"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Felicitats, Saltamartí!»

Sílvia Romero i Olea

Llibreria Saltamartí

Felicitats, Saltamartí!


     Cada vegada que m'arriba notícia de la inauguració d'una llibreria sento dins meu aquella estranya alegria que —potser— només poden entendre els qui —com jo— compassen els batecs del cor amb el ritme que marca la salut de la nostra literatura. Això, per exemple, em va passar quan em vaig assabentar de la nova obertura d'Ona Llibres a finals de 2013, com ressorgida d'entre les cendres i amb una tenacitat digna d'elogi.

     I el mateix succeeix quan la notícia que m'arriba és la de l'aniversari d'una llibreria com ha estat el cas, a principis d'abril, de la Saltamartí.

     Que avui en dia, tal com estan les coses a tots nivells, una llibreria pugui celebrar l'aniversari de la seva obertura, és tota una commemoració de valentia i tossudesa. Per això vaig pensar que no podia faltar a la cita, que havia de ser-hi present per felicitar-los i viure en col·lectivitat la seva alegria.

Cartell de celebració

     Fan 10 anys. Una dècada de feina, de treball ardu, segurament d'alts i baixos amb moments feliços i instants de dubte. Però el que em va quedar ben present mentre m'apropava a la llibreria era que es tractava de deu anys que l'havien consolidat i que s'havien guanyat la fidelitat d'un gran nombre de lectors, perquè jo estava arribant just a l'hora en què havien anunciat l'acte de celebració, i el local es trobava ple de gom a gom mentre que una munió de gent s'arremolinava a l'entrada.

     La Sílvia i el Gerard van esperar els deu minutets de rigor per llençar-se a fer el seu breu parlament. El va iniciar ella explicant les motivacions que els va dur a inaugurar la llibreria.

"Volíem un lloc perquè vinguéssiu a triar, a remenar, però també volíem que vinguéssiu a parlar de llibres, a compartir, a gaudir amb nosaltres d'aquest món tan meravellós que és la literatura, i així ha estat. Hem après molt, amb vosaltres. Hem conegut nous llibres, escriptors, escriptores, editors, llibreters i llibreteres, però sobretot lectors i lectores que ens heu obert les portes al vostre cor i que cada dia ens permeteu que continuem somniant en deu anys més, com a mínim."

     La Sílvia, ben emocionada, no ha oblidat els agraïments a totes aquestes persones que els han fet costat al llarg dels anys de vida de la Saltamartí. Però també ha volgut tenir unes paraules vers aquells que els acompanyen en la vida més íntima o personal.

"Gràcies a tots vosaltres, i especialment a les nostres parelles, a la família, als amics, perquè els llibres són el nostre altre gran amor que us roba part del vostre temps."

Parlament Sílvia

     Després ha estat el torn del Gerard, que ha continuat amb el breu parlament de la Sílvia, gairebé podríem dir que allà on ella l'ha deixat.

"A mi em toca la part mitinguera. Per això diem: declarem solemnement que volem llarga vida a la lectura sigui en el format que sigui, que volem seguir parlant de literatura, que demanem que els autors i les autores siguin ben reconeguts perquè puguin continuar escrivint, que —i no us espanteu— es continuï publicant molt i molt, però que sigui bo encara que els llibres no càpiguen a les llibreries, que el govern dediqui més diners a l'educació, que ningú amenaci la nostra llengua ni cap llengua, i si pot ser una mica de poesia, i si pot ser unes quantes novel·les inoblidables, i si no és demanar massa algun llibre d'assaig i actualitat que no parli ni d'independència ni d'economia. I encara una cosa més, i més solemne: que a cada llar d'aquest país hi hagi un conte per a cada nen i per a cada nena. I finalment demanem molt solemnement continuar tenint tantes amigues i amics lectors, que en aquests anys ens heu acompanyat en aquesta preciosa aventura que ja no és un somni somniat, sinó que és un somni que vivim cada dia. Llarga vida per a vosaltres i llarga vida per a Saltamartí llibres."

     Dites aquestes paraules, que han despertat en algun moment les rialles de complicitat i els aplaudiments de reconeixement, el mateix Gerard ha estat l'encarregat de tallar el pastís d'aniversari, acompanyat per la Sílvia i per la Gemma i l'Anna, col·laboradores sense les quals, segons han dit, res de tot això no hauria estat possible.

Pastís d’aniversari

     Després d’aquestes intervencions es dóna pas a uns minuts de música per acompanyar la vetllada. La llibreria continua plena de gom a gom i la gent arremolinada a l’entrada cada cop forma un grup més nombrós. És evident, penso jo, que la celebració ha estat un èxit.

     Felicitats, Saltamartí!


Sílvia Romero i Olea (abril 2014)
www.silviaromeroolea.es.tl


Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«Felicitats, Saltamartí!»
Romero i Olea, Sílvia.
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>
ISSN 2014-3036-N.23


Lo Càntich - Número 23 - Prosopopeia, 2014
Lo Càntich - Número 23
Prosopopeia, 2014

http://www.locantich.cat/2014/06/lo-cantich-numero-23-prosopopeia-2014.html


Lo Càntich - Número 23 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]