Josep Ballester Roca
1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?
Sovint agafe el català com a llengua de destí tot procedent de l'italià, francès, portuguès o castellà.
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
Naturalment, fou una antologia poètica de l'obra de Cesare Pavese, fou el primer llibre de la col·lecció de poesia d'Edicions Bromera.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
En aquest moment no estic treballant en cap traducció. La feina a la universitat em deixa poc de temps per a traduir.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
Depén, en general és l'editor, però he de dir que en la majoria de les vegades he triat jo, normalment per interès amb l'autor traduït.
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
Jo crec que un traductor és sempre un escriptor, no en tinc cap dubte.
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
Sí, recorde la traducció de dues obres de Dario Fo, una, Ací no paga ni Déu! i l'altra, Misteri Buffo on em vaig interessar molt per la temàtica que tracta i vaig fer una recerca tant dels esdeveniments d'un cas i de l'altre. I crec que va anar molt bé per a les traduccions i naturalment per a mi.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Cada cas, cada obra i fins i tot cada escriptor és diferent. En poesia, per exemple, sovint és molt complicat ja que tot partint de la fidelitat has d'aconseguir el ritme intern del vers i la rima quan la té. La imaginació i l'esforç ajuda.
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Aquesta mena de qüestions es resolen gràcies a la paciència, la perícia i el treball del traductor.
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
No, però pense que és important conèixer el context. Si a més, coneixes l'obra tant millor. Quan més sucre més dolç.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
No crec. Has de ser un bon lector. Conèixer la llengua de la qual tradueixes, però per damunt de tot conèixer molt bé la llengua a la qual tradueixes l'autor.
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
No és exactament la meua professió. No sóc un traductor professional. Visc de tot allò que està al voltant del fet creatiu i literari. Escric, traduesc, faig estudis i ensenye literatura a la universitat.
Sovint agafe el català com a llengua de destí tot procedent de l'italià, francès, portuguès o castellà.
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
Naturalment, fou una antologia poètica de l'obra de Cesare Pavese, fou el primer llibre de la col·lecció de poesia d'Edicions Bromera.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
En aquest moment no estic treballant en cap traducció. La feina a la universitat em deixa poc de temps per a traduir.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
Depén, en general és l'editor, però he de dir que en la majoria de les vegades he triat jo, normalment per interès amb l'autor traduït.
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
Jo crec que un traductor és sempre un escriptor, no en tinc cap dubte.
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
Sí, recorde la traducció de dues obres de Dario Fo, una, Ací no paga ni Déu! i l'altra, Misteri Buffo on em vaig interessar molt per la temàtica que tracta i vaig fer una recerca tant dels esdeveniments d'un cas i de l'altre. I crec que va anar molt bé per a les traduccions i naturalment per a mi.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Cada cas, cada obra i fins i tot cada escriptor és diferent. En poesia, per exemple, sovint és molt complicat ja que tot partint de la fidelitat has d'aconseguir el ritme intern del vers i la rima quan la té. La imaginació i l'esforç ajuda.
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Aquesta mena de qüestions es resolen gràcies a la paciència, la perícia i el treball del traductor.
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
No, però pense que és important conèixer el context. Si a més, coneixes l'obra tant millor. Quan més sucre més dolç.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
No crec. Has de ser un bon lector. Conèixer la llengua de la qual tradueixes, però per damunt de tot conèixer molt bé la llengua a la qual tradueixes l'autor.
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l'instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
No és exactament la meua professió. No sóc un traductor professional. Visc de tot allò que està al voltant del fet creatiu i literari. Escric, traduesc, faig estudis i ensenye literatura a la universitat.
Josep Ballester
http://www.escriptors.cat/autors/ballesterj/
Poemes de Cesare Pavese, Alzira, Ed. Bromera, 1987 (Traducció, introducció i selecció).
Recull de poemes de Patrizia Cavalli, València, La Forest d'Arana, 1987 (Traducció i selecció).
El fantasma que pagava lloguer d'Henry James, Alzira, Ed. Bromera, 1988 (Traducció i introducció). En col·laboració amb Consol Juan.
Ací no paga ni Déu!, Dario Fo, Alzira, Ed. Bromera, 1993 (Traducció, introducció i propostes didàctiques. En col·laboració amb Empar Claramunt).
Deure i haver, Salvatore Quasimodo, València, IVEI, 1992.
El duel, Giacomo Casanova, Barcelona, Proa, 1993.
El fals i veritable verd, Salvatore Quasimodo, Alzira, Ed. Bromera, 1993.
Epitafi, Giorgio Bassani, Alzira, Bromera, 1996.
Misteri Buffo, Dario Fo, Alzira, Ed. Bromera, 1999 (Traducció, estudi introductori).
El plany de l'excavadora, Pier Paolo Pasolini, Alzira, Ed. Bromera, 2001 (Traducció i estudi introductori).
País de Faula, Dario Fo, Alzira, Ed. Bomera, 2004. En col·laboració amb Enric Salom.
De Perpinyà a Sagunt, Giacomo Casanova, València, Publicacions de la Universitat de València, 2005. En col·laboració amb Enric Salom.
Sílvia Romero i Olea

La veu del traductor
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Josep Ballester Roca»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>

Romero i Olea, Sílvia.
«Josep Ballester Roca»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>


Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014
http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada