallona
Y que'm tallesses les ales
Y que quan caygués á terra
Tu hi estenguessis la falda.

* * *

La mare á mi sempre 'm deya
Que 'ls homes son uns trayudors;
Despres se guaitava al pare
Y 's feyan l'ullet tots dos.

* * *

Conto á la lluna mes penes,
Conto al ayre mos sospirs,
Dich á tohom que t'estimo
Y á tú no t'ho goso dir.

* * *

Ab sanch de les meves venes
Jo 'n criava un aucellet,
Quan tingué les ales grosses
Va volá i no l'he vist mes!

* * *

Ton pare 't voldria monja
Y ta mare 't vol casada;
Per savé 'l gust de les filles
No hi ha ningú com les mares.

* * *

Les corrandes que jo canto
Ja se que 't fan rabiar
Que quan tú no te n'adonas
De dret al teu cor se'n van.

* * *

Perque als catalans va veurer
No dormi 'l grech de molts jorns;
Si hagués vist les catalanes
¡Verge santa, quin trastorn!

* * *

Que tu ets meu y jo so teva
Me juras á cada pas;
¡Ay fill meu, jo no hu puch creurer
Fins que ho digue 'l capellà!

* * *

Quan rumbejas tantes perles
No sap conexer ningú
Si tú t'enjoyas ab elles
Ó elles s’enjoyan ab tú.

«Corrandes»
Recollides per: Anicet de Pagès i de Puig
(Figueres, 1843 - Madrid, 1902)
Publicades a la revista La Renaxensa - Periodich de Literatura, Ciencias y Arts
Any III - Núm. 15
Barcelona, 20 de Juliol de 1873 - Pàgina 175

Il·lustració:

"Postal catalana"
Laietana Editorial - Corrandes Catalanes
Il·lustrador: Girona.

--o0o--

De corrandes i cançons, per cantar i dansar
Glosades per:
Xesc Font i Odrí

Referència:

De Pagès i de Puig, Anicet.
«Corrandes»
A: De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar
Font i Odrí, Xesc.
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>

Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html