«Felicitats, Saltamartí!»

Felicitats, Saltamartí!

     Cada vegada que m'arriba notícia de la inauguració d'una llibreria sento dins meu aquella estranya alegria que —potser— només poden entendre els qui —com jo— compassen els batecs del cor amb el ritme que marca la salut de la nostra literatura. Això, per exemple, em va passar quan em vaig assabentar de la nova obertura d'Ona Llibres a finals de 2013, com ressorgida d'entre les cendres i amb una tenacitat digna d'elogi.

     I el mateix succeeix quan la notícia que m'arriba és la de l'aniversari d'una llibreria com ha estat el cas, a principis d'abril, de la Saltamartí.

     Que avui en dia, tal com estan les coses a tots nivells, una llibreria pugui celebrar l'aniversari de la seva obertura, és tota una commemoració de valentia i tossudesa. Per això vaig pensar que no podia faltar a la cita, que havia de ser-hi present per felicitar-los i viure en col·lectivitat la seva alegria.

Fan 10 anys. Una dècada de feina, de treball ardu, segurament d'alts i baixos amb moments feliços i instants de dubte. Però el que em va quedar ben present mentre m'apropava a la llibreria era que es tractava de deu anys que l'havien consolidat i que s'havien guanyat la fidelitat d'un gran nombre de lectors, perquè jo estava arribant just a l'hora en què havien anunciat l'acte de celebració, i el local es trobava ple de gom a gom mentre que una munió de gent s'arremolinava a l'entrada.

La Sílvia i el Gerard van esperar els deu minutets de rigor per llençar-se a fer el seu breu parlament. El va iniciar ella explicant les motivacions que els va dur a inaugurar la llibreria.

"Volíem un lloc perquè vinguéssiu a triar, a remenar, però també volíem que vinguéssiu a parlar de llibres, a compartir, a gaudir amb nosaltres d'aquest món tan meravellós que és la literatura, i així ha estat. Hem après molt, amb vosaltres. Hem conegut nous llibres, escriptors, escriptores, editors, llibreters i llibreteres, però sobretot lectors i lectores que ens heu obert les portes al vostre cor i que cada dia ens permeteu que continuem somniant en deu anys més, com a mínim."

La Sílvia, ben emocionada, no ha oblidat els agraïments a totes aquestes persones que els han fet costat al llarg dels anys de vida de la Saltamartí. Però també ha volgut tenir unes paraules vers aquells que els acompanyen en la vida més íntima o personal.

"Gràcies a tots vosaltres, i especialment a les nostres parelles, a la família, als amics, perquè els llibres són el nostre altre gran amor que us roba part del vostre temps."

Després ha estat el torn del Gerard, que ha continuat amb el breu parlament de la Sílvia, gairebé podríem dir que allà on ella l'ha deixat.

"A mi em toca la part mitinguera. Per això diem: declarem solemnement que volem llarga vida a la lectura sigui en el format que sigui, que volem seguir parlant de literatura, que demanem que els autors i les autores siguin ben reconeguts perquè puguin continuar escrivint, que —i no us espanteu— es continuï publicant molt i molt, però que sigui bo encara que els llibres no càpiguen a les llibreries, que el govern dediqui més diners a l'educació, que ningú amenaci la nostra llengua ni cap llengua, i si pot ser una mica de poesia, i si pot ser unes quantes novel·les inoblidables, i si no és demanar massa algun llibre d'assaig i actualitat que no parli ni d'independència ni d'economia. I encara una cosa més, i més solemne: que a cada llar d'aquest país hi hagi un conte per a cada nen i per a cada nena. I finalment demanem molt solemnement continuar tenint tantes amigues i amics lectors, que en aquests anys ens heu acompanyat en aquesta preciosa aventura que ja no és un somni somniat, sinó que és un somni que vivim cada dia. Llarga vida per a vosaltres i llarga vida per a Saltamartí llibres."

Dites aquestes paraules, que han despertat en algun moment les rialles de complicitat i els aplaudiments de reconeixement, el mateix Gerard ha estat l'encarregat de tallar el pastís d'aniversari, acompanyat per la Sílvia i per la Gemma i l'Anna, col·laboradores sense les quals, segons han dit, res de tot això no hauria estat possible.

Després d’aquestes intervencions es dóna pas a uns minuts de música per acompanyar la vetllada. La llibreria continua plena de gom a gom i la gent arremolinada a l’entrada cada cop forma un grup més nombrós. És evident, penso jo, que la celebració ha estat un èxit.

Felicitats, Saltamartí!

Sílvia Romero i Olea (abril 2014)
www.silviaromeroolea.es.tl

Referència:

Culturàlia.
«Felicitats, Saltamartí!»
Romero i Olea, Sílvia.
Lo Càntich. N.23. Prosopopeia, 2014
Abril - Juny, 2014
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 23>
EAN: 9772014303002 23>