"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Una mar de paraules:
«Josep Vallverdú i el seu gira-sol d'històries»
Un corredor de fons de les nostres lletres

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig

Josep Vallverdú 4

Josep Vallverdú i el seu gira-sol d'històries
Un corredor de fons de les nostres lletres


     Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 1923) és un dels autors més grans que ha generat la nostra literatura catalana, sobretot pel que fa al públic infantil i juvenil, al que més temps ha dedicat, però sempre sense deixar de banda el públic adult. Home que ha conreat molts gèneres, sobretot l'assaig, llibres de viatges, història, de memòries, de poesia, dietaris… que fan que en anar tan de la mà del públic més jove, sovint s'hagin oblidat o deixat una mica de banda. Vallverdú té un llegat de més de cent cinquanta obres i recentment ha afirmat que no té res inèdit, bé, tot menys l'obra de novel·la negra que va lliurar a Manuel de Pedrolo per a la col·lecció La Cua de Palla i que com a aquest darrer no li va agradar el seu final, la descartà i no l'edità. Sense por a equivocar-me puc afirmar que Josep Vallverdú, juntament amb Jordi Sierra i Fabra i Manuel de Pedrolo, és l'autor que més obres ha editat per al públic més jove.

Josep Vallverdú 1
     La meva entronització amb el món Vallverdú, ve arran del 1986, quan en una visita a l'hospital d'un tiet que havia caigut d'un ametller, la meva tieta va decidir anar a una papereria i em va decidir regalar un llibre d'un autor de la meva terra i que ella coneixia bé, perquè com en Vallverdú treballava de professor a l'institut que porta el seu nom a les Borges Blanques, en dies de mercat el veia sovint i era molt fàcil que et dediqués un llibre, perquè sabies on comprava el diari. Per cert, estic parlant de Els amics del vent (1979), volum que tractava de la Guerra del Francès i on dos nens fugen amb un globus fet en camises i llençols, fou precisament aquest llibre el que em va fer estimar els escriptors i la literatura, ja de ben jovenet començava a compilar articles, entrevistes i reportatges d'escriptors, sobretot catalans i els arxivava per consultar fins a arribar a actualment la meva professió, professor de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària. Recordo que els dibuixos de la Pilarín Vallés que estaven inclosos dins d'aquella primera obra que m'arribava a les mans del senyor Vallverdú em feien reviure la història amb carn i ossos.

     Després d'aquest llibre en van venir molts més fins a tenir-ne gairebé una quinzena, a poc a poc, em vaig anar llegint la majoria de llibres que tenia editats a la col·lecció La Galera, després d'un l'altre i de regal sempre encomanava un altre llibre d'en Josep Vallverdú, tenia multitud d'històries entretingudes, d'aventures... passaves esplèndides vetllades llegint i llegint. Un llibre després de l'altre i em volia fer tota la col·lecció, així doncs, vaig anar llegint: Rovelló (1969), L'Alcalde Ferrovell (1981), L'inventor de fantasmes (1977), En Roc drapaire (1971), En Mir l'esquirol (1978), Bernat i els bandolers (1974), Tres xacals a la ciutat (1976), El fill de la pluja d'or (1984), dins de la col·lecció Els grumets de La Galera i més tard, El viatge del Dofí viatger (1990), El testament d'en John Silver (2007), més recentment, Gira-sol d'històries (1979), Un cavall contra Roma (1977) i Blai Joncar (2009). Gairebé totes les obres editades per "La Galera", algunes d'elles ja descatalogades, es troben recollides en els catorze volums que formen fins avui dia "L'obra completa" d'en Josep Vallverdú, volums publicats entre 1995 i 2001.

     La majoria de llibres de la meva col·lecció Vallverdú ja esgrogueïts pel pas del temps i el paper de baixa qualitat d'aquella època, però els guardo com un autèntic tresor. Sempre li he tingut admiració i respecte, m'ha fet passar grans estones, però a mesura que et fas gran, de vegades et pot costar posar-te a llegir-lo, perquè sovint pot succeir que tens d'altres interessos, però mai seran una pèrdua de temps els seus llibres, ben travats, ben escrits, amb bones trames argumentals. Això sí, tard o d'hora acabes retornant a ell. Sempre he anat seguint les seves obres i les seves trames.

     Em va saber molt greu que l'any 1987 se n'anés a viure a l'Espluga de Francolí i deixés Puiggròs per les boires i el mal temps, però si més no, sempre lligat als seus orígens, tot i que sovint, no li agradava parlar gaire del poble on residia, no sé per què, potser per allunyar-se d'antics records d'infantesa que no pretén reviure.

     L'any 1997 la Universitat de Lleida ja li va retre un petit homenatge, al qual vaig tenir el plaer d'assistir com a estudiant de filologia, però l'any 2013 va celebrar el seu norantè aniversari, i segueix al peu del canó, escrivint contínuament. Fou una fita important per a posar en solfa tota la seva obra i a l'abast de tothom en una mini gira per les contrades d'arreu dels països catalans, trobada organitzada per l'Institut d’Estudis Catalans.

     La seva obra és tan extensa i prolífica, atès que Josep Vallverdú és un treballador infatigable, com un corredor de fons de les nostres llengües que edita quelcom any rere any, d'aquesta manera fa que s'hagi aprofundit poc en la seva obra i s'hagi d'actualitzar sovint, gràcies a la seva dèria d'escriure. Però a més, és un escriptor tot terreny, no li val conrear únicament un gènere, Vallverdú, com si fos un pianista, toca tota mena d'estils literaris que l'emplenen, que el satisfan, es troba còmode escrivint en altres camps, per això de tant en tant ens sorprèn amb un poemari, un assaig, un llibre de viatges, una obra de teatre... aquestes destinades al públic adult, emperò sense abandonar la seva tan amada literatura juvenil, dic seva, perquè n'és un dels principals estendards. Vallverdú sempre va a la seva, escriu allò que més li plau. Ara amb la norantena hi ha pausat una mica més la seva activitat escriptora, li plau més fer per exemple poesia, però de ben segur que ja té pensat un fil argumental per a una nova novel·la. La seva capacitat inventiva no té fi. Ho veurem en la seva obra atès que dins la literatura juvenil ha conreat gairebé tots els gèneres literaris que existeixen: fantàstica, d'aventures, policíaca, històrica, contística...

     De llibres d'en Josep Vallverdú us en podria recomanar un bon grapat, i potser em quedaria curt, no acabaria, la gran majoria els podeu trobar editats a La Galera. Les seves obres són un bon camí per gaudir de bona literatura des de ben petit, i no em cansaré de dir-ho, altrament, també de gran, tal com jo ho vaig fer i segueixo fent, i endinsar-te dins d'unes narracions plenes d'aventures a través de la història, d'una literatura plena d'intrigues que us faran vibrar tot adquirint una gran riquesa de vocabulari, que és un dels elements amb què en Josep amenitza les seves obres. Anem a fer una ràpida pinzellada a les seves principals obres dins del seu àmbit de referencial, l'infantil i juvenil guiant-los en la classificació que un dia realitzà l'estudiós Josep Maria Aloy:

     1. Novel·les:
        a) D'aventures:
        —Amb fons històric:
        Prehistòria: "Tres xacals a la ciutat" (1976).
        Edat antiga: "Els fugitius de Troia" (1998), "Un cavall contra Roma" (1975), "La creu dels quatre anells" (1991), "Terra de llops" (2013).
        Edat mitjana: "En Mir l'esquirol" (1978), "L'espasa i la cançó" (1986).
        Finals del segle XIV: "El patró Gombau" (2000).
        Segle XVII: "Bernat i els bandolers" (1974).
        Segle XIX: "Els amics del vent" (1979), "L'alcalde Ferrovell" (1981), "Honorable fugitiu" (2011).
        La Guerra Civil: "Blai Joncar" (2009).
        —Temes mitològics:
        "El fill de la pluja d'or"(1984), "El vol del falcó"(1985), "Mans de bronze" (1990).
        —Del Far-west:
        "Punta de fletxa" (1992), "Lladres de cavalls" (1992), "Joc d'eixerits" (1994), "Germana veritat" (1994).
        —D'acció:
        "El venedor de peixos" (1960), "Trampa sota les aigües" (1965), "La caravana invisible" (1968), "Gasan i el lleopard" (1984), "L'illa groga" (1986), "El viatge del Dofí Rialler" (1990), "L'home del gregal" (1992), "Els genets de la tarda" (1992), "Silenci, capità!" (1993), "Estimat Stavros" (1999), "El silenci i la pedra" (2003), "El testament de John Silver" (2007), "L'ombra del senglar" (1997), "Una quarta a babord" (1995), "Les raons de Divendres" (2003).
        —Amb protagonista animal:
        "Rovelló" (1969), "Saberut i Cua-verd" (1982), "La conquesta del barri" (1990), "Aventura al terrat" (1981), "Primi quatre estrelles" (2003), "Xau, el gos nàufrag" (2008).
        —Amb missatge social:
        "En Roc drapaire" (1971), "L'home dels gats" (1972), "Marta i Miquel" (1982), "Un estrany a l'arca" (1992).
        —Amb elements fantàstics:
        "Els inventors de fantasmes" (1977), "Les vacances del rellotge" (1981), "Els convidats del bosc" (1986), "Nàufrags a l'espai" (1986), "La perla negra" (1982), "Gegants a Rocanegra" (1999), "La presó de Lleida" (2003).

     2. Contes:
        "Homes, bèsties i facècies" (1979), "Gira-sol d'històries" (1980), "Contes en òrbita" (1992).

     3. Teatre:
        "La Caputxeta i el Llop" (1972), "Sant Jordi mata l'aranya" (1982), "Nerta" (1996).

     4. Adaptacions:
        "La perla negra" (1985), "Robinson Crusoe" (1991), "Aladí i la llàntia meravellosa" (1997).

     Però en Josep no s'ha volgut estabilitzar en un únic gènere, també ha deixat petjada en d'altres com els set volums de relats breus: "A menjar confitura!" (1970), "Les vacances del rellotge" (1981), "Aventura al terrat" (1981), "La llegenda de Sant Jordi" (1981), "Marta i Miquel" (1982), "La perla negra" (1982) o "La conquesta del barri"; multituds de contes molts publicats en la revista "Cavall Fort", d'altres en canvi, han aparegut en altres revistes o diaris i alguns es van incloure dins "Gira-sol d'històries" (1979); diverses obres de teatre editades dins de "Cavall Fort", com per exemple, "La caputxeta i el llop" (1972) o "Sant Jordi mata l'aranya" (1982); articles de divulgació, la majoria apareguts dins la revista infantil i juvenil "Cavall Fort"; altrament en Vallverdú ha editat obres per a un públic més adult, com ara: "Festa Major" (1961), "Lleida, problema i realitat" (1967), volum amb altres autors, "Proses de ponent" (1970), cròniques de viatges a "Catalunya visió" (1968-1973), l'assaig a "Indíbil i la boira" (1983), reculls d'articles com "La lluna amb les dents" (1989), o bé "Finestra i espill" (2008); la trilogia memorialística: "Vagó de tercera" (1996), "Garbinada i ponent" (1998), "Desmudat i a les golfes" (2000); "El tresor dels Canals d'Urgell" (1996), llibre compartit, dietaris com: "Quadern de les coves" (2010) o es deixa veure pel món poètic amb obres com "De signe cranc" (2009), o "Bestiolari" (2010), en són només una petita mostra del seu afany de mostrar-se actual i un fidel coneixedor de les terres catalanes i sobretot, com no de la plana de ponent, a qui ha dedicat diverses de les seves obres, o més recentment ha editat obres de poesia, es pot dir sense por a equivocar-se que en Vallverdú ha conreat tots els gèneres que existeixen dins de l'univers literari. En Josep no atura la mà destra d'escriure i la prova d'això és que any rere any podem trobar alguna obra seva al mercat, calenteta esperant els lectors.

     El seu talent l'ha portat a dedicar força temps a una dèria per traduir obres literàries a la nostra llengua, en una època en la qual es dedicava a donar classes de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària i havia de buscar temps sota les pedres. La majoria de les traduccions les realitzà entre els anys compresos entre 1962 i 1975. Les traduccions van facilitar-li adquirir un ampli domini de la llengua com sempre ha demostrat. Com ell mateix glossava dins el volum “Les vuit estacions”:

     «Traduir m'és ja un xic odiós, però alhora reconec la condició d'estímul que el procés inclou. Traduir és fer treballar una colla de connexions cerebrals a gran velocitat. Traduir directament en net és una rica gimnàstica mental. Produeix alhora una fatiga i una exaltació. Com l'exercici atlètic». Els gèneres de les traduccions tenen diverses temàtiques, des de novel·les negres de la col·lecció "La Cua de palla", fins a tractats d'antropologia social, llibres religiosos, d'educació sexual, clàssics de Robert Louis Stevenson o John Steinbeck entre d'altres.

     Pel que fa als aspectes més destacats que trobem dins de la seva obra de referència, la que s'adreça al públic més jove, trobem els següents pilars. Aquests són alguns dels ingredients que Josep Vallverdú empra a la seva cuina:

     • Una varietat de gèneres i una gran riquesa temàtica: aquesta abasta diverses èpoques i prova que en Vallverdú es documenta bé i coneix molt bé l'època sobre la qual vol escriure i fer que el lector s'hi senti plenament identificat, com si visqués en aquell període de temps que tracta la novel·la. Com explica Josep Maria Aloy, en moltes d'aquestes novel·les s'hi veuen crítiques a diverses actuacions dels personatges, així com també de les seves conductes.

     • L'amplitud dels escenaris:
     Sempre ubica les obres en uns espais que li són atractius i que descriu amb molta habilitat. Així doncs, en les seves obres podem trobar que l'acció transcorre en llocs com: un petit poble rural, a l'oest, a Roma, a l'Àfrica, a l'Àsia, a l'espai, en un vaixell en alta mar, dins del bosc, en una selva.

     • Personatges positius i en plena evolució:
     Els protagonistes de la majoria de novel·les d'en Vallverdú acostumen a ésser gent jove, principalment masculins, però caracteritzats per la valentia, coratge, i capaços d'enfrontar-se als problemes amb els quals es trobaran al llarg de l'obra, això sí, molts cops són guiats per la curiositat, el valor, la inquietud, d'altres per l'observació dels fets, la intel·ligència, la tendresa, la sensibilitat, com comenta Aloy. Queda palès que moltes de les obres seran una mena de camí iniciàtic per al seu heroi i que com un atleta haurà d'anar superant els obstacles que se li presentin, sempre lluitant per a què es faci justícia, per assolir un somni, un tresor...

     • L'elegància del llenguatge:
     L'autor té un domini complet de la llengua. L'empra amb gran destresa i amb acuració, fins al punt, que de tant en tant, has de cercar algun que altre mot en un diccionari per entendre allò que ens vol dir l'escriptor lleidatà. Per tant, llegint les obres d'en Vallverdú, el nostre lector enriquirà el seu vocabulari.

     • Valors i missatges:
     Les obres d'en Vallverdú amenitzen els protagonistes amb una sèrie de valors positius, que són com un anell al dit per treballar per exemple en el món educatiu, atès que a través de les seves novel·les es pot meditar, veure i mesurar si l'acció d'algun personatge ha estat adequada o no i per què. Com diu Josep Maria Aloy, ens farà créixer com a lectors, i el més important, com a persones. Tot això, Josep Vallverdú ho fa des d'una escriptura ben senzilla, referències a l'ésser humà, en pertànyer a una civilització, a viure en una col·lectivitat.

     • L'humor i la ironia:
     Apareixen de manera sovintejada en les seves obres, de la mà de personatges joves, valents i en alguns casos, desimbolts, que planten cara a qualsevol situació.

     En Josep Vallverdú ha estat guardonat amb molts premis de prestigi al llarg de la seva trajectòria que l'han fet un dels principals referents de la nostra literatura, tant la dels joves, com la dels adults, en serien un petit exemple: el Folch i Torres (1968 i 1970), el Joaquim Ruyra (1963), el Serra d'Or (1980), la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000), o el Jaume Fuster (2012). En la seva cuina, i el plat que li ha fet vèncer més premis hi podem trobar la novel·la d'aventures i d'acció.

     Amb els anys, ja en té noranta, afirma que ja no escriu tant, emperò no s'atura, atès que cada Sant Jordi té preparada alguna que altra obra, la més recent és “Terra de llops” (2013), concreta que ara porta una vida més tranquil·la, cuidant el seu hortet de casa a l'Espluga de Francolí, lloc on resideix des del 1988, temps en què marxà de Puiggròs, a les Garrigues, cansat del temps boirós de la plana de Lleida. Recentment, i després de perdre la seva muller Isabel Arqué, ha refet la seva vida i s'ha casat amb la vídua del científic Joan Oró, Antonieta Vilajoliu, però aquestes ja són figues d'un altre paner. Durant alguns mesos del proppassat 2013 es passejà arreu, per les contrades dels països catalans en aquesta gira flamant de celebració que li van preparar, per donar a conèixer més la seva obra dins el norantè aniversari, “Passeig d'aniversari”. No queda cap dubte que en Josep Vallverdú és un clàssic de les lletres catalanes. Aquí teniu un bitllet d'anada i tornada a l'univers d'aquest entranyable escriptor ponentí i de ben segur que no en retornareu. Paraula d'en Vallverdú!

Josep Vallverdú 2

     (Gran part de la classificació de l'obra de Josep Vallverdú ha estat extreta de: Aloy Bosch, Josep Maria, (2009). L'escriptor i l'home, El gust per la lectura. Conferències 2009-2010)

Josep Vallverdú 3

Fonts consultades:

http://www.vallverdu.org
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-vallverdu
http://blocs.xtec.cat/gustperlalectura/files/2009/12/resumvallverdu.pdf
Lectura. Segre, n.7, 12 de juliol del 1998, Lleida.
Lectura. Segre, n. 789, 7 de juliol del 2013, Lleida.


Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Josep Vallverdú i el seu gira-sol d'històries»


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Josep Vallverdú i el seu gira-sol d'històries».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
ISSN 2014-3036-N.23


Lo Càntich - Número 23 - Prosopopeia, 2014
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


Lo Càntich - Número 23 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]